Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
Identidad borrada
cine cela
Identidad borrada
Jaume Cela / Fa dies vaig llegir que l'església catòlica considerava que l'homosexualitat no es curava. No es cura perquè no es cap malaltia.

Ni cap vici ni hauria de ser pecat expressar l'amor entre persones del mateix sexe. També llegia que es fan cursets perquè les persones homosexuals puguin viure la seva condició sense… la veritat és que no em puc imaginar els punts de configuren un curset d'aquesta mena i si arribo a imaginar alguna cosa em vénen esgarrifances.

S'acaba d'estrenar "Identidad borrada", dirigida per Joel Edgerton que, a més, interpreta el paper d'un terapeuta sense titulació que lluita castigant els altres contra la seva condició i contra la condició que ell s'autoreprimeix.

La pel·lícula ens narra el cas d'un noi, fill d'una família molt religiosa, el seu pare és pastor, que confessa que se sent atret pels homes i el porten a un centre amb la intenció que l'ajudi a superar aquest problema.

La teràpia només servirà perquè el noi acabi acceptant la seva condició i gaudint-la plenament. Una mena de justícia poètica.
La història té una qualitat molt destacada: no carrega les tintes més del que és necessari per mostrar aquesta tendència encara existent de considerar que aquelles persones que no son com jo penso que han de ser necessiten suports mèdics, fàrmacs de tota mena i avall que fa baixada.

S'ha avançat molt, però encara ens queda molt camí per recórrer i convé no oblidar que hi ha uns quants indrets d'aquest mon que ser homosexual o tenir-ne algunes pràctiques et pot costar la vida.

I les teràpies conductistes ja haurien de formar part de la història.


-----

Més continguts sobre:
cinema

imprimir