Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
Gracias a Dios
cine cela
Gracias a Dios
Jaume Cela / Una gran pel·lícula de François Ozon que filma un tema molt delicat: els abusos sexuals contra infants, en aquest cas una colla d'escoltes, comesos per alguns capellans vinculats a aquest moviment.

Ozon sap què té entre mans. Sap que ha de denunciar aquesta realitat tan terrible, però també ha d`evitar que la història acabi perduda entre imatges morboses, que no afegeixen res a la importància del fets que qüestiona i que podrien desviar el valor de la seva denúncia. En té prou per mostrar l'horror patit per aquestes criatures amb seqüències on es veu com l'adult i el nen entren dins una tenda de campanya o pugen les escales que els porten a una habitació més allunyada. Després tot queda a la nostra imaginació.

Basada en fets reals ocorreguts a Lyon, -encara no tancats com a causa- presenta el cas d'un pare de família catòlic, amb cinc fills i molt respectuós amb l'església, que descobreix casualment que el capellà que va abusar d'ell continua fent catequesi i convivint amb criatures. Exposa per carta aquest descobriment a la jerarquia religiosa, concretament al bisbe de Lyon, que intenta rebaixar la importància dels fets denunciats.

Aquesta resposta posa en crisi el sentiment religiós d'aquest home. El fet de sentir-se poc acollit per la jerarquia l'impulsa a buscar més casos i a crear una associació per protegir altres criatures víctimes d'aquesta mena d'abusos. Aleshores Ozon enriqueix el primer relat amb el d'altres persones que han sofert el mateix però amb conseqüències diferents a les seves vides.

Més enllà de les experiències concretes que coneixem som testimonis del silenci de la institució i com aquest silenci, en algunes ocasions, fa més mal que els fets viscuts.

També som testimonis de les discussions dels membres de l'associació, de les maneres diferents que tenen d'afrontar els seus dubtes i dels descobriments que fan del paper que van tenir els seus pares quan alguns d'ells van fer-los confidents del que estaven vivint i patint.

Una escena memorable i resolta de manera magistral és quan la dona del personatge que inicia el procés és capaç de compartir amb una de les víctimes, potser la més fràgil de totes, el seu propi calvari.

Ozon ha filmat una esplèndida història, dolorosa i continguda que mereix ser vista més d'una vegada.



Fitxa tècnica:

Direcció i guió: François Ozon. Interpretació: Melvil Poupaud, Denis Menochet, Swann Arlaud, Eric Caravaca, François Marthouret, Bernard Verley, Josiane Balasko, Hélène Vincent, François Chattot, Frédéric Pierrot, Martine Erhel, Aurélia Petit, Julie Duclos, Jeanne Rosa, Amélie Daure. França, 2019. Duració 137′. Estrena a Espanya: Abril 2019


-----

Més continguts sobre:
cinema

imprimir