Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
Com llegir un cela?
ressenyes de llibres
Com llegir un cela?
Josep M. Puig Rovira / Gaudiu amb el llibre d'en Jaume Cela i Ollé que porta per títol Picotejades pedagògiques i que acaba de publicar Rosa Sensat a Barcelona l'any en curs, el 2019.


Crec que finalment he après a llegir un cela. Anem a pams. Un cela és un llibre escrit per Jaume Cela amb aquest estil tant personal fet d'experiència, genialitat, humanitat, tendresa, humor i encara altres virtuts que li són ben pròpies. Això és el que diu l'Antoni Poch en un pròleg, que de cap manera us podeu perdre; és una delícia. I posat a recomanar perles que envolten el gruix del llibre, tampoc podeu passar per alt l'epíleg d'en Juli Palou, una mirada a com ha viscut el seu amic Jaume la feina de mestre. Doncs bé, ja sabem què és un cela i també sabem que el llibre comença i acaba amb dues peces remarcables, a més d'uns apunts per a una autobiografia i una impressionant llista de publicacions de l'autor. Ara parlem de les vuitanta-quatre pàgines centrals.

Deia que penso que he après a llegir els llibres pedagògics d'en Jaume Cela perquè no era un bon lector de la seva obra, ho haig de reconèixer. N'he llegit bastants, de llibres, no tots, però molts. Sovint quedava admirat per l'excel·lent escriptura i per la seva saviesa i sentit comú, però acabava com sobrepassat, potser desconcertat, sense tenir clar què m'estava dient. Més d'una vegada m'havia preguntat què em passava, sense acabar de trobar una resposta.

Ara tinc una resposta i puc dir que he gaudit llegint Picotejades pedagògiques. Mireu, el Cela escriptor de pedagogia no es pot llegir com es llegeixen molts llibres d'educació, un capítol darrere l'altre, a certa velocitat i a la recerca de les idees clau de l'obra per encaixar-les en els propis esquemes mentals. Una lectura que busca informació i que intenta ordenar-la en calaixets. Llegia en Jaume així i no em feia profit.

Em sembla que s'ha de llegir de manera molt diferent. S'ha de llegir amb lentitud, no més d'un capítol per sessió de lectura, a vegades rellegint-lo, després tancar el llibre i pensar sobre el que el vostre cor i el vostre cap us indiquin i, al cap d'una estona, plegar i deixar-ho reposar. Aquest descobriment és tan conegut com la «sopa d'all», però hi he arribat ara i ho he gaudit, de veritat.

Els capítols d'en Jaume són com una pregària pedagògica i humana, no són una lectura informativa, són una lectura que invita a la reflexió, a mirar-se el món educatiu amb bondat i saviesa, a intentar apropiar-se d'aquestes virtuts i aplicar-les a les situacions de cada dia. Res que tingui a veure amb transmissió d'informació i possibilitat de fer esquemes. La saviesa no s'ensenya, es mostra, i sovint, com fa en Jaume, amb anècdotes i històries que no es poden ni resumir ni arxivar. Un cela és un altra cosa i s'ha de llegir i pair d'una altra manera.

En fi, llegiu-lo com us vagi bé, naturalment, a mi m'ha anat bé fer-ho així, però cadascú veurà. I gràcies Jaume pel dia que ens vàrem trobar pel barri de Gràcia i em vas dir que fes el favor d'escriure un comentari del teu llibre. No m'hi podia negar, ni ho volia fer, però ha tingut premi: he après a llegir-te millor.


-----

Més continguts sobre:
educació en valors, educació primària, infància, cinema

imprimir