Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
La importància per a la renovació pedagògica de les xarxes educatives
hemeroteca
La importància per a la renovació pedagògica de les xarxes educatives
Francesc Imbernón /

Avui dia no es pot parlar d'educació del futur sense parlar de la importància de les xarxes educatives. Les xarxes -o sigui les relacions entre persones, grups i institucions però amb característiques especials- són un mecanisme mitjançant el qual es van gestant aliances i es generen espais d'intercanvi dinàmic entre persones, grups i institucions de diferents llocs del món, amb objectius clars i comuns,  i això serà fonamental en el desenvolupament d'una millor educació per a tots.

Però, quina diferència existeix entre una comunitat (amb tots els seus qualificatius), terme que es va estendre a l'educació en el segle XX, organització educativa, un grup de mestres, un moviment de renovació pedagògica, etc., i una xarxa?

El primer canvi a analitzar és la possibilitat de tenir nous instruments i sobretot la possibilitat de fer servir les eines tecnològiques(3),  o sigui, passar d'una estructura més lineal (jo em relaciono amb tu) a una de més complexa mitjançant les xarxes que possibilita la tecnologia(4)  (jo em puc relacionar amb tots alhora). Això ha suposat un gran salt en la comunicació i l'intercanvi social i educatiu sense fronteres (Hanneman i Riddle, 2005). És allò que s'anomena connectivisme, o sigui un procés de formació i aprenentatge entre persones connectades entre si i que el trobem quan volem. 

La xarxa, és veritat, no té la solidesa d'una organització formal, però  sí que es mostren molt més capaços d'adaptar-se a situacions distintes, noves i canviants. I això és fonamental en un món on els processos socials i educatius canvien constantment.

Els grups primaris eren propis de la societat tradicional; les organitzacions han estat de la modernitat; les xarxes(5)  ho són de la postmodernitat o de la modernitat avançada, reflexiva, líquida(6).  La xarxa porta a una noció d'espai compartit per un conjunt de persones on es troben eines que potencien la interacció entre elles. Per això les xarxes educatives, més enllà dels moviments (de vegades veritables comunitats de pràctica tal i com estan organitzats) i associacions de professors, alumnes o pares, representen un canvi qualitatiu respecte a les organitzacions, ja que estan millor adaptades a la racionalitat mitjans-fins en una societat global com l'actual. Els problemes globals exigeixen solucions globals que difícilment podrien ser aportades per organitzacions segmentades i molt menys per organitzacions professionals tancades. Per tant, les xarxes permeten mobilitzar una gran quantitat de coneixement i s'adapten millor a la situació del món actual, ple de diversitat, complexitat, canvi i incertesa.

Què canvia dels grups, moviments i organitzacions en les xarxes educatives? Les característiques d'una xarxa educativa  haurien de ser, entre altres: l'accessibilitat, l'adaptabilitat, la  flexibilitat, l'obertura, l'horitzontalitat, l'adaptabilitat i  l'espontaneïtat.

Entrem una mica  a veure aquestes característiques:
A les xarxes els  vincles entre els seus membres són més febles que en un moviment o una organització. L'accessibilitat per als membres de la xarxa és més limitada (no estan sempre aquí) i en contrapartida el control que exerceixen els uns sobre els altres és menor.  No cal que hi hagi un moderador, un expert, un mediador com ha d'haver-hi en una comunitat... Es dilueix l'autoritat de qui controla l'organització.

Les fronteres de les xarxes són més permeables, no tancades com les comunitats, moviments o associacions on s'ha d'estar inscrit i assumir un compromís de pertinença, o el que és el mateix, l'accessibilitat dels estranys de fora  a la xarxa és major, i el control sobre l'accés o l'abandó és menor. Això vol dir que els individus o grups poden entrar-hi i sortir-ne constantment (al contrari de com passa en els grups de pertinença estable) i les relacions que s'estableixen entre ells s'activen i desactiven d'acord amb les necessitats. La xarxa pot agrupar persones o organitzacions que comparteixen els mitjans però no els fins (o no tots els fins), els fins però no els mitjans (momentanis o esporàdics), part dels fins o part dels mitjans. Hi ha molta versatilitat. Les xarxes poden, en qualsevol moment, augmentar o disminuir, activar-se o quedar en espera. Cada participant pot vincular-s'hi o no, sense que això impliqui a d'altres efectes un canvi de posició en la xarxa, precisament perquè la relació amb aquesta no es planteja en termes de pertinença sinó de col·laboració. I heus aquí la paraula clau.

La potencialitat de les xarxes es recolza en el fet, cada vegada més reconegut, que la innovació, la generació de nou coneixement, l'aprenentatge, no és necessàriament un procés individual, ni únicament un procés institucional de planificació, sinó també un resultat derivat de la interacció social, de la col·laboració entre els seus membres,  en gran mesura espontani i no planificat, sinó de la interacció entre professionals que actuen en el mateix context o  en  contextos diferents.  I això és fonamental en l'educació.

Les xarxes tenen molta més capacitat per arribar a incorporar recursos amb els quals inicialment no comptaven: nous integrants, nous contactes i relacions, noves maneres d'actuar, nou coneixement, etc. Però la diferència essencial entre comunitat, organització, moviment  i xarxa és que en els primers se suposa l'homogeneïtat entre els membres, i cal afirmar-ne, si escau, la individualitat, mentre que en la segona es parteix de la individualitat i cal construir, en cada moment, la col·laboració, la participació.

La xarxes educatives  poden assolir relacions democràtiques amb funcionament estratègic que vinculi i relacioni actors educatius i socials de les escoles i la comunitat, per respondre als problemes i demandes de la comunitat educativa i del seu entorn. Però no cal rigidesa, sinó una gran dosi de flexibilitat. Tothom pot aportar-hi alguna cosa. Les portes de les xarxes han d'estar obertes. En el futur la innovació educativa anirà corrent per les xarxes de persones o grups que s'intercanviaran propostes, experiències, documentació, etc., amb lligams febles i que ajudaran perquè l'educació avanci  a un ritme més ràpid i amb una major democràcia i equitat.
NOTES
(1) Moltes de les idees exposades aquí estan basades en la lectura de Fernández Enguita, M. (2008), «¿Qué hay de nuevo bajo el sol? De las organizaciones y los grupos a les redes». Cuadernos de Pedagogía, 385, desembre 2008, pàg.12-19. M. Fernández Enguita és membre de la Comissió Assessora del Portal  Innova.
(3)  La WEB 2.0, terme descrit per Tim O'Reilly el 2004, ajudarà aquest desenvolupament per la seva capacitat de serveis col·laboratius i d'intercanvi. Avui ja es comença a parlar de la WEB 3.0 com a desenvolupament de la intel·ligència artificial.
(4)   «[...] Implica un procés de construcció permanent tant individual  com col·lectiu. És un sistema obert, multicèntric, que a través d'un intercanvi dinàmic entre els integrants d'un col·lectiu (famílies, equip de treball, barri, organització,  centre comunitari, entre  altres) i amb integrants d'altres col·lectius, possibilita la potenciació  innovadora dels recursos que tenen i la creació d'alternatives noves  per a la resolució de problemes i la satisfacció de les seves necessitats.  Cada membre del col·lectiu s'enriqueix a través de les múltiples relacions que cada un dels altres desenvolupa, optimitzant els aprenentatges en ser aquests socialment compartits.» (Elina Dabas, 1998.)
(5) Una xarxa és una estratègia  d'articulació i intercanvi entre institucions que decideixen associar voluntàriament els seus esforços, experiències i  coneixements per aconseguir fins comuns.
(6)  Utilitzant la terminologia de Zygmunt Bauman.

REFERÈNCIES I BIBLIOGRAFIA
- CROVI, D. (2006). Educar en la era de las redes. Mèxic: UNAM-SITESA
- DABAS, E. N. (1998). Redes sociales, familias y escuela. Colección Cuestiones de Educación.  Buenos Aires: Editorial Paidós
- FERNÁNDEZ ENGUITA, M. (2008). «¿Qué hay de nuevo bajo el sol? De las organizaciones y los grupos a las redes .» Cuadernos de Pedagogia, 385, desembre 2008, pàg.12-19
- HANNEMAN, R. A.; RIDDLE, M. (2005). Introduction to social network methods. Riverside (EUA): University of California
- HARSAIM, L.; STARR, R.; MURRIA, T.; TELES, L. (2000). Redes de aprendizaje: guía para la enseñanza y el aprendizaje en red . Barcelona: Gedisa
- HEIFETZ, R. A. (2004). «Adaptive Work», a Goethals, G. R.; Sorenson, G. J. i Macgregor Burns, J. (eds): Encyclopedia of Leadership. Nova York (EUA): Sage


Data de publicació: gener de 2011


-----

Més continguts sobre:
xarxa educativa, mitjans de comunicació, aprenentatge cooperatiu, tecnologies, participació

imprimir