Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
A dos metres de tu
cine cela
A dos metres de tu
Jaume Cela / Un conegut té una manera personal de catalogar les pel·lícules. Una d'aquestes maneres és dir que és un "pastelón", un tigretón de categoria. "A dos metres de tu" entra de ple en aquest subgènere romàntic.

Un altre exemple amb molta llàgrima vessada seria "Love story", que va triomfar fa molts anys i que la vaig anar a veure vestit de soldat a Lleida, quan feia la mili. Tot el cine ple de senyores que ploraven i jo allí, al bell mig amb els meus galons de caporal primer i plorant també.

Aquesta "A dos metres de tu", del director Justin Baldoni, l'he vist a les quatre de la tarda, rodejat de noies adolescents que no paraven de consultar el mòbil, de devorar sorollosament les crispetes, de riure com ho fan els conillets i de respirar profundament quan surt el protagonista.

La pel·lícula ens explica una història d'amor entre una noia que pateix fibrosi quística i un noi que conviu amb ella a l'hospital i que també pateix la mateixa malaltia. Tenen una entrada dura, però ja veus que s'acabaran enamorant, però si Romeu i Julieta tenien problemes amb les seves famílies perquè l'amor arribés a bon port, aquí el problema el dona el fet que no poden estar a prop l'un de l'altre. Un metre i mig i prou, per tant, mirades de passió, mirades estovades per l'amor i el desig, però de tocar-se... res de res. I subtrames dramàtiques, com les peripècies del noi gai que forma part del grup o les que ens regala una infermera que els farà de pare, de mare, de mestra que els renya, d'àvia melosa... vaja tot un repertori de funcions.

Bones interpretacions de part de Scole Sprouse i de Haley Lu Richardson i una música molt ben trobada.

Aneu-hi amb un parell de mocadors, perquè plorareu ja que la història està pensada per anar-nos injectant romanticisme i pena a la vena. Plorareu per poc que entreu a la història. Els meus plors es van veure dissimulats gràcies al soroll de les crispetes i als sospirs que s'inflamaven quan apareixia el jove protagonista, sobretot quan un i l'altre mostren el seu cos ple de nafres.


Fitxa tècnica:

Direcció: Justin Baldoni. Guió: Mikki Daughtry, Tobias Iaconis. Interpretació: Haley Lu Richardson, Cole Sprouse, Moises Arias, Kimberly Hebert Gregory, Parminder Nagra, Claire Forlani, Kaleb Williams, Evangeline Hill, Gary Weeks, Ariana Guerra, Emily Baldoni, Cynthia Evans, Jim Gleason, Todd Terry, Armando Leduc, Phillip Mullings Jr. Estats Units, 2019. Duració 116′. Estrena a Espanya: Setembre 2019


-----

Més continguts sobre:
cinema

imprimir