Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
Els valors de la família
hemeroteca
Els valors de la família
Lola Abelló Planas Grup de debat de l'àmbit de la família (*) /

Vivim en un temps convuls, de ràpids canvis socials, marcats per dos paràmetres, espai i temps que han transformat sobtadament les nostres relacions interpersonals. La família educa encara que no vulgui, constantment va donant una pauta amb el model que transmet en el dia a dia i sobretot a través de les emocions. La dona sempre ha treballat, però actualment hi ha una incorporació massiva al mercat laboral. Gairebé en totes les famílies, els adults treballen fora de la llar i la qüestió de qui és que ha de tenir cura dels infants i dels grans dependents no ha quedat resolta. El paper de la dona com a educadora no ha estat o no és compartit per l'home, ja que la societat continua funcionant com si les dones ens dediquéssim sols a la reproducció i a tenir cura dels infants, i els homes a la producció. La veritat és que la incertesa s'ha configurat com a marc en el que hem d'educar i transmetre els valors. Els mitjans de comunicació emeten una imatge dels infants com a nens consentits o de la precocitat com a model possible d'infància. Tot plegat ens porta a la desorientació en què ens trobem les famílies a l'hora d'establir prioritats en la transmissió de valors. També la desorientació s'instal·la en l'escola, ja que, com a institució, continua amb una prioritat de valors generalitzats i s'exclama que hi ha una crisi de valors. Més aviat diria que hi ha valors que estan en crisi, que sembla que estiguem en una transició, ja sigui per la diversitat, cada vegada més gran de famílies i que al entrar en contacte amb altres formes, altres cultures tendim a comparar en lloc d'aprendre per enriquir-nos. La família és una unitat d'acollida, d'on sortim i a on tornem per al repòs comú. Dins es generen unes relacions interpersonals d'una intensitat emocional diversa, en què els infants i els adults en les seves interrelacions creen espais comuns de convivència, per tant la família és dipositària de transmissió de valors, la diferència és que cada una estableix els seus. Abans, les famílies implantaven els valors socialment instituïts i que perduraven en el temps per generacions, es vivia de cara a la societat que dictava les normes morals. L'acceleració dels canvis que anem vivim darrerament, amb la facilitat de desplaçament de les persones, ha configurat una societat de nuclis familiars petits de constitució heterogènia, amb valors diversos i prioritats desiguals. Això fa que els infants quan van a l'escola, portin un bagatge invisible de valors configurats, d'emocions i sentiments a tenir en compte. Quan parlem de diversitat a l'escola, generalment ens fixem en trets visibles i constatables socialment, però la diversitat està també en aquest bagatge invisible que l'alumne porta de casa en interacció amb l'entorn proper i l'audiovisual que fa que els valors quedin territorialitzats entre família i escola, moltes vegades inconnexes entre si i que, fins i tot, poden entrar en contradicció. Hem de plantejar entre escola i família uns mínims bàsics d'entesa, sense obviar aquesta càrrega emocional que els infants aporten en què es conformen els valors familiars. Un altre espai on els valors conviuen, es formen i reformen, és en les xarxes interfamiliars que es configuren al voltant de l'escola, en el dia a dia
d'interrelació de les famílies a l'entrada i sortida del col·legi. Davant la solitud en què moltes famílies ens trobem a l'hora d'educar, en aquestes xarxes espontànies de relacions sentim el suport per les nostres actuacions educatives en posar límits o en la socialització dels nostres fills i filles, és l'espai on buscar el valor comú que ens fa família, i compartir-lo amb altres famílies. En mig de tanta incertesa, aquestes petites seguretats, moltes vegades apreses dels errors, i compartides amb d'altres famílies es converteix en línia educativa participada per anar trobant coherència entre el que fem i el que pensem. La relació entre família i escola és bàsica per anar teixint valors comuns en la diversitat, tenint la visió de cada espai on els infants viuen i conviuen -educació formal i no formal- on interrelacionen entre ells i amb els adults. Crec que necessitem una reflexió profunda i serena dels valors compartits per arribar a una coherència en l'educació dels infants i dels joves, basada en la diversitat i el respecte.

----- (*) En aquest grup de debat han participat: Elisabeth Quesada (Associació de Mestres Rosa Sensat); José Juan Rodríguez (Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes d'Ensenyament Secundari de Catalunya), Joan Jordi(Federació d'Associacions de Pares i Mares de Catalunya); Gemma Massip (Mestra); Contxi Hurtado(Fundació Ferrer i Guardia); Lorena Asensio (Grup d'Entitats Catalanes de la Família); Mariano Bravo (Col.legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i Ciències de Catalunya); Ernesto Bravo (Consell de redacció Senderi); Roser Batlle (Fundació Catalana de l'Esplai); Teresa Climent(Fundació Jaume Bofill); Ana Novella (Coordinadora Senderi, Educació en valors).

Data publicació: Octubre de 2006


-----

Més continguts sobre:
família, educació en valors

imprimir