Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
Sinónimos
cine cela
Sinónimos
Jaume Cela / Inquietant, dramàtica, còmica, descriptiva, filosòfica, lluminosa, fosca, estranya, imprevisible, reflexiva, fascinant... Ras i curt: inclassificable.

"Sinónimos", del director israelià Nadav Lapid, que va guanyar l'Os d'Or al festival de Berlín, mereix tots aquests adjectius i molts més. No es pot resumir l'argument, hi ha molts replecs, moltes qüestions obertes, molts interrogants.

Tot i això ho intentaré: un noi israelià arriba a París. No en sabem res d'ell. Entra dins d'un pis amb moltes habitacions que et fa pensar en "L'últim tango a París". Es despulla com despullada està la casa que l'acull. Li roben el poc que porta i es queda indefens -la seva nuesa física és més que una nuesa física- en una ciutat on no coneix ningú. Una parella de veïns el troben l'endemà dins la banyera, mig congelat. El porten a la seva habitació i intenten reanimar-lo. Mirades, atracció, primer contacte físic en una pel·lícula on el cos té molta importància. La parella et fa pensar en els protagonistes de "Soñadores".

Es fan càrrec d'aquest noi que després anirem sabent que fuig d'Israel, d'un estat que detesta, d'un estat militaritzat i que té França idealitzada. No tardarà gaire a descobrir que el joc d'identitats el situarà en un mar de contradiccions. París no és el París que ell somia. Per arribar-hi ha abandonat la seva llengua, passeja per la ciutat mirant a terra i repetint les paraules franceses que aprèn en el diccionari de sinònims que és la primera cosa que s'ha comprat. Té contactes amb la seva ambaixada, fa d'actor porno -quina escena tan impressionant la que recull la sessió de fotografies que li fan- assisteix a classes per immigrants que volen la nacionalitat -un altre gran moment-, es troba amb el seu pare, fa l'amor... L'origen i el destí imposen les seves condicions i ell no sap cap a on adreçar la seva vida.

Cal destacar el treball de Tom Mercier, la seva primera pel·lícula, com exposa el seu cos a la mirada de l'espectador sense cap impediment, amb una naturalitat extraordinària.

Cal anar preparats per veure aquesta pel·lícula, perquè no acabes de saber mai què estàs veient. I surts del cine amb la sensació que has viscut una gran obra que mereix ser revisada més vegades per anar descobrint totes les capes que té.

Per mi, una de les pel·lícules de l'any.

Fitxa tècnica:

Direcció: Nadav Lapid. Guió:Nadav Lapid, Haim Lapid. Interpretació:Labina Mitevska, Stefan Vujisic, Suad Begovski, Simeon Moni Damevski, Violeta Sapkovska, Petar Mircevski, Andrijana Kolevska, Nikola Kumev, Bajrush Mjaku, Xhevdet Jashari, Vladimir Tuliev, Ilija Volcheski, Igor Todorov, Nenad Angelkovic, Mario Knezovic, Ljiljana Bogojevic, Straso Milosevski, Pece Ristevski, Stojan Arev. France, 2019. Duració 123′. Estrena a Espanya: Febrer 2020.


-----

Més continguts sobre:
cinema

imprimir