Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
Sapere aude
cine cela
Sapere aude
Jaume Cela / Ja ha arribat la continuació de Merlí sense Merlí i amb la coneguda sentència de Kant.

Les etapes anteriors van tenir una gran acceptació entre el públic que augmentava sobretot si pensaves que estaves davant d'una realitat filmada, no pas de la realitat real del que passa a la gran majoria d'instituts del país. Era allò de la pipa de Magritte.

La publicitat que ens ha anunciat aquesta nova temporada on el principal protagonista serà en Pol Rubio, l'alumne preferit d'en Merlí, ens ha promès més maduresa per part dels personatges -no podia ser d'una altra manera- i unes escenes de sexe més tòrrides, una elevació de la temperatura que, com canta Alberti en el vers "nace en las ingles un calor callado..." neix on ha de néixer aquesta mena de calors.

Què sabem en aquest primer episodi? Que en Pol, en Bruno i en Rai tenen cul. No té cul mostrat en Biel. Potser haurem d'esperar per meravellar-nos amb la seva rodonesa. Però si la sèrie promet el que anunciava caldrà fer un pas endavant i mostrar també que davant del cul -el test, podíem dir- hi ha "su dura mimbre el tulipan precioso-, seguint els versos d'Alberti.

La Minerva i l'Ori, les dues noies, encara no han donat gairebé res de sí i en sabem ben poques coses. Caldrà esperar.

D'en Rai, personatge a qui dona vida Pablo Capuz, sabem tots els tòpics de fills de casa bona. Viu en una mansió espaterrant, és orfe de pare i pel que es veu no s'estimaven gaire, la mare és una dona excèntrica -la primera escena estan fent una fel·lació o neteja de baixos al seu criat i se les té amb el seu fill a cada moment -l'escena de la baralla dins la piscina és millor esborrar-la- i al cap de ben poca estona, el Rai manté una relació intensa amb una tieta. Veurem si aquesta flor incestuosa serà com les que diu la dita: que una flor no fa estiu... o l'incest serà un dels eixos temàtics de la sèrie.

En Merlí -en Francesc Orella- s'apareix a en Pol en una estació de tren de la Renfe. El noi el convoca i, com els esperits de Shakespeare, en Merlí fa acte de presència i dona uns consells al noi que està mirant què fer amb la seva vida però que sap que el seu objectiu és ser una còpia d'en Merlí. El seu antic professor de filosofia, aquell que li ha ensenyat gairebé tot, li aconsella que vagi a la universitat, que coneixerà gent nova i interessant, que podrà follar i que es faci preguntes. I sobretot, consell que aplaudiria Nietzsche, que deixi de pensar en ell, que el deixi marxar. Merlí el vol deixar de la mà, perquè un bon mestre no vol mantenir sempre l'altre com a deixeble. Però en Pol encara el necessita.

Potser trobarà el que busca en la professora d'ètica, la Maria Bolaño. Les primeres imatges dels professors són ben tòpiques i típiques per mostrar un cert nivell de diversitat didàctica. Surt el que discurseja assegut a la cadira, surt el que escriu fórmules a la pissarra -el de lògica, és clar-, surt la que es queixa i avisa que s'han matriculat a una carrera sense sortida i és que si no superes l'etapa de ser professor associat t'hauràs de conformar amb cinc-cents euros al mes, això sí, aprendràs a pensar, i surt la professora estrella, la Bolaño, que sorprèn amb una entrada teatral al màxim, -sempre he defensat que un mestre ha de ser un bon actor o una mestra una bona actriu perquè ens tocarà fer tots els papers de l'auca; i un inici que sorprengui -això ho aplaudiria Aristòtil- et pot facilitar tot el que vindrà després- acompanyada d'un noi negre que es dedica a escombrar la facultat i que explica la seva experiència vital.

Des del primer moment ja es veu que entre la Bolaño i en Pol hi ha magnetisme. Malament rai si en Pol canvia de mà i ara s'agafa a la de la professora d'ètica! Merlí tremolarà des del més enllà.

I ja deixa algunes preguntes obertes: hi haurà embolics entre en Bruno i en Pol? En Rai serà una nova conquesta d'en Pol? Quina relació hi haurà entre la professora i la noia amb síndrome de Down que apareix al final del capítol? Iniciarà una relació amorosa el pare d'en Pol i podrem veure-li el cul o aquest serà només un privilegi dels personatges joves? Quan començaran a actuar les noies? En Pol mantindrà sexe de pim-pam-pum amb més clientes o clients a l'aparcament on treballa per poder-se pagar la carrera mentre espera una beca? La tieta d'en Rai ens donarà alguna sorpresa més? Sabem els problemes que patirà en Rai amb la seva mare?

Veurem moltes escenes de classe, debats al voltant d'algun tema- en aquest primer capítol es parla de la bellesa i de la justícia.

I una última cosa: què esplèndid és l'edifici de la universitat de Barcelona! Se'ns en fa un magnífic recorregut turístic.

També hem pogut constatar que les aules de filosofia estan plenes des del primer moment, tot i que s'anuncien futures baixes, i a les aules de matemàtiques són quatre gats.

Al marge de si ens agradarà més o menys el contingut dela sèrie, ens caldrà ser pacients, el que sí que podem afirmar és que tenim un star-system jove de primera, una realització molt ben feta i uns crèdits inicials molt ben dissenyats.

Ah! Preparem-nos per la polèmica lingüística.


Fitxa tècnica:

Direcció i guió: Héctor Lozano. Interpretació: Carlos Cuevas, Boris Ruiz, David Solans, María Pujalte, Pablo Capuz, Azul Fernández, Pere Vallribera, Claudia Vega, Assun Planas, Gloria Ramos, Eva Martín, Carlos Indriago, Lesley Grant, Silvia Marsó, Ana María Barbany. Espanya, 2019. Duració 50′. Estrena a Espanya: 2019.




-----

Més continguts sobre:
cinema

imprimir