Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
L'educació democràtica de la ciutadania pel govern de la polis.
hemeroteca
L'educació democràtica de la ciutadania pel govern de la polis.
Joan Pagès /

"Tot i que la conflagració mundial no s'havia produït encara, ja des de l'últim quart del segle passat filòsofs i pensadors d'avantguarda buscaven i preconitzaven noves formes d'educació del poble com a condició d'un equilibri social més estable i més perfecte, tot posant de manifest la ineficàcia dels mitjans posats en pràctica a l'escola actual per tal d'aconseguir un perfeccionament humà i unes noves formes de vida en comunitat que conduïssin a millorar les condicions de la nostra existència i a establir el regnat de la justícia i de l'amor entre els homes de totes les races i nacions de la terra" . Rosa SENSAT (1978). Vers una nova escola. Barcelona. Proa, p. 8

Rosa Sensat escrivia aquestes paraules amb motiu de la fundació de l'Escola del Bosc l'any 1914. Rosa Sensat creia que aquesta fundació i el treball pedagògic que s'havia de desenvolupar formaven part del context de canvis filosòfics i educatius que s'estaven produint des de finals del segle XIX a Europa i al món occidental. No es parlava encara de ciutadania ni d'educació democràtica, però els ideals que presidien la tasca dels mestres i de les mestres més progressistes anaven en el mateix sentit que bona part dels discursos, de les idees i de les propostes que avui es replantegen l'educació democràtica de la ciutadania, l'educació per saber conviure i participar democràticament en el govern de la polis.

Avui és, sens dubte, urgent implicar en profunditat a les escoles en la formació democràtica de la ciutadania. Situacions recents ens fan pensar en una retallada cada vegada més important de les llibertats ciutadanes quan aquestes estan molt lluny d'haver-se assolit. És clar que en alguns països, els menys, s'han millorat les condicions de la nostra existència –i es tenen assegurats drets socials tan fonamentals com el dret a la vida, a la salut o a l'educació- però encara queda lluny "el regnat de la justícia i de l'amor entre els homes de totes les races i nacions de la terra" que inspirava el treball de Rosa Sensat i les mestres de l'Escola del Bosc.

No és aquest el lloc de plantejar-nos les raons per les quals l'educació democràtica de la ciutadania no ha reeixit després d'un segle com el XX. La meva intenció és suggerir algunes idees sobre els raons que avui fan que es torni a parlar amb insistència de la necessitat de replantejar-nos l'educació per la ciutadania i els enfocaments que coexisteixen en aquesta educació.

Raons de l'interès actual per l'educació democràtica de la ciutadania

En la literatura actual sobre l'educació democràtica de la ciutadania apareixen com a justificacions per a explicar la seva revifalla els següents aspectes:

a) El desinterès dels joves per la política i per la participació. És el que alguns autors anomenen "el dèficit democràtic" dels joves, és a dir l'allunyament dels joves respecte de la vida i de la participació civil i pública i la manca de compromís amb la seva societat. Aquest desinterès ha estat constatat en diferents recerques internacionals sobre els resultats de l'ensenyament de l'educació cívica o de la història en la formació de la consciència cívico-política dels joves. Aquest desinterès, però, contrasta amb un increment relatiu de la participació dels joves en moviments alternatius i ONGs.

b) La pervivència de situacions crítiques a nivell mundial com els moviments extremistes, els integrismes, la violència, el racisme, la xenofòbia, el poc respecte i la discriminació de les minories i l'exclusió social. I també la mundialització, el procés de globalització, els moviments migratoris massius, la integració europea, l'atur persistent, l'exclusió, el sentiment de risc, el fracàs de l'estat del benestar, els conflictes internacionals, etc. acompanyant els canvis socials, polítics, econòmics, tecnològics,... que, simultàniament, estan configurant un nou ordre de coses i que demanen de la ciutadania, en especial dels joves, respostes contundents.

c) L'existència de problemes polítics no resolts com ara les relacions entre governants i ciutadans, l'aparició de noves entitats polítiques (del Parlament europeu als ens locals), el debat sobre les identitats, els discursos identitaris i la realitat quotidiana, el paper dels drets humans i de les declaracions internacionals i la realitat. Tots aquests aspectes fan més complexa la comprensió de la vida política, però també fan més ric el seu aprenentatge.

d) El futur de l'organització de l'escolaritat i del currículum, la preocupació sobre el que han de saber i de poder fer els joves per viure i sobreviure en aquesta societat i anar aprenent durant tota la vida. Un "etern" problema que no es soluciona, com la recerca ens ha demostrat suficientment, amb el canvi de lleis, sinó amb la comprensió de la pràctica i la incentivació positiva de la seva innovació.

e) L'augment de la violència juvenil i, en especial, de la violència escolar. Aquesta és la raó més citada pels sectors educatius conservadors. Enfront d'aquest argument, els sectors més progressistes parlen de la poca o nul·la permeabilitat dels centres educatius a la democratització de la vida escolar (l'escola com estat de no dret).

Propostes i tendències en educació democràtica de la ciutadania

L'existència en el currículum escolar de l'educació democràtica de la ciutadania és requisit bàsic per garantir un futur democràtic a les joves generacions. Però no és suficient. Cal considerar el seu enfocament i la relació amb aspectes tan importants com l'organització espacial i temporal dels ensenyaments, la relació entre els diferents coneixements i, en especial, l'organització de la convivència en el centre i en l'entorn.

Em centraré en aquest treball en el primer aspecte: l'enfocament de l'educació democràtica de la ciutadania.

L'enfocament més generalitzat -alguns autors l'anomenen "il·lusori", altres
"personalment responsable" i encara d'altres "una educació sobre la ciutadania"- es centra en l'ensenyament d'un contingut polític basat en les institucions i l'organització política de cada país amb la finalitat de formar bons ciutadans i ciutadanes. Es considera que la participació ciutadana es limita al vot i a obeir les lleis. L'ensenyament consisteix a transmetre a l'alumnat informació sobre el govern i la vida política del país i l'aprenentatge és totalment passiu. Sembla més que demostrat que amb aquest enfocament la consciència política democràtica de les joves generacions ni s'enforteix ni garanteix un compromís social i polític amb els altres. Per molts autors aquest és un enfocament conservador, vinculat a ideologies nacionalistes i patriòtiques com, per exemple, la que sectors educatius neoconservadors estan impulsant als Estats Units o la que la dreta espanyola aspirava implantar a través de la seva llei d'educació. És un enfocament molt resistent al canvi perquè compta amb poderosos suports polítics, econòmics i mediàtics.

Un altre enfocament es relaciona, en part, amb les idees expressades per Rosa Sensat i l'Escola Nova. És l'enfocament anomenat "ciutadania participativa" per uns, "educació ciutadana tècnica" per altres o "educació a través de la ciutadania" per uns tercers. Consisteix a preparar als i les joves per participar en la vida local i nacional a través de la participació en la vida escolar. Fomenta la participació, es basa en l'ensenyament i la pràctica d'habilitats per participar, però no qüestiona els continguts propis de l'enfocament anterior. En general, evita la crítica sociopolítica i l'acció per assolir els ideals democràtics per a tothom i en especial per a les minories.

L'enfocament més recent, i sembla que amb més possibilitats de futur, és anomenat per uns "educació ciutadana constructiva", per altres "educació ciutadana orientada cap a la justícia" i per uns altres simplement "educació per a la ciutadania". Està centrat en la denúncia de les injustícies, l'assoliment de la justícia social, l'acció i l'aprofundiment de la democràcia a partir de l'anàlisi i valoració d'una gran varietat de continguts polítics. El paper dels joves és actiu. Les activitats estan dissenyades per treballar simultàniament amb coneixements, habilitats i aptituds i valors i per afavorir l'exercici dels seus drets i de les seves responsabilitats. S'anima els estudiants a demostrar la seva independència, la seva iniciativa i la seva capacitat crítica i creativa davant dels problemes socials als que ha –i haurà-de fer front. Per a molts autors, és desitjable i necessària una síntesi entre els dos darrers enfocaments atès que històricament vénen d'uns mateixos principis polítics i educatius.

Els tres enfocaments consideren necessària una presència explícita de l'educació democràtica de la ciutadania en el currículum escolar. Però discrepen en les seves finalitats. En la majoria de països l'educació cívica o ciutadana forma part de l'àrea d'estudis socials acompanyant, com a germana petita, la història –la germana gran- i la geografia, les dues disciplines que tradicionalment han fet més per la persistència del primer dels enfocaments assenyalats anteriorment. En d'altres, forma part d'una àrea relacionada amb l'educació ètica i la filosofia.

En la meva opinió, l'educació democràtica de la ciutadania que avui es necessita pel govern de la polis s'ubica dins del darrer enfocament. Requereix, en primer lloc, una relectura dels continguts socials, de la història i de la geografia, que incorpori els problemes socials rellevants, i els seus orígens, i que atorguin el protagonisme en l'acció social del passat i del present a tots els homes i a totes les dones. I també que parlin dels problemes de la gent i ensenyin com es poden solucionar ara i aquí i com s'han solucionat en el passat i en altres parts del món. Requereix una obertura cap a les aportacions educatives d'altres disciplines socials com la pròpia política, l'economia, l'antropologia i la sociologia. I una voluntat de tendir cap a la interdisciplinarietat amb altres àrees de coneixement. I, sobretot, requereix que el nord de l'educació democràtica de la ciutadania s'orienti cap al futur, cap al temps en què els nois i les noies seran els autèntics protagonistes –esperem que formats- del govern de la polis. Una polis –el món- on puguin construir "el regnat [o la república] de la justícia i de l'amor" que somiava Rosa Sensat i que els adults no han sabut o no han pogut construir.

Data de publicació: Octubre de 2005

-----

Més continguts sobre:
educació per la ciutadanai, ciutadania, democràcia

imprimir