cinema en curs
La solitud
Film de ficció realitzat pel grup de 2n d'ESO de l'Institut Milà i Fontanals (El Raval, Barcelona) en el marc del programa 'Cinema en curs'
2014 (13')
Un film de Mahmuda Aktar, Esthefanie Canales, Félix Carvajal, Valentin Dumitrache, Jordi Gómez, Nisha Gurung, Aneeq Irtaza, Marian Kharmich, Darell Laoang, Tayab Malik, Alex Mendez, Rocio Molina, Carmen Esther Ogando, Jose Manuel Perez, Melfy Rashel, Dilawaiz Sajid, Muhammad Waleed Tufail, Muhammad Zain Ul Abadin, Angie Zambrano. Amb l'acompanyament de Meritxell Colell (cineasta), Pilar Farrés, Miquel Llaràs i Blanca Munarriz (professors/es).
Sipnosi: La Rocío, una noia de catorze anys, se sent molt sola a casa i no acaba de trobar el seu lloc a l'institut. Comença a faltar a classe i s'ajunta amb males companyies.
Parlada en català i castellà
Per reflexionar sobre: sentir-se sol, malestar a casa, pressions socials.
Si us ha interessat aquest film, també us poden interessar:
Trencat(2022), film de ficció realitzat per un grup de 3r d'ESO de l'Institut Maria Espinalt (Barcelona)
El que no es diu (2020), film de ficció realitzat per un grup de 1r de Batxillerat de l'Institut Moisès Broggi
Un dia gris (2017), film de ficció realitzat per un grup de 4t d'ESO de l'Institut Enric Borràs
El silenci (2015), film de ficció realitzat per un grup de 4t d'ESO de l'Institut Narcís Monturiol
El grup d'autors/es diu:
Per crear el guió vam començar donant idees basades en la realitat. Molts vam parlar que ens sentim sols. Vam parlar de diferents tipus de solitud, que els pares no tenien feina i que teníem problemes amb els companys i a l'institut. Ens vam adonar que la pel·lícula Els 400 Cops, de François Truffaut, ens havia inspirat molt. Com l'Antoine, la nostra protagonista se sent sola i ha agafat un camí del que no sap sortir. Per seguir treballant, vam pensar com era el nostre personatge: és una persona fràgil, insegura, es penedeix del que fa, reflexiva, se sent sola, es posa en problemes sense voler i no vol que la gent sàpiga com se sent. Per això s'ajunta amb males companyies.
A partir d'espais, de fotografies i de plans d'exploració vam començar a pensar en possibles plans i llocs per al nostre personatge. També algunes escenes van sortir de fragments de cineastes que hem vist. Vam fer una llista de localitzacions i escenes que ens agradaria filmar.
Per triar les localitzacions vam pensar en llocs solitaris. Vam escollir els espais de dia per quan està amb els amics. I quan està sola que fos de vespre o nit. Les localitzacions de nit les vam escollir buscant un espai que tingués llums de colors. En general les vam rodar de nit o al capvespre perquè la llum era molt bonica i especial. Les escenes del matí les hem decidit perquè es veiés que no va a l'institut.
Els rodatges han sigut llargs. Hi havia dies que començàvem a les 8h del matí i acabàvem a quarts d'1h del matí. Rodar de nit ha estat molt bonic per les llums de la ciutat. Alguns plans els hem hagut de repetir moltes vegades perquè no sortien bé. Els més difícils han sigut els tràvelings que vam fer amb el cotxe, costava molt que les velocitats del cotxe i de la Rocio anessin coordinades. Però quan ens van sortir bé ens feia moltíssima il·lusió. També alguns moviments panoràmics de càmera ens ha costat aconseguir-los, la Meritxell ens va ensenyar també com posar el cos quan fem de camerògrafs perquè no quedi el pla "a cops". Rodant, ens hem sentit molt bé, però hem passat fred. Hem passat molt bons moments. A la platja ens vam indignar amb les persones perquè no ens feien cas quan els demanàvem que no passessin per poder gravar. L'últim pla del rodatge va ser el de les 3 xemeneies: vam passar molts nervis. Quan vam acabar de filmar estàvem feliços i emocionats.
Al nostre film hem treballat molt el pla seqüència. Ens hem inspirat en la pel·lícula Els 400 Cops de François Truffaut, per l'interrogatori, el tràveling de la platja i el primer pla del personatge davant del mar. El canvi d'escala del fragment Ou de Semhi Kaplanoglu ens ha servit per fer els nostres plans de la plaça del Macba. Hem agafat la idea de plans tancats de diferents fragments però especialment dels de Ningú no sap de Kore-eda. El tràveling de Mala Sang de Léos Carax ens ha servit d'exemple per fer el de la nostra protagonista. L'altre tràveling, rodat al laboratori de Física, l'hem fet inspirant-nos en Los condenados d'Isaki Lacuesta. També Los muertos ens ha ajudat en el passatge entre el personatge i el món. El fragment de 35 Roms de Claire Denis ens ha donat la idea del personatge mirant per la finestra.
El so dels tràvelings corrent els vam gravar a part (les passes, el mar...). En el diàleg amb els amics a la Barceloneta vam agafar frases d'altres preses per generar més tensió. Vam decidir passar al silenci i que el so anés pujant a poc a poc. Genera un in crescendo que puja el to de l'emoció.
Hem afegit una mica de música de piano, composada especialment pel nostre tutor de l'any passat, i percussió, que ha fet un company de 2nA.
Al muntatge, hem canviat força l'ordre dels plans, de fet n'hem eliminat alguns, cosa que no ha estat fàcil. L'únic que teníem molt clar era com havia de començar i com havia d'acabar la pel·lícula. Ha estat difícil però estem satisfets. És un moment emocionant perquè veus com han quedat els plans per primera vegada i vas decidint com quedarà el film. Es difícil escollir bé la presa i les durades i s'ha de tenir paciència.
Hem après a fer cinema, a treballar en grup, a donar idees i a opinar, a conèixer-nos més i a parlar de les nostres emocions, a organitzar-nos, a que cadascú tingui un rol dins de l'equip, a respectar-nos i respectar les opinions dels altres i a valorar-les. Hem après a tenir paciència quan les coses no sortien i estàvem cansats i no queixar-nos ni desanimar-nos. Ara veiem les pel·lícules d'una altra manera i valorem quant costa fer-ne una.
Ens sentim orgullosos de ser cineastes. Després d'aquest any de cine seguirem fent cine!
Gràcies per donar-nos aquesta oportunitat!
-----
Més continguts sobre:
joves, qualitat de vida, educació emocional, educació secundària, educació en valors, adolescència, cinema
imprimir
2014 (13')
Un film de Mahmuda Aktar, Esthefanie Canales, Félix Carvajal, Valentin Dumitrache, Jordi Gómez, Nisha Gurung, Aneeq Irtaza, Marian Kharmich, Darell Laoang, Tayab Malik, Alex Mendez, Rocio Molina, Carmen Esther Ogando, Jose Manuel Perez, Melfy Rashel, Dilawaiz Sajid, Muhammad Waleed Tufail, Muhammad Zain Ul Abadin, Angie Zambrano. Amb l'acompanyament de Meritxell Colell (cineasta), Pilar Farrés, Miquel Llaràs i Blanca Munarriz (professors/es).
Sipnosi: La Rocío, una noia de catorze anys, se sent molt sola a casa i no acaba de trobar el seu lloc a l'institut. Comença a faltar a classe i s'ajunta amb males companyies.
Parlada en català i castellà
Per reflexionar sobre: sentir-se sol, malestar a casa, pressions socials.
Si us ha interessat aquest film, també us poden interessar:
Trencat(2022), film de ficció realitzat per un grup de 3r d'ESO de l'Institut Maria Espinalt (Barcelona)
El que no es diu (2020), film de ficció realitzat per un grup de 1r de Batxillerat de l'Institut Moisès Broggi
Un dia gris (2017), film de ficció realitzat per un grup de 4t d'ESO de l'Institut Enric Borràs
El silenci (2015), film de ficció realitzat per un grup de 4t d'ESO de l'Institut Narcís Monturiol
El grup d'autors/es diu:
Per crear el guió vam començar donant idees basades en la realitat. Molts vam parlar que ens sentim sols. Vam parlar de diferents tipus de solitud, que els pares no tenien feina i que teníem problemes amb els companys i a l'institut. Ens vam adonar que la pel·lícula Els 400 Cops, de François Truffaut, ens havia inspirat molt. Com l'Antoine, la nostra protagonista se sent sola i ha agafat un camí del que no sap sortir. Per seguir treballant, vam pensar com era el nostre personatge: és una persona fràgil, insegura, es penedeix del que fa, reflexiva, se sent sola, es posa en problemes sense voler i no vol que la gent sàpiga com se sent. Per això s'ajunta amb males companyies.
A partir d'espais, de fotografies i de plans d'exploració vam començar a pensar en possibles plans i llocs per al nostre personatge. També algunes escenes van sortir de fragments de cineastes que hem vist. Vam fer una llista de localitzacions i escenes que ens agradaria filmar.
Per triar les localitzacions vam pensar en llocs solitaris. Vam escollir els espais de dia per quan està amb els amics. I quan està sola que fos de vespre o nit. Les localitzacions de nit les vam escollir buscant un espai que tingués llums de colors. En general les vam rodar de nit o al capvespre perquè la llum era molt bonica i especial. Les escenes del matí les hem decidit perquè es veiés que no va a l'institut.
Els rodatges han sigut llargs. Hi havia dies que començàvem a les 8h del matí i acabàvem a quarts d'1h del matí. Rodar de nit ha estat molt bonic per les llums de la ciutat. Alguns plans els hem hagut de repetir moltes vegades perquè no sortien bé. Els més difícils han sigut els tràvelings que vam fer amb el cotxe, costava molt que les velocitats del cotxe i de la Rocio anessin coordinades. Però quan ens van sortir bé ens feia moltíssima il·lusió. També alguns moviments panoràmics de càmera ens ha costat aconseguir-los, la Meritxell ens va ensenyar també com posar el cos quan fem de camerògrafs perquè no quedi el pla "a cops". Rodant, ens hem sentit molt bé, però hem passat fred. Hem passat molt bons moments. A la platja ens vam indignar amb les persones perquè no ens feien cas quan els demanàvem que no passessin per poder gravar. L'últim pla del rodatge va ser el de les 3 xemeneies: vam passar molts nervis. Quan vam acabar de filmar estàvem feliços i emocionats.
Al nostre film hem treballat molt el pla seqüència. Ens hem inspirat en la pel·lícula Els 400 Cops de François Truffaut, per l'interrogatori, el tràveling de la platja i el primer pla del personatge davant del mar. El canvi d'escala del fragment Ou de Semhi Kaplanoglu ens ha servit per fer els nostres plans de la plaça del Macba. Hem agafat la idea de plans tancats de diferents fragments però especialment dels de Ningú no sap de Kore-eda. El tràveling de Mala Sang de Léos Carax ens ha servit d'exemple per fer el de la nostra protagonista. L'altre tràveling, rodat al laboratori de Física, l'hem fet inspirant-nos en Los condenados d'Isaki Lacuesta. També Los muertos ens ha ajudat en el passatge entre el personatge i el món. El fragment de 35 Roms de Claire Denis ens ha donat la idea del personatge mirant per la finestra.
El so dels tràvelings corrent els vam gravar a part (les passes, el mar...). En el diàleg amb els amics a la Barceloneta vam agafar frases d'altres preses per generar més tensió. Vam decidir passar al silenci i que el so anés pujant a poc a poc. Genera un in crescendo que puja el to de l'emoció.
Hem afegit una mica de música de piano, composada especialment pel nostre tutor de l'any passat, i percussió, que ha fet un company de 2nA.
Al muntatge, hem canviat força l'ordre dels plans, de fet n'hem eliminat alguns, cosa que no ha estat fàcil. L'únic que teníem molt clar era com havia de començar i com havia d'acabar la pel·lícula. Ha estat difícil però estem satisfets. És un moment emocionant perquè veus com han quedat els plans per primera vegada i vas decidint com quedarà el film. Es difícil escollir bé la presa i les durades i s'ha de tenir paciència.
Hem après a fer cinema, a treballar en grup, a donar idees i a opinar, a conèixer-nos més i a parlar de les nostres emocions, a organitzar-nos, a que cadascú tingui un rol dins de l'equip, a respectar-nos i respectar les opinions dels altres i a valorar-les. Hem après a tenir paciència quan les coses no sortien i estàvem cansats i no queixar-nos ni desanimar-nos. Ara veiem les pel·lícules d'una altra manera i valorem quant costa fer-ne una.
Ens sentim orgullosos de ser cineastes. Després d'aquest any de cine seguirem fent cine!
Gràcies per donar-nos aquesta oportunitat!
-----
Més continguts sobre:
joves, qualitat de vida, educació emocional, educació secundària, educació en valors, adolescència, cinema
imprimir