Jaume Cela / Charlton Heston va ser el primer heroi de la saga d'aquests films que enfronten simis i éssers humans. L'escena final de la primera pel·lícula pertany a la història del cine, és una imatge mítica. Curiosament, Heston també va donar vida a Moisès, l'heroi que salva el seu poble però que no pot gaudir de la terra promesa, es queda a les portes per culpa d'un Déu molt cruel fins i tot amb aquells que estima.

Jaume Cela / "Dancer" és un documental dirigit per Steven Cantor que ens mostra una part de la vida del ballarí ucraïnès Sergei Polunin.

Jaume Cela / De Finlàndia ens arriba una altra joia del director Aki Kaurismäki, un home que filma unes històries actuals, que retraten la societat amb tot el seu dramatisme, sense renunciar al sentit de l'humor i amb una sobrietat formal que impressiona.

Jaume Cela / Reconeguda i premiada a diferents festivals. La crítica s'ha rendit i no sap com elogiar-la més. I el públic fa cua i aplaudeix quan acaba la pel·lícula.

Jaume Cela / Escric aquesta ressenya amb urgència perquè molt em temo que aquesta pel·lícula canadenca dirigida per Philippe Lesage no durarà gaire a la cartellera.
És una obra molt inquietant que et deixa un munt de preguntes obertes. Una obra per veure i tornar a veure i quan ja has començat a pair-la organitzar una conversa al voltant del que has vist i del que has interpretat.

Jaume Cela / Hi ha directors i directores que aconsegueixen tenir un segell que els identifica. Comences a veure una pel·lícula seva sense saber-ho i ben aviat descobreixis el nom del màxim responsable del que estàs veient.

Jaume Cela / "La casa de la esperanza", de la directora Niki Caro, està basada en fets reals. Narra la feina que va fer el matrimoni que dirigia el zoo de Varsòvia a l'època nazi i les relacions que van establir amb el director del zoo de Berlín que acaba abraçant la causa hitleriana. Aquesta parella va fer servir les instal·lacions del zoològic per amagar jueus fugitius del ghetto.

Jaume Cela / "Lady Macbeth" està basada en el llibre de Nikolai Leskov que va inspirar l'obra de Xostakóvitx. Hi ha una traducció molt ben feta, amb unes grans il·lustracions d'Ignasi Blanch, que us recomano que llegiu i contempleu pausadament les imatges, com us recomano que aneu a veure aquesta versió cinematogràfica dirigida per William Oldroyd.

Jaume Cela / Durant la Segona Guerra Mundial els nazis van sembrar les costes de Dinamarca amb mines per dificultar una possible invasió aliada.

Jaume Cela / No sé si vosaltres teniu el costum de parlar amb els vostres morts. Jo sí. Són monòlegs, és clar, però tinc la impressió que em contesten, que m'aconsellen, que em guien, que em renyen o que em consolen. És un parlar sol, si voleu, que recorda el vers del poeta quan afirma que qui parla sol confia que un dia parlarà amb Déu.

Jaume Cela / El títol "Negación" fa referència a les persones que neguen la realitat de l'Holocaust, -a Barcelona en tenim, fins i tot, una llibreria- que la neguen o que ho redueixen a un fet normal en una guerra. Ras i curt: ni els camps van existir com a camps d'extermini i Hitler no en sabia res de res.

Jaume Cela / Per poc que em conegueu sabeu que sóc un incondicional del cine dels germans Dardenne. Les seves pel·lícules mai m'han decebut, sempre les he trobat molt interessants, unes obres que et sacsegen, que no et deixen indiferent.