Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
cine cela
Roma
cine cela
Jaume Cela / M'imagino que a vegades heu intentat descriure alguna emoció, alguna vivència i no heu trobat les paraules. A mi m'ha passat, per exemple, contemplant la capella Sixtina, passejant per Florència, visitant Santa Maria del Mar. O quan vaig acabar Proust o el Càntic dels Càntics o l'obra completa de Vinyoli o de Cernuda. O repassant amb la mirada els Bernini que hi ha a la Vil·la Borghese o la primera vegada que escoltes i sents el Rèquiem de Mozart o la veu de Cohen o la mirada es perd quan contemples el Jardí de les Delícies...
Petra
cine cela
Jaume Cela / El cine de Jaime Rosales sempre val el preu que pagues i encara una mica més. Recordo la impressió que em va fer veure "Las horas del día" o "La soledat". I ara aquesta "Petra" -el nom no és gratuït- una tragèdia a la grega que té una pila d'ingredients que la fan molt recomanable.
Hotel Salvación  i The Waterboys
cine cela
Jaume Cela / Dues pel·lícules molt diferents però unides per un mateix detall: expliquen la relació entre un pare i el seu fill. Des d'Homer sabem que els veritables viatges són interiors. Ulisses arriba a Ítaca transformat i els personatges d'aquestes dues pel·lícules també.
El veredicte
cine cela
Jaume Cela / No recordava gaire l'argument de la novel·la "La ley del menor", de l'escriptor Ian Mc Ewan, però tenia un record claríssim de la impressió que em va desvetllar la seva lectura. Per això, quan vaig llegir que s'estrenava la versió cinematogràfica i que el mateix autor era el responsable del guió, em va faltar temps per anar-la a veure.
Aprendiendo a vivir
cine cela
Jaume Cela / Són les 4 de la tarda. Vaig a veure "Aprendiendo a vivir", del director d'Israel Matan Yair. Som dues persones a la sala i només la fan en aquest cine. M'apresso a redactar una ressenya d'urgència perquè és una gran pel·lícula que passarà desapercebuda i no us la podeu perdre.
Siempre juntos. Benzinho
cine cela
Jaume Cela / Mentre escric aquesta ressenya estic en bany maria. No vull pronunciar la paraula que està a la boca de tothom i que fa que vagis suat tot el sant dia i tota la santa nit. Remei per una estona: anar al cine.
Lazzaro feliz
cine cela
Jaume Cela / Feia temps que no em sentia tan commogut com després de veure "Lazzaro feliz", de la directora Alice Rohrwacher.
El capitan
cine cela
Jaume Cela / La Segona Guerra Mundial s'està acabant i l'exèrcit nazi està desorganitzat. Molts soldats fugen del combat i miren de desertar. La pel·lícula "El capitan", dirigida per Robert Schwenke, comença amb un soldat que fuig desesperadament perseguit per un grup militar que sembla que vagin de cacera.
Mamma Mia. Una y otra vez
cine cela
Jaume Cela / De tant en tant cal anestesiar el sentit crític, submergir-lo en bany maria i gaudir d'alguna cosa sense fer-te preguntes.
Si us ho vau passar pipa, com em va passar a mi, veient la primera Mamma Mia no us perdeu aquesta segona part dirigida per Ol Parker i amb els mateixos intèrprets però una mica més envellits, perquè ja sabem que el temps no perdona.
Infiltrado en el KKKLAN
cine cela
Jaume Cela / Fa dies comentava el final de la pel·lícula "El capitán". El director feia arribar al present els personatges de la seva història, una manera d'alertar-nos que el que se'ns mostrava encara era d'actualitat, que tornava a resorgir el nazisme.
La gaviota
cine cela
Jaume Cela / Tinc una especial devoció pel teatre de Txèkhov. No em perdo cap de les seves obres i més encara quan són versions de cine. Encara recordo l'emoció que em va desvetllar "Vania en la calle 42", dirigida per Louis Malle, on persona i personatge es confonen en un assaig de "L'oncle Vània".
Hereditary
cine cela
Jaume Cela / La crítica l'engloba dins el gènere de terror, però cal fer un aclariment: no és aquell terror de psicòpates empaitant amb una destral o un ganivet de cuina a la mà adolescents amb les hormones a cent ni aquell terror ple d'ensurts, de cops d'efecte, d'espectacle de guinyol, de moments que saltes de la cadira perquè la sorpresa arriba de cop.