Jaume Cela / "Cafarnaum", dirigida per Nadine Labaki, ens fa acompanyar un nen libanès d'uns dotze anys per una realitat sense esperança malgrat les escenes finals i el somriure de la criatura mirant-nos a tots nosaltres com ja va fer Truffaut fa molts anys.

Jaume Cela / "Border", dirigida per Ali Abbasi, és una d'aquelles pel·lícules enigmàtiques que malgrat la cruesa de les seves imatges no permeten que n'apartis els ulls.

Jaume Cela / No recordava gaire l'argument de la novel·la "La ley del menor", de l'escriptor Ian Mc Ewan, però tenia un record claríssim de la impressió que em va desvetllar la seva lectura. Per això, quan vaig llegir que s'estrenava la versió cinematogràfica i que el mateix autor era el responsable del guió, em va faltar temps per anar-la a veure.

Jaume Cela / Les persones enteses en cine han classificat de maneres diverses les pel·lícules com passa amb la resta de les belles arts. Jo, que sóc un enamorat del cinema no pas un expert, m'he inventat una classificació que ningú més fa servir: hi ha pel·lícules bufones.

Jaume Cela / Últimament només faig que veure pel·lícules extraordinàries. Parlo de "Lazzaro feliz" o de "Roma". Doncs no n'hi ha dues sense una tercera i "Entre dos aguas", d'Isaki Lacuesta, que va guanyar el premi a la millor pel·lícula a Sant Sebastià i a la millor pel·lícula i al millor actor, al de Mar de Plata, és extraordinària.

Jaume Cela / Feia temps que no em sentia tan commogut com després de veure "Lazzaro feliz", de la directora Alice Rohrwacher.

Jaume Cela / Les pel·lícules de Yorgos Lanthimos no et deixen mai indiferent i això és una gran qualitat. Si heu vist "Canino", "Llagosta", "Alps" o "El sacrifici d'un cérvol sagrat" coincidireu amb mi en aquesta valoració.

Jaume Cela / Recordem "Billy Elliot". Família de miners en plena crisi econòmica i el fill petit vol ser ballarí. Inicialment oposició paterna. Al final, triomf del nen que es converteix en un ballarí excepcional.

Jaume Cela / Fa dies comentava el final de la pel·lícula "El capitán". El director feia arribar al present els personatges de la seva història, una manera d'alertar-nos que el que se'ns mostrava encara era d'actualitat, que tornava a resorgir el nazisme.

Jaume Cela / Tinc el convenciment que continuaré llegint llibres de ficció, relats de les víctimes o assaigs o veient pel·lícules i documentals sobre l'Holocaust i no podré fer-me una idea del que va representar aquesta realitat que mostra sense cap vel la crueltat humana.

Jaume Cela / M'imagino que a vegades heu intentat descriure alguna emoció, alguna vivència i no heu trobat les paraules. A mi m'ha passat, per exemple, contemplant la capella Sixtina, passejant per Florència, visitant Santa Maria del Mar. O quan vaig acabar Proust o el Càntic dels Càntics o l'obra completa de Vinyoli o de Cernuda. O repassant amb la mirada els Bernini que hi ha a la Vil·la Borghese o la primera vegada que escoltes i sents el Rèquiem de Mozart o la veu de Cohen o la mirada es perd quan contemples el Jardí de les Delícies...

Jaume Cela / El cine de Jaime Rosales sempre val el preu que pagues i encara una mica més. Recordo la impressió que em va fer veure "Las horas del día" o "La soledat". I ara aquesta "Petra" -el nom no és gratuït- una tragèdia a la grega que té una pila d'ingredients que la fan molt recomanable.