Jaume Cela / Tinc una especial devoció pel teatre de Txèkhov. No em perdo cap de les seves obres i més encara quan són versions de cine. Encara recordo l'emoció que em va desvetllar "Vania en la calle 42", dirigida per Louis Malle, on persona i personatge es confonen en un assaig de "L'oncle Vània".

Jaume Cela / La crítica l'engloba dins el gènere de terror, però cal fer un aclariment: no és aquell terror de psicòpates empaitant amb una destral o un ganivet de cuina a la mà adolescents amb les hormones a cent ni aquell terror ple d'ensurts, de cops d'efecte, d'espectacle de guinyol, de moments que saltes de la cadira perquè la sorpresa arriba de cop.

Jaume Cela / "Custodia Compartida", del director i actor Xavier Legrand, ha rebut molts premis a festivals ben diversos i se'ls mereix del tot i tots i encara més.

Jaume Cela / Dues pel·lícules molt diferents però unides per un mateix detall: expliquen la relació entre un pare i el seu fill. Des d'Homer sabem que els veritables viatges són interiors. Ulisses arriba a Ítaca transformat i els personatges d'aquestes dues pel·lícules també.

Jaume Cela / "El repostero de Berlín", dirigida per Ofir Raul Graizer, és una bella història d'amor on el tacte té una gran importància, perquè bona part de la història passa a la cuina, entre fogons i mentre els protagonistes preparen els ingredients per fer pastissos.

Jaume Cela / Si enyoreu Alien o les bones pel·lícules apocalíptiques no us perdeu "Un lugar tranquilo", del director John Krasinski. En aquesta ocasió ens trobem en un món devastat per uns personatges monstruosos que no sabem ben bé com han arribat al nostre planeta

Jaume Cela / Mentre escric aquesta ressenya estic en bany maria. No vull pronunciar la paraula que està a la boca de tothom i que fa que vagis suat tot el sant dia i tota la santa nit. Remei per una estona: anar al cine.

Jaume Cela / A Laurent Cantet, director de "El taller de escritura", ja li devem una altra pel·lícula molt interessant que parla del mon adolescent, del món jove des del marc d'una escola de secundària. Ja haureu endevinat que parlo de "La clase".

Jaume Cela / Thor i Christian són dos adolescents que viuen en un poble islandès. El paisatge –com passa en els westerns- és impressionant: espadats altíssims, extenses planures, fred viu, cases escampades.

Jaume Cela / De tant en tant cal anestesiar el sentit crític, submergir-lo en bany maria i gaudir d'alguna cosa sense fer-te preguntes.
Si us ho vau passar pipa, com em va passar a mi, veient la primera Mamma Mia no us perdeu aquesta segona part dirigida per Ol Parker i amb els mateixos intèrprets però una mica més envellits, perquè ja sabem que el temps no perdona.

Jaume Cela / Em fa por que les treguin i per això vull deixar-ne una constància escrita. Podeu anar-les a veure totes tres, ara una, després la segona i ja sabem que no "hay dos sin tres". Una tarda ben ocupada.

Jaume Cela / Una pel·lícula sobre l'educació universitària que és molt polèmica. Anem a pams. Protagonistes principals: una noia d'ascendència argelina que vol ser advocada. Viu a l'extraradi de París. Té amics que som com ella, francesos però de segona o tercera generació. Segon protagonista: un professor universitari, xenòfob, políticament incorrecte, provocatiu, classista... I tenim el xoc frontal que ja descobrim a la primera seqüència.