valors a la literatura
El professor del desig
valors a la literatura
Mariano Royo / El títol ens ho indica: es tracta de l'erotisme, de la vida sexual, de les relacions sexuals. Philip Roth és explícit, però no de la nuesa del cos sinó de la de l'ànima, o de la psique, si es vol. Parla del creixement i maduració del desig i de la pràctica sexual de David Kepesh, fill únic d'una família jueva, professor universitari, estudiós de Kafka, de Chejov, traumatizat per una singular història d'iniciació a la sexualitat, que alhora constitueix la seva raó de viure, i la que sembla única font de felicitat. Els trets autobiogràfics són evidents.
Jo confesso. Jaume Cabré
valors a la literatura
Mariano Royo / Amb "Jo confesso", Jaume Cabré mostra una ambició tan gran com la seva extensió: nou-centes noranta nou pàgines, poques d'elles prescindibles.
La llengua apareix com a un instrument àgil, flueix amb simplicitat, ni acadèmica ni vulgar, al servei de la trama i també del tema. No s'eviten expressions en llatí, alemany, francès, o castellà, inclús hebreu i arameu, sempre, però, al servei de.
Luz de agosto. William Faulkner
valors a la literatura
Mariano Royo / "Asseguda en la riba de la carretera… *Lena pensa: "He vingut des d'Alabama: un bon tros de camí. (…) encara no fa un mes que em vaig posar en camí i ja estic a Mississipí".

Així comença "Llum d'Agost". Lena Grove, camina incansablement per trobar l'home que la va deixar embarassada i va fugir. Es tracta d'una cerca sense rancúnia, lluminosa, fins i tot amorosa. Una cerca tenaç que intenta trobar la salvació tan per al seu fillet i per a ella mateixa com del pare, Joe Christmas, un blanc de "sang negra", que fuig de si mateix, incapaç d'assumir la seva ambigüitat racial.
Cien años de soledad. Gabriel García Márquez
valors a la literatura
Mariano Royo / A tots els que naixem i morim ens convindria aprendre de memòria aquest principi fulgurant, i també el final que ens espera. Així doncs, copio amb emoció la primera i coneguda pàgina i també l'última, menys recordada, de Cent anys de solitud.

"Muchos años después, frente al pelotón de fusilamiento, el coronel Aureliano Buendía había de recordar aquella tarde remota en que su padre lo llevó a conocer el hielo. Macondo era entonces una aldea de veinte casas de barro y caña brava construidas a la orilla de un río de aguas diáfanas que se precipitaban por un lecho de piedras pulidas, blancas y enormes como huevos prehistóricos. El mundo era tan reciente, que muchas cosas carecían de nombre, y para mencionarlas había que señalarlas con el dedo".

Aquesta és la gènesi, l'origen, però al final …