Panenka: el futbol que es llegeix
revistes
Panenka: el futbol que es llegeix
Ernesto Bravo / Ningú pot negar que el futbol és un esport que desperta emocions, genera guanys milionaris, invoca identitats i com tota activitat humana té valors i anti-valors. Es diu que es pot canviar de partit, religió o parella però no d'equip de futbol. Fins i tot es culpa a aquest esport de provocar una guerra (l'ocorreguda al juliol de 1969 a Amèrica Central, entre El Salvador i Hondures). La premsa esportiva, en concret la futbolística, no és precisament un exemple d'independència, honestedat i professionalisme sinó al contrari: sensacionalista, parcial i masclista.

A Espanya, els quatre principals diaris esportius són de propietat dels grups editors dels quatre periòdics generalistes de major tiratge. No obstant això, enmig d'aquest desolador panorama mediàtic s'han anat creant i consolidant alguns projectes alternatius i que busquen un enfocament diferent ja sigui en l'àmbit històric, cultural, social o polític. Un d'ells és Panenka.

Panenka és una revista mensual escrita en llengua castellana que un grup de periodistes, fotògrafs, il·lustradors i dissenyadors van fundar l'any 2011 en el dia que es recordava el 35° aniversari del famós gol del jugador txecoslovac Antonín Panenka. La publicació s'autodefineix en el seu manifest com una revista que"... li agraden les històries de futbol sense espai en els mitjans mainstream: històries d'éssers humans que guanyen i perden. Sobretot, que perden... Panenka vol explicar aquestes històries encara que els seus protagonistes estiguin jugant en la lliga turc-xipriota i no es depilin les celles. De fet, millor si eren barbuts, jugaven en la Lliga Soviètica de 1977 i escoltaven vinils dels Rolling clandestinament..."

La revista està relacionada amb altres projectes que busquen una aproximació al futbol des d'una mirada intel·lectual com la revista francesa Soo Foot, la sueca Offside o l'alemanya 11 Freunde.
A Espanya cal destacar a Líbero, lligada a eldiario.es.

Per Panenka, han desfilat temàtiques com el futbol femení en "Nosaltres, les futbolistes" (Panenka, 34), els futbolistes compromesos en "Futbol amb causa" (Panenka,32), els clarobscurs d'aquest gran estrateg que és Guardiola en "Només amb la seva idea" (Panenka,52) o en el recent i premiat "Futbol, l'última barrera"(Panenka,57) on s'aborda amb valentia l'homofòbia omnipresent en aquest esport. Els articles estan escrits amb cert aire de malenconia, influïts per una visió crítica d'un esport que va perdre la seva innocència des que el neoliberalisme el va convertir en un espectacle mediàtic, els clubs en Societats Anònimes, els espectadors en consumidors i els jugadors en marques. Jugadors que fins i tot es converteixen ells mateixos en emissors d'informació usant les xarxes socials. Respecte a això últim destaquem en el Panenka 58 dedicat al futbol i el periodisme l'article "crònica d'un temps incert" i l'entrevista al jugador Gerard Piqué, "Podria no donar una entrevista més. I no passaria res".

Panenka proposa una lectura allunyada de la immediatesa , una reflexió i una mirada creativa, amb sentit de l'humor, ajudada per imatges i infografies molt treballades que ens reconcilia amb el futbol i els seus valors, que els té, malgrat aquests temps tan allunyats de la lírica i l'ètica parafrasejant a Bertold Brecht.


-----

imprimir