Educar adolescents... sense perdre la calma
llibres
Educar adolescents... sense perdre la calma
Jaume Funes / Aquest llibre no és cap manual. No és un text d'autoajuda ni una col·lecció de receptes per ser uns bons pares. Però sí que pot convertir-se en un repertori amable sobre l'educació dels nois i noies adolescents, per pensar una mica abans o després d'actuar.
Sempre s'hi trobarà una mirada en positiu i cap endavant que apaivagui la imminent desesperació. Una mirada, un conjunt de reflexions, que no obliden en cap moment com és d'entretinguda la vida si tenim un adolescent entre nosaltres.
Aquest comentari el fa el propi autor, Jaume Funes, que fa més de quaranta anys que dedica bona part de la seva vida profesional a intentar ser útil a les vides adolescents i a aportar dosis de serenor i sensatesa educativa a l'existència dels adults.


Aprofitem el seu mateix text introductori per explicar el contingut del llibre i la seva intencionalitat educadora perquè, sobretot, ens convida als adults a perdre la por i a veure-hi més enllà dels problemes, a no excedir-nos en el control, a saber escoltar i preguntar i a acompanyar els nois i les noies en aquesta etapa de maduració.

Els textos han estat agrupats al voltant de deu preocupacions educatives, amb un onzè grup afegit sobre el poder. La primera d'elles té a veure amb la mirada: aprendre a veure, escoltar i preguntar. Després, es proposa ensenyar a pensar: preguntar-se perquè els adolescents es preguntin. Pares i mares pensem que els fills s'espatllaran, els professionals volem prevenir el futur, els adolescents tenen un imant per als riscos, per això aquest tema conforma el tercer capítol. Com que no podem educar adolescents «amuermats» hem dedicat tota una part als amors i altres apassionaments de la seva vida. Les pàgines
següents ens ajuden a pensar com en l'adolescència no s'eduquen fills, alumnes o individus sols, sinó que tot té a veure amb grups.No hem oblidat la xarxa, els espais digitals, com esdevenir també educadors virtuals. L'escola, inevitablement, ocupa un grup significatiu de pàgines. Estic convençut que avui representa un gran problema educatiu i que està contribuint a allunyar cada vegada més el món adult i el món adolescent. No hem deixat de banda les reflexions al voltant de la salut mental, i del que cal fer quan pateixen i fan patir.
Els darrers capítols estan destinats a mirar de sortir de l'atzucacen què ens col·loca la tendència a parlar de «menors».
D'una banda s'han agrupat les reflexions al voltant de la pedagogia de la responsabilitat. De l'altra, les propostes al voltant de la política del compromís social. Propostes per ajudar a esdevenir responsables i per no deixar a les nostres mans adultes la necessitat de canviar el món. El lector o lectora trobarà, també, un capítol onzè. Va adreçat a les autoritats i als pares i mares que votem les autoritats. Els adolescents no són els votants jubilats
que cal cuidar, però tampoc no han de convertir-se en els enemics permanents dels que manen. És una proposta, si més no, per recordar com no han de ser les normes que regulen les vides adolescents.

Eumo Editorial
Col·lecció Educació i Família


Primera edició, octubre 2016


Març 2017


-----

Més continguts sobre:
compromís dels educadors, societat 2.0, adolescència

imprimir