Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
Okupes a l'escola!
llibres
Okupes a l'escola!
Senderi / Marta Comas, l'autora d'aquest llibre, apunta tres idees clau perquè les famílies, en el procés de transmissió de coneixements, passin de ser 'okupes' a veritables protagonistes: fer-les participar en la planificació de l'oferta educativa, elaborar un discurs compartit sobre el model pedagògic i ampliar el concepte de comunitat educativa més enllà de les aules.

Parlar d'escola no és només parlar de pedagogia i aprenentatge; sinó també de com la societat actua en la transmissió de coneixement i poder, per reproduir les desigualtats o bé per obrir un camí cap a l'emancipació i la llibertat.

De qui és l'escola?
Quan parlem de comunitat educativa es fa difícil trobar les paraules per a definir-la en una sola frase. Ja avanço que la salut democràtica de l'escola no és pletòrica i, a diferència de la comunitat de veïns, a la nostra comunitat no sempre s'han pactat les normes del joc amb totes les persones implicades ni se les ha tingut en compte per a prendre decisions.

L'educació com un acte polític
Al nostre país en quaranta anys de democràcia hi ha hagut sis lleis d'educació. Perquè tant en la definició dels continguts del que cal aprendre (el currículum), com en la manera com s'ensenya (la didàctica), com en les normes sobre com s'ha d'organitzar l'escola, avaluar o rendir comptes, les lleis (o els qui les redacten) estan prenent partit respecte al model de societat per al qual s'eduquen les generacions futures. No hi ha res de neutre, en educació.

La força democràtica dels moviments de famílies
A nivell organitzatiu, els nous moviments socials, entre els quals compto els moviments de famílies en educació, tenen un caràcter obert i popular. La major part de decisions es prenen en assemblea, fet que els confereix una força democràtica indiscutible. Una segona característica que comparteixen són unes pràctiques que permeten construir vincles comunitaris basats en relacions de responsabilitat compartida. Són freqüents les activitats lúdiques i convivencials que per la seva calidesa i densitat emocional i simbòlica ajuden a construir una identitat compartida.

La llar, font de desigualtat
L'acompanyament a l'escolarització que fan les famílies hiperresponsabilitzades passa sovint per ampliar el temps educatiu dels infants amb activitats fora de l'horari escolar. La inversió en aquesta franja extraescolar, en no estar garantida per les polítiques públiques, obre una nova bretxa de desigualtat. Malgrat que l'escola iguali les oportunitats d'accés a la cultura, és a partir de les cinc de la tarda on arrela la desigualtat d'uns itineraris formatius respecte dels altres.

Sense famílies estrangeres
Si la classe treballadora és la gran absent en els moviments actius de famílies per l'educació, dins d'aquest grup, el subconjunt de famílies estrangeres ocupa el lloc principal en el rànquing de baixa participació.

L'educació com a bé comú
Per superar la desconnexió entre família i escola típica d'entorns socioeconòmics empobrits cal avançar cap una cultura escolar intercultural i inclusiva. Per millorar la qualitat de la participació que es dona en les escoles on les famílies hi són presents convé obrir espais de pràctica comunitària, de cocreació, que ajudin a superar la retòrica sovint estèril dels espais formals de participació. En el cas d'escoles on hi ha un col·lectiu important de famílies «hiperresponsabilitzades», el repte és canalitzar aquest elevat grau d'implicació per orientar-lo a un concepte d'educació com a bé comú.

Marta Comas Sàbat
Febrer 2020

Eumo Editorial 1a edició, novembre 2019

-----

Més continguts sobre:
xarxa educativa, treball comunitari, família, participació

imprimir