iEARN-Pangea L’expansió de les xarxes de comunicació, especialment Internet, i de les anomenades ‘Societat de la Informació i/o del Coneixement’, ha provocat l’avidesa de les empreses per multiplicar els seus beneficis, dels grans grups de comunicació per dominar els circuits de producció i distribució de productes mediàtics i de molts governs per augmentar el seu grau de control sobre la població, però també un esforç continuat d’aquelles organitzacions i sectors socials que volen un món més just, habitable i on cada persona tingui l’oportunitat de fer sentir la seva veu i fer valer les seves legítimes aspiracions. Els uns i els altres O sigui que ni Internet és l’arcàdia utòpica, l’espai del coneixement pur i desinteressat, ni tampoc un terreny verge als monopolis mediàtics i comercials, sinó precisament un espai on s’estan confrontant visions i forces contradictòries, fins i tot, dins del món de l’educació. D’una banda, tenim l’intent per part de grans grups editorials d’obrir el mercat de coneixement online, per la qual cosa els toca impulsar campanyes d’alfabetització digital per crear usuaris dependents (ells en diuen fidels) i sovint recorrent a plataformes i programes propietaris en els quals se’ls ofereix una perspectiva molt estreta de les possibilitats de la xarxa i clarament esbiaixada cap als interessos de grans grups comercials. El model educatiu que hi ha al darrere d’aquestes iniciatives és molt poc allunyat de l’”educació bancària” que denunciava Paulo Freire. El coneixement és concebut com una realitat ‘objectiva’, externa als processos socials i que es pot adquirir a través del consum de continguts ben estructurats i amens (imatges, textos, sons, animacions...). Segueix la separació entre els ‘creadors’ i els consumidors d’aquest bé tan preuat, i cal una certa solvència socioeconòmica (disponibilitat de connexió, poder cobrir el cost de la línia, dels equips i de les subscripcions...) per poder rebre’n els beneficis. Per altra banda, tenim l’oportunitat de donar un nou alè als plantejaments d’una educació (en el sentit ampli del terme) crítica, cooperativa (el coneixement és una construcció personal a través de la interacció social), lligada a la realitat i les aspiracions socials dels/ de les participants inclusiva, que intenta aplicar el principi de pensar globalment i actuar localment. És en aquest context que es vol donar presència i veu als sectors tradicionalment exclosos de la producció/distribució del coneixement: pobles minoritzats, parlants de llengües no hegemòniques, minories, moviments alternatius i, en general, a qualsevol grup que vulgui veure reconeguts els seus drets. Aquest model es basa en la lliure cooperació més enllà de les barreres físiques, polítiques, lingüístiques o d‘estatus social, en l’anomenada ‘aula sense parets’, on l’aprenent/a pot ser qualsevol persona, passa de ser un receptor passiu per a convertir-se en un element actiu, amb capacitat de preguntar, interpretar i aportar. De la mateixa manera, es converteixen en ‘docents’ o ‘experts’ persones que no tenen perquè estar integrats en una institució escolar. Darrere d’aquestes propostes solen haver-hi ONG i xarxes educatives de base que han constituït docents i/o estudiants amb el suport d’alguna institució local o acadèmica. Reptes i dificultats De tota manera, hi ha algunes dificultats importants en aquest camí: · Les polítiques restrictives d’accés i publicació a la xarxa, tant les lleis que limiten el seu ús a través de lleis (com la que promou el govern espanyol o les que ha promulgat el govern xinès), com les que pretenen imposar els interressos comercials com a criteri principal i que impulsen alguns grans grups empresarials amb les compres de serveis i llocs fins ara gratuïts. · La falta de polítiques públiques que assumeixin que l’accés a Internet ha de ser un dret universal i no una opció d’aquells sectors i territoris que s’ho puguin permetre econòmicament. · El domini abassegador d’un nombre molt reduït de llengües com a vehicles ‘generals’ de comunicació, convertint un espai que podria ser tècnicament multilingüe en un lloc on una gran majoria d’usuaris es veu abocat a prescindir del seu vehicle d’expressió habitual i on els parlants de llengües minoritzades hi troben poques oportunitats. · Les polítiques educatives que volen limitar l’autonomia dels centres i que, amb una visió molt tancada del currículum, dificulten la integració de la telemàtica educativa en el procés d’aprenetatge i la seva vinculació amb l’acció social. Des d’aquestes administracions també se les sol veure amb desconfiança. · La manca d’hàbit que tenim la majoria de participants de situar-nos en un context multicultural i comprendre els diversos punts de vista que hi ha en qualsevol procés de cooperació. · Les xarxes i associacions que impulsem aquest tipus de projectes tenim recursos limitats (ben al contrari que les administracions i els grans grups empresarials) i sovint només podem donar suport limitat a les expectatives que desperten les nostres iniciatives. · La complexitat d’organitzar xarxes veritablement democràtiques i transparents i que sàpiguen combinar l’eficiència amb la gestió descentralitzada i participativa. · No seria lògic que els participants es trobessin reproduint les mateixes maneres de funcionar que es volen canviar a escala global, les mateixes desigualtats, el predomini dels qui viuen en països amb més recursos per sobre dels altres i els mateixos estereotips culturals. Malgrat tot... Tot i les dificultats, hi ha un bon nombre de persones i grups compromesos a utilitzar Internet com a plataforma de cooperació democràtica, crítica, per fomentar valors com la sostenibilitat, l’equitat i el respecte a la dignitat humana i a la diversitat cultural. Segurament, el millor aprofitament d’aquest potencial pot multiplicar el nombre i l’impacte dels projectes en curs. Potser el camí és aprendre a cooperar més entre els diversos agents. A iEARN (International Education and Resources Network, http://www.iearn.org), una xarxa internacional educativa que va néixer el 1989 i que actualment compta amb una vintena de centres als cinc continents, amb educadors i estudiants participant en les seves activitats des d’uns 90 països del món, així ho esperem. Aquestes reflexions són fruit de les experiències que he tingut la sort de viure al centre iEARN-Pangea (http://iearn.pangea.org) que és el que treballa a la xarxa des del nostre país.