Direcció i guió: Rob Marshall
Guió: Michael Tolkin i Anthony Minghella; sobre el llibret d'Arthur Kopit per al musical “Nine”; basat al seu torn en la pel.lícula “8 ½” (1963) de Federico Fellini
Música: Andrea Guerra
Intèrprets: Nicole Kidman, Kate Hudson, Daniel Day-Lewis, Penélope Cruz, Marion Cotillard, Sophia Loren, Judi Dench, Fergie, Ricky Tognazzi, Giuseppe Cederna, Elio Germano
Durada: 118'
USA, 2009

Estrena a Espanya: 22 de gener de 2010

He de confessar que el gènere musical m’entusiasma i és difícil trobar una pel•lícula que hi pertanyi que no m’agradi. Doncs avui presento l’excepció que confirma la regla.

Aquesta pel•lícula, dirigida per Rob Marshall que va rebre guardons molt destacats per la seva “Chicago”, no m’ha convençut gaire. Basada en un musical que parteix de “Ocho y medio” de Fellini, ens presenta un director de cine italià que intenta dirigir una nova pel•lícula però té la imaginació a dic sec i no li surt res amb cap i peus. Mentre va pensant com sortir de l’embolic, perquè tota la premsa es pensa que té un guió preparat, assistim a la visita, sovint en forma de record, d’unes quantes dones importants de la seva vida –una prostituta que coneix de petit i que balla a la platja, la seva dona, la seva musa, la seva amant, una periodista, la seva ajudant i la seva mare, que li dediquen algun ball, alguna cançó. La pel•lícula ens mostra aquest seguit d’escenes i no espereu res més.

De poca cosa serveix que aquestes dones estiguin interpretades per Fergie, Marion Cotillard –quina noia tan guapa- Nicole Kidman –més Kidman que mai, per tant, insuportable- Penélope Cruz –com sempre, magnífica- Kate Hudson, Judi Dench i Sophia Loren, la gran Loren fent de mare fantasma que vol ajudar des del més enllà al seu fill. I el director de la ficció és Daniel Day-Lewis, sempre convincent però aquí una mica perdut.

Les coreografies i les cançons no maten, no les recordes quan surts del cine i això és un mal senyal. Tot queda embastat, com si li faltés una bullida.

I a veure si us fa pensar en dues joies del cine musical. Parlo de “All that jazz” i de “De-Lovely”, la vida de Cole Porter. Mentre anava veient aquesta “Nine” em venien a la memòria aquestes dues pel•lícules i quan les comparo sempre surt perdent la d’en Marshall.

Jaume Cela