Consell de Redacció

L’actual crisi econòmica comporta una crisi de valors, però també és una oportunitat per revalorar les experiències dels qui pensen que un altre món és possible i que amb la seva praxi col•laborativa i participativa ens proposen una alternativa ètica, transparent, responsable i sostenible en l’ús dels nostres diners i estalvis.  Des de fa molt de temps, grups d’homes i dones han apostat per una altra forma d’entendre les relacions econòmiques, persones que no han buscat els guanys fàcils ni les inversions de risc i opaques. Parlem, i aquesta és la raó del nostre número de Senderi, de la Banca Ètica.

Vivim una profunda crisi en les mateixes bases del capitalisme, que és el sistema predominant en el món del segle XXI. Aquesta crisi que eufemísticament s’anomena «de confiança» afecta tots el àmbits de la societat en què vivim: des de la nostra percepció de la seguretat tant en el present (por de l’atur, de perdre les conquestes en l’àmbit laboral, de no poder accedir al consum bàsic, pagament d’hipoteques) com en el futur (inseguretat referida a les pensions, a possibles retallades en matèries socials...). Tot això ocorre en un sistema que sempre ha venut la idea de la «seguretat» com a paradigma de la seva existència, encara que en la pràctica ha estimulat el risc i l’especulació.

Aquesta crisi que se centra en l’aparell financer comporta una crisi de valors, és a dir, estem assistint a la crisi d’un sistema de valors que fins ara era l’hegemònic i que havia gestat un «pensament únic»: la lògica de l’oferta i la demanda del mercat podia autoregular-se per ella mateixa. En termes de valors ètics això es traduïa per considerar els ciutadans i ciutadanes com a «consumidors», els quals només amb el seu esforç individual i «competint» entre si podrien arribar a l’«èxit», el paradís promès per als vencedors.

Fins que va arribar la crisi. Sabem que l’avarícia d’uns quants i les ànsies de seguretat i la por del futur de molts altres van abonar el terreny. En les economies globalitzades i interrelacionades com les nostres, aquesta crisi pot entendre’s com un moviment sísmic l’epicentre del qual és el cor del sistema: l’economia nord-americana. I que ha provocat un efecte dòmino cap a la seva perifèria... Els principals damnificats no són tan sols les economies dels països desenvolupats sinó i sobretot els mercats més dèbils, com és el cas de les economies emergents i els països del Tercer Món. Sense comptar amb l’impacte negatiu que en les seves fonts d’ingressos tindrà el veure’s privats de les divises que provenien dels treballadors emigrants dels països desenvolupats, ara en crisi i amb un nivell d’atur alt.

Tanmateix, des de fa molt de temps, grups d’homes i dones han apostat per una altra forma d’entendre les relacions econòmiques, no competitives sinó col•laboratives des del sistema imperant mateix. Persones que no han buscat els guanys fàcils ni les inversions de risc i opaques. Parlem, i aquesta és la raó del nostre número de Senderi, de la Banca Ètica.

La Banca Ètica, coneguda també com a banca social, sostenible, alternativa o responsable, és un tipus d’entitat financera que combina els beneficis socials i mediambientals amb la rendibilitat econòmica de les entitats financeres convencionals. La banca social només ofereix instruments de finançament ètic, ben diferent de la resta de la banca que també pot oferir aquests instruments, a més dels convencionals, o bé només ofereix els convencionals. La Banca Ètica es distingeix per finançar projectes que promouen el respecte als drets humans, l’educació, la protecció del medi ambient, l’ús d’energies renovables, l’ocupació laboral de discapacitats i projectes de desenvolupament al Tercer Món. Alguns d’aquests bancs s’han fet populars per la concessió de microcrèdits.

Els valors ètics d’aquest tipus de banca salten a la vista i podrien contraposar-se a la gran banca, en la qual es prima com a criteri principal l’interès econòmic, mentre que la Banca Ètica prima el finançament d’activitats que aporten un valor ecològic o social positiu; allà on es privilegia l’opacitat en la gestió dels fons, en la Banca Ètica es potencia la seva transparència. Aquest últim valor, si fos assumit per la banca tradicional, suposaria el final dels paradisos fiscals on, com sabem, es fomenta el frau, el blanqueig de diners i l’evasió fiscal de les grans empreses. Finalment, la Banca Ètica no indueix al consumisme com ho fa la gran banca en les seves campanyes de màrqueting per captar clients mitjançant una publicitat agressiva, per exemple, dels préstecs al consum, que resulten ser els que tenen interessos més alts...

D’altra banda, existeixen nombroses organitzacions que promouen un model de finançament ètic i solidari que agrupen diverses entitats, associacions, fundacions i cooperatives. També s’han desenvolupat xarxes d’economia alternativa i solidària que s’estenen per l’Estat espanyol agrupant experiències, no tan sols de banca ètica sinó també de comerç just, consum responsable i inserció sociolaboral.

Dèiem al començament que l’actual crisi econòmica comporta una crisi de valors, afegiríem que també és una oportunitat per revalorar les experiències dels qui pensen que un altre món és possible i que amb la seva praxi col•laborativa i participativa ens proposen una alternativa ètica, transparent, responsable i sostenible en l’ús dels nostres diners i estalvis.