experiència i intercanvi
La millora i la innovació docent en la universitat
Salvador Carrasco Calvo / Aquest curs 2017-2018 es celebrarà el X Congrés Internacional de Docència Universitària i Innovació (CIDUI). Una reunió per fer una Universitat més interessada en el coneixement i el saber que per la capacitat demiúrgica de produir artefactes; amb una clara orientació científica, humanista i social, i no exclusivament pensada des dels mercats.
Aquest curs 2017-2018 es celebrarà el X Congrés Internacional de Docència Universitària i Innovació (CIDUI). És un fet a destacar, per la seva significació, més enllà de l'estricte àmbit acadèmic.
El mes de juliol de l'any 2000 els Instituts de Ciències de l'Educació de la Universitat de Barcelona, de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat Politècnica de Catalunya organitzaven el I Congrés Internacional de Docència Universitària i Innovació (CIDUI). Els organitzadors eren conscients d'estar vivint canvis molt ràpids que obligaven a atendre més a la contínua variabilitat de les coses que a llur estabilitat i continuïtat. Les noves realitats demanaven nous professionals amb capacitat d'autoaprenentatge, per a afrontar noves situacions, coordinar i dirigir equips. Tenien la convicció de trobar-se davant nous i desafiants reptes. A poc a poc va créixer la convicció de la necessitat de fomentar l'intercanvi d'experiències de millora docent, a peu d'aula, des de la voluntat d'afavorir la cooperació entre les universitats en temes de qualitat docent.
Al cap de pocs anys, a mesura que el Congrés s'anava celebrant en les distintes universitats, s'afegirien al CIDUI la resta d'universitats públiques de Catalunya. De fet, totes les universitats públiques catalanes acabarien formant part del Comitè Organitzador del CIDUI. Ben aviat aprendríem a respectar les nostres diferències i a treure'n profit de la riquesa i varietat de la nostra diversitat. El Congrés és avui, una realitat singular, un espai de col·laboració interuniversitària de les universitats de Catalunya, obert a la resta de les universitats espanyoles i d'arreu del món, organitzat per totes les universitats públiques catalanes.
De fet s'ha creat una xarxa en la qual el professorat assistent repensa la docència, comparteix la innovació i dóna a conèixer bones pràctiques. Els protagonistes reals i principals del CIDUI son els professors i professores que han donat continuïtat a la seva participació i han de fer del Congrés una institució reconeguda per la comunitat universitària i legitimada pel seu rigor avaluador de les comunicacions, la recerca de ponències, simposis i conferències d'un considerable valor acadèmic. Es pot dir, amb tot rigor, que fa anys anem treballant en la direcció que l'International Bureau of Education (IBE) de la UNESCO assenyalaria el 2017. Es tracta de generalitzar les experiències i anar més enllà.
El CIDUI no és l'única xarxa interuniversitària existent en el sistema universitari català. Cal citar la Xarxa de Biblioteques Universitàries; la Xarxa d'Aprenentatge i Servei Universitari (APSU); el Programa de Millora de la Qualitat Docent (MQD) i, des del 2014, el Programa de Millora i Innovació en la Formació de Mestres (MIF) o la Prova d'Aptitud Personal (PAP) per accedir als graus d'Educació, amb un examen diferenciat en les PAU. Totes aquestes iniciatives són una realitat que parla per si sola de qualitat, de la construcció, lenta i pacient, de la "Universitat Catalana", d'un sistema universitari que se sap hereu dels Congressos Universitaris catalans del segle XX.
Podem afirmar que volem una Universitat més preocupada pel què que pel com; més interessada en el coneixement i el saber que per la capacitat demiúrgica de produir artefactes; amb una clara orientació científica, humanista i social, i no exclusivament pensada des dels mercats; no obsessionada pels sistemes "cerimonials generalitzats" (estandardització i rànquings), sinó garantista de la qualitat dels aprenentatges i capaç d'harmonitzar dues lògiques tan difícils de combinar com la del món productiu i del treball i la del saber i el coneixement científic.
Juny 2018
-----
Més continguts sobre:
xarxa educativa, universitat
imprimir
Aquest curs 2017-2018 es celebrarà el X Congrés Internacional de Docència Universitària i Innovació (CIDUI). És un fet a destacar, per la seva significació, més enllà de l'estricte àmbit acadèmic.
El mes de juliol de l'any 2000 els Instituts de Ciències de l'Educació de la Universitat de Barcelona, de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat Politècnica de Catalunya organitzaven el I Congrés Internacional de Docència Universitària i Innovació (CIDUI). Els organitzadors eren conscients d'estar vivint canvis molt ràpids que obligaven a atendre més a la contínua variabilitat de les coses que a llur estabilitat i continuïtat. Les noves realitats demanaven nous professionals amb capacitat d'autoaprenentatge, per a afrontar noves situacions, coordinar i dirigir equips. Tenien la convicció de trobar-se davant nous i desafiants reptes. A poc a poc va créixer la convicció de la necessitat de fomentar l'intercanvi d'experiències de millora docent, a peu d'aula, des de la voluntat d'afavorir la cooperació entre les universitats en temes de qualitat docent.
Al cap de pocs anys, a mesura que el Congrés s'anava celebrant en les distintes universitats, s'afegirien al CIDUI la resta d'universitats públiques de Catalunya. De fet, totes les universitats públiques catalanes acabarien formant part del Comitè Organitzador del CIDUI. Ben aviat aprendríem a respectar les nostres diferències i a treure'n profit de la riquesa i varietat de la nostra diversitat. El Congrés és avui, una realitat singular, un espai de col·laboració interuniversitària de les universitats de Catalunya, obert a la resta de les universitats espanyoles i d'arreu del món, organitzat per totes les universitats públiques catalanes.
De fet s'ha creat una xarxa en la qual el professorat assistent repensa la docència, comparteix la innovació i dóna a conèixer bones pràctiques. Els protagonistes reals i principals del CIDUI son els professors i professores que han donat continuïtat a la seva participació i han de fer del Congrés una institució reconeguda per la comunitat universitària i legitimada pel seu rigor avaluador de les comunicacions, la recerca de ponències, simposis i conferències d'un considerable valor acadèmic. Es pot dir, amb tot rigor, que fa anys anem treballant en la direcció que l'International Bureau of Education (IBE) de la UNESCO assenyalaria el 2017. Es tracta de generalitzar les experiències i anar més enllà.
El CIDUI no és l'única xarxa interuniversitària existent en el sistema universitari català. Cal citar la Xarxa de Biblioteques Universitàries; la Xarxa d'Aprenentatge i Servei Universitari (APSU); el Programa de Millora de la Qualitat Docent (MQD) i, des del 2014, el Programa de Millora i Innovació en la Formació de Mestres (MIF) o la Prova d'Aptitud Personal (PAP) per accedir als graus d'Educació, amb un examen diferenciat en les PAU. Totes aquestes iniciatives són una realitat que parla per si sola de qualitat, de la construcció, lenta i pacient, de la "Universitat Catalana", d'un sistema universitari que se sap hereu dels Congressos Universitaris catalans del segle XX.
Podem afirmar que volem una Universitat més preocupada pel què que pel com; més interessada en el coneixement i el saber que per la capacitat demiúrgica de produir artefactes; amb una clara orientació científica, humanista i social, i no exclusivament pensada des dels mercats; no obsessionada pels sistemes "cerimonials generalitzats" (estandardització i rànquings), sinó garantista de la qualitat dels aprenentatges i capaç d'harmonitzar dues lògiques tan difícils de combinar com la del món productiu i del treball i la del saber i el coneixement científic.
Juny 2018
-----
Més continguts sobre:
xarxa educativa, universitat
imprimir