opinió
Ruta Martorell a la Vall Fosca
Martí Boneta i Carrera / Els anys 1917 i 1918, durant un mes de l'estiu, la Central de Capdella al Pallars Jussà va acollir unes colònies escolars dirigides per Artur Martorell. Ara l'Ajuntament de La Torre de Capdella ha impulsat la Ruta Martorell a La Vall Fosca per recórrer els espais on va estar amb els seus alumnes.
Els anys 1917, 1918 i 1919 i durant un mes de l'estiu, la Central de Capdella al Pallars Jussà va acollir un grup de vint-i-cinc nens amb els seus mestres procedents de la ciutat de Barcelona. Es tractava d'unes colònies escolars, organitzades per l'Ajuntament de Barcelona, que es van dur a terme sense interrupció des del 1906 fins ben entrada la Segona República a diferents llocs de Catalunya amb l'objectiu de millorar la salut d'infants que vivien a la ciutat Comtal. El contacte amb la natura, una higiene acurada i una bona alimentació els aportava un benestar perdurable un cop realitzades les colònies.
Els anys 17 i 18, les colònies de Capdella van ser dirigides pel Mestre Artur Martorell. Ell mateix, va escriure unes memòries que ara fa tres anys vam publicar-les. Aquests documents reflecteixen el dia a dia de l'estada, descripcions d'alguns nens i la seva renovadora teoria pedagògica. En Martorell hi introdueix un seguit d'elements que prendran cos de manera progressiva. A part de les activitats més usuals, com ara excursions, jocs, esports, gimnàstica, cants... Martorell parla de la lectura, de la biblioteca de les colònies i del descobriment de la central hidroelèctrica. L'entorn global (paisatge, central, fauna...) resultava immillorable a l'hora d'estimular la curiositat i la imaginació dels nens, els quals, d'altra banda, van escriure els seus propis diaris, documents impagables per analitzar el grau d'assimilació de l'experiència.
L'Ajuntament de La Torre de Capdella, ha impulsat la Ruta Martorell a La Vall Fosca: espais on el Mestre va estar amb els seus alumnes. Cinc llocs concrets, assenyalats amb una placa, que volen ser uns espais de Memòria: com l'energia elèctrica va canviar la vida de la gent, i com la Vall Fosca és el bressol de la producció hidroelèctrica de Catalunya. Espais de Memòria, de la situació de la classe obrera a començaments de segle, i sobretot dels seus fills i filles. Espais de memòria, d'inciatives públiques que volen canviar la situació d'aquesta infància malvesa: colònies d'estiu i la renovació pedagògica que mestres d'arreu del territori introdueixen a les activitats docents, que van aconseguir un canvi radical de l'escola catalana. I aquests espais de Memòria els recuperem caminant i llegint els textos que el mestre Martorell va escriure ara fa 100 anys. Tot caminant, llegirem les descripcions dels paisatges que ell escriu, i que ara els podrem tornar a contemplar amb tots els seus canvis. Tot caminant, llegirem les anècdotes que van passar a les colònies: entre els mateixos nens, i amb la resta de persones que apareixen (mestres, personal de l'empresa elèctrica, habitants de la Vall...). Tot caminant, sabrem com motivava el Mestre als seus alumnes per a la lectura dels més de 60 llibres que portava. Amb una elecció ben acurada, ofereix la millor literatura a aquests nens: de segles passats fins a l'actualitat, d'autors de diferents cultures (catalana, castellana, francesa, anglesa, russa...) i diferents estils i gèneres (poesia, narrativa, assaig, contes...). Tot caminant, llegirem com el Mestres despertava les ànsies de saber dels alumnes: el funcionament d'una moderna central hidroelèctrica, de la vida dels habitants de la Vall i del immillorable entorn natural, amb les muntanyes, vegetació, animals i rius, molt diferent a l'entorn de la ciutat d'on provenien els nens. La música i la gimnàstica també hi és ben present en aquestes colònies, com uns elements fonamentals per la formació d'aquests nois.
Les Memòries d'aquestes colònies, i per tant d'aquesta Ruta, no sols són un relat d'un passat. La història, i per això els qui ens hi dediquem ho volem ressaltar, aporta coneixements per la realitat actual i també pel futur. El Mestre Artur Martorell ens aporta d'una manera pràctica la metodologia pedagògica d'unes colònies, que per cert ja aplicava a les seves classes diàries durant el curs a l'escola. Mètodes, que després de cent anys, encara els podem considerar en el dia d'avui com d'innovadors i que, amb el vocabulari pedagògic actual, no és agosarat dir que ja treballa amb Competències Bàsiques, plurilingüisme, transversalitat en les matèries, educació emocional, intel·ligències múltiples, avaluació contínua i formativa... Aquest és el gran valor d'aquestes Memòries. El Mestre Artur Martorell juntament amb una gran quantitat de mestres, homes i dones, fan que puguem parlar d'aquest primer terç del segle XX, com un dels períodes més soberg de la pedagogia catalana. Època que cal fer més recerca i que fa necessari que a les facultats de pedagogia i magisteri s'expliqui i es doni a conèixer. Malgrat tot, en el dia d'avui, les seves trajectòries professionals i humanes no han estat ni prou conegudes ni reconegudes. Com a país tenim un deute amb tots ells i totes elles. En el seu reconeixement no serà tant sols explicar una història passada, si no que, de ben segur, encara en podem aprendre molt de la seva pràctica pedagògica.
Ara només queda convidar-vos a que la camineu, la contempleu, la llegiu i, sobretot, que la gaudiu.
Febrer 2020
-----
Més continguts sobre:
territori, educació en el lleure
imprimir
Els anys 1917, 1918 i 1919 i durant un mes de l'estiu, la Central de Capdella al Pallars Jussà va acollir un grup de vint-i-cinc nens amb els seus mestres procedents de la ciutat de Barcelona. Es tractava d'unes colònies escolars, organitzades per l'Ajuntament de Barcelona, que es van dur a terme sense interrupció des del 1906 fins ben entrada la Segona República a diferents llocs de Catalunya amb l'objectiu de millorar la salut d'infants que vivien a la ciutat Comtal. El contacte amb la natura, una higiene acurada i una bona alimentació els aportava un benestar perdurable un cop realitzades les colònies.
Els anys 17 i 18, les colònies de Capdella van ser dirigides pel Mestre Artur Martorell. Ell mateix, va escriure unes memòries que ara fa tres anys vam publicar-les. Aquests documents reflecteixen el dia a dia de l'estada, descripcions d'alguns nens i la seva renovadora teoria pedagògica. En Martorell hi introdueix un seguit d'elements que prendran cos de manera progressiva. A part de les activitats més usuals, com ara excursions, jocs, esports, gimnàstica, cants... Martorell parla de la lectura, de la biblioteca de les colònies i del descobriment de la central hidroelèctrica. L'entorn global (paisatge, central, fauna...) resultava immillorable a l'hora d'estimular la curiositat i la imaginació dels nens, els quals, d'altra banda, van escriure els seus propis diaris, documents impagables per analitzar el grau d'assimilació de l'experiència.
L'Ajuntament de La Torre de Capdella, ha impulsat la Ruta Martorell a La Vall Fosca: espais on el Mestre va estar amb els seus alumnes. Cinc llocs concrets, assenyalats amb una placa, que volen ser uns espais de Memòria: com l'energia elèctrica va canviar la vida de la gent, i com la Vall Fosca és el bressol de la producció hidroelèctrica de Catalunya. Espais de Memòria, de la situació de la classe obrera a començaments de segle, i sobretot dels seus fills i filles. Espais de memòria, d'inciatives públiques que volen canviar la situació d'aquesta infància malvesa: colònies d'estiu i la renovació pedagògica que mestres d'arreu del territori introdueixen a les activitats docents, que van aconseguir un canvi radical de l'escola catalana. I aquests espais de Memòria els recuperem caminant i llegint els textos que el mestre Martorell va escriure ara fa 100 anys. Tot caminant, llegirem les descripcions dels paisatges que ell escriu, i que ara els podrem tornar a contemplar amb tots els seus canvis. Tot caminant, llegirem les anècdotes que van passar a les colònies: entre els mateixos nens, i amb la resta de persones que apareixen (mestres, personal de l'empresa elèctrica, habitants de la Vall...). Tot caminant, sabrem com motivava el Mestre als seus alumnes per a la lectura dels més de 60 llibres que portava. Amb una elecció ben acurada, ofereix la millor literatura a aquests nens: de segles passats fins a l'actualitat, d'autors de diferents cultures (catalana, castellana, francesa, anglesa, russa...) i diferents estils i gèneres (poesia, narrativa, assaig, contes...). Tot caminant, llegirem com el Mestres despertava les ànsies de saber dels alumnes: el funcionament d'una moderna central hidroelèctrica, de la vida dels habitants de la Vall i del immillorable entorn natural, amb les muntanyes, vegetació, animals i rius, molt diferent a l'entorn de la ciutat d'on provenien els nens. La música i la gimnàstica també hi és ben present en aquestes colònies, com uns elements fonamentals per la formació d'aquests nois.
Les Memòries d'aquestes colònies, i per tant d'aquesta Ruta, no sols són un relat d'un passat. La història, i per això els qui ens hi dediquem ho volem ressaltar, aporta coneixements per la realitat actual i també pel futur. El Mestre Artur Martorell ens aporta d'una manera pràctica la metodologia pedagògica d'unes colònies, que per cert ja aplicava a les seves classes diàries durant el curs a l'escola. Mètodes, que després de cent anys, encara els podem considerar en el dia d'avui com d'innovadors i que, amb el vocabulari pedagògic actual, no és agosarat dir que ja treballa amb Competències Bàsiques, plurilingüisme, transversalitat en les matèries, educació emocional, intel·ligències múltiples, avaluació contínua i formativa... Aquest és el gran valor d'aquestes Memòries. El Mestre Artur Martorell juntament amb una gran quantitat de mestres, homes i dones, fan que puguem parlar d'aquest primer terç del segle XX, com un dels períodes més soberg de la pedagogia catalana. Època que cal fer més recerca i que fa necessari que a les facultats de pedagogia i magisteri s'expliqui i es doni a conèixer. Malgrat tot, en el dia d'avui, les seves trajectòries professionals i humanes no han estat ni prou conegudes ni reconegudes. Com a país tenim un deute amb tots ells i totes elles. En el seu reconeixement no serà tant sols explicar una història passada, si no que, de ben segur, encara en podem aprendre molt de la seva pràctica pedagògica.
Ara només queda convidar-vos a que la camineu, la contempleu, la llegiu i, sobretot, que la gaudiu.
Febrer 2020
-----
Més continguts sobre:
territori, educació en el lleure
imprimir