Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
La perspectiva  moral del Conflicte Ambiental
opinió
La perspectiva moral del Conflicte Ambiental
Ferran Crespo i Torres / En l'imaginari col·lectiu el conflicte ambiental s'assenta en termes d'emissions, residus, hàbits de consum, etc. Necessitem un viratge cap al reconeixement dels valors com actors claus del conflicte.

El Canvi Climàtic és una de les matèries d'actualitat per excel·lència. L'informe Meadows, l'any 1972, ja ens parlava en termes de Crisi i Canvi Climàtic fruit de la voluntat de creixement constant. D'ençà a ara, el desenvolupament científic i investigador entorn aquesta temàtica ha sigut immens. Ara bé, sembla que el coneixement ha anat inversament relacionat a l'acció. Aquesta dicotomia s'explica per una concepció ambientalista del conflicte, fet que ens ha portat a reconèixer l'Emergència Climàtica com un dels conflictes –si no el que més– de major complexitat de la nostra realitat.

En l'imaginari col·lectiu el conflicte ambiental s'assenta en termes d'emissions, residus, hàbits de consum, etc. Necessitem un viratge cap al reconeixement dels valors com actors claus del conflicte. Els hàbits i costums socials s'estan basant en el valor de l'individu davant el col·lectiu, la comoditat i el luxe enfront el benestar, el tenir per tenir més. Estem pensant la realitat en termes utilitaris (el màxim benestar pel màxim nombre de persones) i cal pensar-la des del principi de responsabilitat i l'ètica de mínims (quin és el mínim que cal garantir a totes les persones?) on el dret a un medi ambient sà hauria d'esdevenir innegociable.

El discurs ambientalista és un vessant encara molt present en les societats occidentals quan parlem en termes d'ètica ambiental. És una visió que parteix de que la relació actual amb el medi és deficient i cal, per tant, augmentar l'eficiència per mitja d'innovació tecnològica. Es cerca una societat dominant de la natura capaç d'obtenir i mantenir el màxim valor econòmic de forma sostenible i sostinguda. En aquest sentit sostenibilitat s'equipara a eficiència amb el risc que, com està passant, el medi ambient esdevingui un eix d'opressió.

Tot i aquesta hegemonia ambientalista, la forma en la que ens relacionem amb la natura és infinitament diversa i cal reconèixer que la postmodernitat ha aconseguit incorporar i reforçar noves concepcions ètiques envers aquesta relació. El dogma ambientalista perd força alhora que emergeixen i s'enforteixen els discursos ecologistes, ecofeministes, decreixentistes, etc. Aquesta nova riquesa i diversitat discursiva, genera buits referencials en moltes escenes de la nostra quotidianitat anteriorment inqüestionables. Buits que estan essent –i han de ser– aprofitats des de l'Educació Ambiental per convidar a la reflexió personal i col·lectiva.

L'Educació Ambiental és una disciplina en constant revisió i transformació. Va ser definida l'any 1975, hereva de l'educació per la conservació i la gestió. Una definició que neix com a resposta als impactes del progrés modern. A dia d'avui, la disciplina no es pot concebre sense les implicacions ètiques i morals de les nostres accions envers el medi. Des d'aquest prisma, tota activitat educativa interpel·la –o hauria de interpel·lar– de forma explicita una Educació Democràtica i en Valors. Des de l'Educació Ambiental es cerca la formació crítica d'una ciutadania proactiva, capaç i amb voluntat de transformació i canvi.

L'Emergència Climàtica necessita innovació i acció en termes socials i polítics, no exclusivament tecnològics. Es necessiten de nous espais i formes per afrontar les conseqüències i afectacions ja vingudes i per venir. Conseqüències i afectacions que, igual que les causes, transcendeixen de l'espai biofísic i es reflecteixen en les dimensions socials, econòmiques i humanes de la societat. Impactes que s'accentuen sobre aquells sectors i persones en situacions de vulnerabilitat o vulnerades.

Recuperant el principi de responsabilitat –i per acabar– Hans Jonas deia que ''descobrim què està en joc quan descobrim que està en joc''. En aquest sentit, tenim davant un escenari efervescent que ens interpel·la personal i col·lectivament i ens ofereix la oportunitat de repensar-nos i repensar les societats des de la col·lectivitat, l'acció i la participació democràtica, inclusiva i diversa. Una oportunitat que tenim el deure moral a aprofitar.

Abril 2021


-----

Més continguts sobre:
ètica, educació en valors, educació ambiental

imprimir