Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
Projectes veterans d'ApS
experiència i intercanvi
Projectes veterans d'ApS
Roser Batlle, Anna Carmona, David García, Mariona Graell / Les coses que valen la pena no es fan només un cop. Amb els projectes d'aprenentatge servei ens pot passar el mateix. Quan un projecte ha estat un èxit val la pena repetir-lo. Val la pena considerar-lo un patrimoni pedagògic i social dels centres educatius i les entitats socials: un tret d'identitat.

La veterania és un grau! novetat no sempre és la millor opció

Quants cops hem d'assajar una cançó fins que ens surt bé? Quants cops juguem al mateix joc que ens agrada i diverteix tant? Quants cops anem d'excursió a Montserrat? Només un cop i s'ha acabat?

Les coses que valen la pena no es fan només un cop. Sempre trobem motius per repetir!

Amb els projectes d'aprenentatge servei ens pot passar el mateix. Quan un projecte ha estat un èxit, els nois i noies han aprés molt, el servei ha estat d'alta qualitat l'entitat social i les persones destinatàries ens han manifestat la seva satisfacció... hi hauria alguna raó per canviar de projecte i no tornar-lo a fer?

Doncs sí, n'hi hauria una: que la necessitat social a la que feia front el servei hagués quedat resolta. Aquesta seria l'única explicació objectiva que justificaria abandonar el projecte, una raó a la pràctica poc freqüent.

Per què no mantenir-lo, desplegar-lo, consolidar-lo... o fins i tot eixamplar l'impacte o millorar encara més la qualitat? No sempre canviar de projecte serà la millor opció.

La creativitat i la participació en els projectes veterans

Tot i així, a vegades sembla que repetir els projectes sigui una mostra de manca d'imaginació, d'acomodament a la rutina. Bàsicament els arguments que s'ofereixen per canviar contínuament de projecte fan referència a dos aspectes educativament rellevants: la creativitat i la participació dels noi i noies.

En els projectes veterans no es desplega la creativitat?

Aquesta sospita té a veure amb la mala premsa que té la rutina i la repetició: Quan un projecte es nou, els nois i noies poden desplegar més creativitat que si el projecte és "heretat" dels nois i noies del curs anterior o bé si tornen a repetir el mateix projecte de l'any passat.

És clar que això pot passar, però no necessàriament. Precisament un projecte que ja ha quallat al centre educatiu pot oferir el marc idoni per desenvolupar la creativitat perquè es compta amb la base ferma de l'experiència, s'ha assajat prèviament, es coneixen els obstacles que es poden trobar i les relacions amb l'entitat social estan consolidades. Quan això funciona, ens sentim més lliures per ser creatius que quan hem de posar atenció a que la tramoia s'aguanti.

Si, a més, és un projecte identificat amb un nivell educatiu, es produeix l'efecte motivador del ritual de transició: els nens i nenes de 3r esperen passar a 4t per fer el mateix projecte que han vist fer als seus companys i companyes més grans... i pensen millorar-lo!

En els projectes veterans no es desplega la participació?

Aquesta segona objecció pressuposa que és millor que els nens i nenes s'inventin el projecte de dalt a baix, perquè així la participació és més intensa. I, és clar, això implica que no es pot repetir cap projecte. Cada any si o si s'hauria de fer una acció solidària diferent no fos cas que els nens i nenes no participessin prou. D'aquesta manera, el centre no arribaria a comptar mai amb projectes veterans.

Però, a la pràctica, encara que els nens i nenes "no triïn" sobre quin problema volen actuar (per exemple, perquè és una entitat ecologista la que els planteja un problema punyent a investigar i actuar solidàriament) la seva participació en el projecte pot ser molt intensa, com a resultat del compromís contret a tercers i el fet d'haver de rendir-hi comptes.

Els tres projectes que a continuació es descriuen tenen una llarga trajectòria a Catalunya i palesen el valor dels projectes veterans:

 El projecte Grans Històries, del Col·legi Mare de Déu de la Salut de Badalona i la Residència Roca i Pi (14 anys)
 El projecte Aprèn, participa i dona, del Banc de Sang i teixits de Catalunya (15 anys).
 El projecte Cuidem els nostres avis, de l'Escola Solc Nou de Barcelona (16 anys).

Grans Històries
David García Gimeno
Cap d'estudis del Col·legi Mare de Déu de la Salut
Fundació d'Escoles Parroquials.

Grans Històries és, a dia d'avui, un gran projecte d'aprenentatge servei intergeneracional del Col·legi mare de Déu de la Salut i la Residència Roca i Pi, que aplega tres projectes amb accents diferents (contes, música, tallers) i posa en relació a nens i nenes des de P5 a 6è de Primària amb les persones grans ateses.

Com va néixer?

El projecte d'aprenentatge servei Grans Històries va néixer l'any 2008, té, doncs, 14 anys d'història. El punt de partida van ser les sortides a les 17 h, en baixar de la classe als alumnes a les 5 de la tarda, veiem com molts d'ells llencen les motxilles als avis, als seus "avis cangurs" i sense saludar, ni fer un petó, ni una abraçada, molts nens van directes a jugar amb els altres amics al pati... Les cares, les imatges dels avis van quedar molt marcades en els caps i els cors dels mestres. Entre tots vam detectar la necessitat de potenciar la figura dels avis i de fomentar el respecte cap a la gent gran.

L'avi, l'avi cangur és, sens dubte, una persona molt important per a tota la família; brinda un immesurable recolzament en la cura i la criança dels seus nets. Sobretot en aquests temps en què tots dos pares treballen. Avui en dia, és molt comú veure els avis i les àvies involucrats amb les tasques de criança dels seus nets però el rol que assumeixen no és el mateix què el d'un pare o una mare. S'havia de potenciar i millorar aquest rol.

A partir d'aquí, contactem amb la Residència més a prop de l'escola per parlar-ne del tema, la Residència Llegat Roca i Pi e iniciem un projecte de Contes compartits entre els alumnes i els residents de Roca i Pi. Un cop al mes els avis venen a l'escola a explicar contes i el mes següent nosaltres anem a la Residència.

El Col·legi i la Residència es van convertir així en dos punts de trobada, dos espais de vincle entre les dues generacions. Aquests punts de trobada són:

El Col·legi Mare de Déu de la Salut, situat en el cor de Badalona, en el barri de la Salut, just al passeig de la Salut, on està l'eix comercial, és una escola familiar, molt vinculada a la parròquia, propera a la gent, a les famílies, molt arrelada al barri de la Salut, una escola que ofereix servei i ajuda a les famílies i els alumnes. L'escola pertany a la Fundació d'Escoles Parroquials actualment formada per 18 escoles. El Col·legi Mare de Déu de la Salut és un punt de trobada on succeeixen grans històries.

L'altre punt de trobada d'aquesta "gran història" és la Residència d'avis de la Fundació Roca i Pi de Badalona, una entitat de llarga trajectòria. Atén des de fa més de 100 anys a persones vulnerables que necessiten atenció, companyia i suport. L'objectiu de la Residència és proporcionar benestar i qualitat de vida a la gent gran, sempre donant resposta a les necessitats de cada usuari. La Residència Roca i Pi, un punt de trobada on succeeixen grans històries.

Per què el repetiu?

Des de el 2008 que vam iniciar els Contes compartits any rere any hem anant repetint el projecte e introduint de nous en diferents cursos i cicles, replicant i millorant els que funcionaven i donant una forma de projecte global d'aprenentatge servei a l'escola.

Ara mateix, curs 2020-2021 al col·legi realitzem tres grans projectes dintre del projecte global Grans Històries:

 Educació Infantil P5: Contes compartits d'ahir i d'avui amb els avis de la Residència Roca i Pi. (2008-actualitat)
 Educació Primària: 4t de Primària Musical d'ahir i d'avui. (2010-actualitat)
 Educació Primària: 5è i 6è de Primària. Tallers compartits d'ahir i d'avui a la Residència (hort, costura, ràdio i cuina). (2016-actualitat)

El fet de repetir el projecte és per l'èxit que hem vist que comporta a les dues parts tant als avis de la Residència com als alumnes.

Als alumnes a més d'aportar nous coneixements, fomenta el desenvolupament de nous valors, hàbits i actituds per tal que ambdues generacions es mirin als ulls, es donin la mà i caminin juntes.

D'altra banda les persones grans, per les seves vivències, les seves experiències, aporten molt a les noves generacions. La comunitat educativa pot aprendre i col·laborar amb elles, per tal de satisfer algunes de les seves necessitats, ja siguin socials o afectives. Donar-los-hi un rol social i fer-los partícips d'un projecte comunitari; millora la seva autoestima i salut psicològica.

Ara que portem uns quants anys realitzant el Grans Històries veiem com el cercle es tanca, i com exalumnes nostres treballen en Residències d'avis, fins i tot a la mateixa Residència on van fer el projecte quan eren petits.

Com funciona la creativitat i la participació dels nens i nenes?

En aquest projecte la participació dels alumnes i de la gent gran és fonamental. A l'escola s'ha creat un cercle virtuós i molts d'ells desitgen arribar a quart de primària per fer el musical amb els avis de Roca i Pi.

La participació dels nens com de les famílies és molt positiva i enriquidora. Dintre del projecte fem partícips totes les parts:

 L'escola, amb els alumnes molt motivats que deixen volar la seva imaginació en tots els projectes.
 Les famílies, que participen i s'involucren en el projecte, per exemple en el vestuari de l'obra de teatre...
 La residència, amb els residents estan desitjant que els alumnes vagin a fer els tallers amb ells o participar en l'obra de teatre.

Totes les parts guanyen, escola, família i residència.

El projecte Grans Històries s'ha convertit en un eix fonamental del model educatiu del centre, és un projecte que compleix els objectius de l'escola de promoure una educació integral d'acord amb una concepció cristiana de l'home, de la vida i del món, i prepara l'alumnat per participar activament en la millora de la societat.

El claustre de professors també està molt implicat en el desenvolupament dels diferents projectes dintre de l'escola.

Quin futur li veieu al projecte?

El projecte Grans Històries el valorem cada curs molt positivament tant des del col·legi, per part del claustre de professors, alumnes i les famílies, com des de la Residència Roca i Pi, treballadors i residents.

Cada curs valorem tots els projectes les dues entitats i proposem aspectes de millora i nous projectes per fer. Grans Històries té molts punts positius que fan que es pugui mantenir-se viu per molts anys

I com diu Jose Saramago:

El viatge no s'acaba mai. Només els viatgers s'acaben. I fins i tot ells poden perdurar en forma de memòria, de record, de relat, de grans històries.
Quan el viatger s'ha assegut a la sorra de la platja i ha dit: No hi ha res més a veure, sabia que no era així. El final d'un viatge no és més que el començament d'un altre.
S'ha de veure el que no s'ha vist, veure una altra vegada el que ja es va veure, veure a la primavera el que s'havia vist a l'estiu, veure de dia el que es va veure de nit, amb sol al lloc on l'altra vegada plovia, veure el camp de blat tendre, el fruit granat, la pedra que ha canviat de lloc, l'ombra que no hi era.


Veure de nou unes Grans Històries!


Aprèn, participa i dóna

Mariona Graell
Universitat Internacional de Catalunya
Iniciadora del Projecte Aprèn, participa i dona

Aprèn, participa i dóna és un projecte impulsat pel Banc de Sang i de Teixits, empresa pública del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya que s'adreça a infants i joves de 6 a 18 anys, els quals són convidats a implicar-se en una campanya de donació de sang al seu territori.

Com va néixer?

El projecte va néixer amb la voluntat de donar resposta a la necessitat de la donació de sang i de fer visible al Banc de Sang i Teixits (BST).

Per generar-lo, es va partir dels coneixements científics i sanitaris, coneixements de màrqueting que tenia la pròpia entitat, i del fet que la donació de sang és per si mateix un acte voluntari, gratuït i altruista.

L'objectiu era que els infants i joves –no donants de sang- treballessin els conceptes necessaris per realitzar una campanya de promoció per a la donació de sang en el seu territori.

Per què s'hi adhereixen les escoles?

El projecte es va dissenyar perquè s'adaptés a tot tipus d'institucions educatives –formals i no formals- i fos replicable. Té una estructura flexible, adaptable, àgil i que permet diferents nivells de compromís, tant en els aprenentatges com en les accions de servei.

Per fer-ho s'ajuda d'una estructura que s'ajusta ràpidament a la realitat dels centres. Els continguts que es poden treballar en el projecte encaixen molt bé amb el currículum escolar i cada centre educatiu pot decidir on posa l'accent, segons les edats dels nens i nenes participants i el tipus de campanya que es tria.

A més a més, l'impacte de les accions dels protagonistes es pot comptabilitzar (número de bosses de sang, número de donants que ho fan per primera vegada, número de persones que s'ofereixen) i això fa que es puguin mesurar els resultats dels esforços de tots els implicats.

El projecte ha generat la guia didàctica Aprèn, participa i dóna, que ha estat traduïda al castellà i que ha afavorit la difusió d'aquest projecte a la resta d'Espanya.

Actualment es pot dir que és un dels projectes d'aprenentatge servei més estesos i repetits.

Com funciona la creativitat i la participació dels nens i nenes?

La implicació dels infants i joves és clau; tenen a les seves mans la responsabilitat de dissenyar i implantar una campanya de promoció de la donació de sang.

La versatilitat del projecte està permetent que es pugui aplicar en matèries ben diverses: ciències, llengua, ciutadania, religió...

És per això que han d'enginyar-se-les per assolir el màxim de donacions, partint d'idees originals, diferents, genuïnes, autèntiques i realistes. I, a més a més, seguir garantint que l'acció de la donació sigui sent voluntària i gratuïta.

Tot plegat fa que trobem una altíssima quantitat de creacions: campanyes tradicionals amb pòsters y díptics, vídeos publicitaris, lipdubs, espectacles, contes, creació d'eslógans, logos, petites obres de teatre, accions reivindicatives...

Quin futur veieu al projecte?

A curt termini es preveu que el projecte continuï sempre i quan hi hagi voluntat per part de les dues entitats implicades.

Idealment, a llarg termini s'espera que desaparegui, és a dir, que la societat integri la donació de sang com una activitat més que fem trimestralment. Això voldrà dir que el seu impacte a llarg termini s'haurà assolit; que els infants i joves que passen per l'experiència, al esdevenir adults, siguin donants habituals.

La donació de sang ha de passar de ser una acció extraordinària a una acció ordinària, incorporada a la vida quotidiana d ela ciutadania.


Cuidem els nostres avis

Anna Carmona
Directora de l'Escola Solc Nou i Formadora en Aprenentatge Servei
Fundació Escola Vicenciana

Cuidem els nostres avis es un projecte impulsat per l'Escola Solc Nou on l'alumnat del Cicle Formatiu de Grau Mitjà Cures Auxiliars d'Infermeria prepara i imparteix a persones nouvingudes uns tallers teòric-pràctics sobre cures domiciliàries a la persona anciana depenent i sobre primers auxilis.

M'encanta el nou i m'enamora el vell
J. V. Foix

Com va néixer?

El projecte ApS Cuidem els nostres Avis amb 16 anys d'història, es va iniciar en un moment en que detectàvem dues necessitats presents a l'entorn més proper a l'escola. D'una banda, cada vegada arribaven a la ciutat de Barcelona més persones immigrants sense documentació, fet que els hi dificultava l'accés a un primer lloc de treball. I d'altra banda, a escola volíem reforçar els coneixements tècnics i professionals de manera pràctica i més activa, però sobretot, volíem potenciar en l'alumnat alguns valors essencials per a la professió sanitària.

Així va néixer la idea d'un projecte on l'alumnat del CFGM de Cures Auxiliars d'Infermeria prepara i imparteix uns tallers teòric-pràctics relacionats amb les cures domiciliàries a la persona anciana depenent i els primers auxilis.

Els assistents són persones nouvingudes en situació de vulnerabilitat social que cerquen feina i formació bàsica per a la seva inserció sociolaboral. Inicialment, es col·laborava amb Càritas i quan el projecte es va anar consolidant, es va obrir a altres entitats com el SOAPI (Servei d'Orientació i Acollida a la Persona Immigrant de l'Ajuntament de Barcelona).

Per què el repetim?

Des del seu inici, el projecte es repeteix any rere any per l'èxit que comporta a diferents nivells:

 D'una banda, els nostres alumnes aprenen els continguts curriculars treballant de manera competencial, alhora que coneixen i entenen de primera mà la realitat d'aquestes persones nouvingudes.
 D'altra banda, els assistents als tallers troben una oportunitat d'ampliar la seva formació, a més de poder oferir una cura més humanitzada i de qualitat, amb totes les tècniques i consells que els ensenya l'alumnat des de Solc Nou.

No és la primera vegada, que algun dels usuaris/usuàries troben en els tallers una motivació per plantejar-se entrar en el sistema educatiu formal mitjançant la Formació Professional així cercar posteriorment una feina dins l'àmbit sanitari.

Com funciona la creativitat i la participació dels nois i noies?

En aquests projectes, són els alumnes els encarregats de portar a terme tota l'execució del dia del servei, des de l'acollida, fins a la distribució i organització del tallers. Tots els aprenentatges adquirits es posen al servei de l'acció social que desenvolupen, i el més important de tot, és que els alumnes en són conscients i esdevenen els veritables protagonistes del projecte, junt amb les persones destinatàries de cadascun dels tallers que porten a terme.

L'alumnat deixa volar la seva imaginació i creativitat per oferir propostes motivadores a les persones que vindran a formar-se amb ells. S'adapten a les seves necessitats, al seu nivell de comprensió de la llengua, desenvolupen dinàmiques i faciliten la interacció amb una fluïdesa que els arriba a sorprendre fins i tot a ells mateixos.

Són conscients del seu propi procés d'aprenentatge i van reforçant els vincles amb els companys i companyes d'aula, a més de potenciar molt les seves capacitats personals, professionals i socials. En aquest projecte, hi ha un doble empoderament: el de l'alumnat i el de les persones destinatàries. Això ens sembla meravellós, per la sinèrgia que comporta: Tothom hi guanya!.

Val a dir que el projecte Cuidem els Nostres Avis va ser la llavor de tots els projectes ApS que es porten a terme al centre actualment. L'ApS s'ha convertit en una línia d'escola a Solc Nou, un eix vertebrador de l'aprenentatge i el desenvolupament personal i humà del nostre alumnat i de l'equip educatiu que formem part de Solc Nou.

Tots els alumnes dels diferents cicles formatius participen activament en algun projecte d'aquestes característiques, vinculat amb el seu àmbit professional. El professorat està plenament implicat en el seu desenvolupament, perquè entenen els projectes com a part essencial i necessària per a la formació integral de l'alumnat.

Quin futur li veiem al projecte

El projecte cuidem als nostres avis es valora cada any molt positivament, tant per l'alumnat com per part del professorat i les entitats vinculades.

No s'entén el cicle Cures Auxiliars en d'Infermeria sense aquest projecte. Ja és part del seu ADN professional i té molts punts al seu favor per mantenir-se viu durant molts anys més, perquè a Solc Nou, apostem per innovar i fer néixer nous projectes, però també per mantenir els projectes veterans que tan bones experiències ens aporten cada curs.

Com deia el poeta: ens encanta el nou, però ens enamora el vell. Hi ha projectes que neixen i són joves i frescos i hi ha projectes veterans que són també absolutament meravellosos i plens de sentit. A vegades aquests vells han permès que neixin els nous, són com els "avis" que ajuden a créixer els nets...

El valor dels projectes veterans

Els exemples que hem vist són una mostra clara del valor indubtable dels projectes veterans. Anem a repassar les avantatges que te, per a un centre educatiu, repetir els projectes d'aprenentatge servei:

1. S'enforteixen els vincles entre centre educatiu i entitat social. Aquest maridatge ofereix tant la possibilitat de millorar el projecte com de generar-ne de nous, com de compartir-lo amb altres centres o entitats.

2. Es consolida l'impacte social, perquè la repetició permet afinar les accions i millorar els resultats. Per exemple, en els projectes de Donació de Sang cada any els nois i noies es poden plantejar superar el nombre de donacions de l'any anterior.

3. Es generen expectativa entre els nois i noies, al transformar-se en un ritual de transició: els nois i noies saben que quan arriben a un determinat nivell educatiu podran fer el projecte que han protagonitzat els seus companys més grans.

4. Els projectes es tornen més fàcils de dur a terme: la repetició entrena tant al centre educatiu com a l'entitat social. S'aprèn a simplificar els processos, se sap on es poden trobar dificultats i les solucions disponibles.

5. La creativitat i la participació es desplega al servei de l'acció social. El fet de partir de les pautes marcades pel projecte veterà no inhibeix el protagonisme ni la imaginació dels nois i noies sinó que els estimula a apropiar-se del projecte i fer-lo seu, fer-lo a la seva manera. L'experiència dels companys que el van desenvolupar anteriorment actua com a estímul.

Per tot plegat, sense desmerèixer el valor d'explorar nous camins en el desenvolupament de projectes ApS, val la pena considerar els projectes veterans com a patrimoni pedagògic i social dels centres educatius i les entitats socials.

Bibliografia General

Batlle, R.; Aprendizaje-servicio. Compromiso social en acción. Santillana, 2020.

Batlle, R.; Carmona, A.; Fabró, J.; Farrés, P.; Ibáñez, J.; Marcé, J.A.; Ruiz, L.; Sabater, D.; Avaluació dels aprenentatges en els projectes d'Aprenentatge Servei. Fundació Jaume Bofill. Disponible en: https://aprenentatgeservei.cat/wp-content/uploads/guies/aps_avaluacio_aprenentatge-amb-annex.pdf

Batlle, R.; Escoda, E.; Cuñado, MªJ.; García Laso A.; Domingo A, Martín; Prats, D.; 100 buenas prácticas de aprendizaje servicio. Red Española de Aprendizaje Servicio. Santillana. 2019. Disponible en: https://aprendizajeservicio.net/wp-content/uploads/2019/12/100-buenas-prc3a1cticas-de-aprendizaje-servicio-102342.pdf

Martín, X.; Proyectos con alma. Trabajo por proyectos con servicio a la comunidad. Barcelona, Graó, 2016.

Puig, J.; Batlle, R.; Bosch, C.; De La Cerda, M.; Climent, T.; Gijón, M.; Graell, M.; Martín, X.; Muñoz, A.; Palos, J.; Rubio, L.; Trilla, J.: Aprendizaje Servicio (Aps). Educación y compromiso cívico. Barcelona. Graó, 2009.

Sobre les experiències relatades:

Aprèn, participa i dona. Guia interactiva. Banc de Sang i de Teixits. 2016. Disponible en: https://www.slideshare.net/bancsang/aprn-participa-i-dna-63172947

Carmona, A.; Puig, J. M.; Bär, B.; Educar con Sentido. Edebé. Disponible en: http://solcnou.es/sites/solcnou.es/files/pagina/2016/10/educar-con-sentido.pdf

Documental Grans Històries (2018). Disponible en: https://www.youtube.com/watch?v=zT2zyaxdX6g

Experiència ApS. Donació de Sang i educació per a la ciutadania. Fundació Jaume Bofill. 2015. Disponible en: https://www.youtube.com/watch?v=eIYVPq-OKkw

Experiència ApS. Cuidem els nostres avis. Fundació Jaume Bofill. 2012. Disponible en: https://www.youtube.com/watch?v=nfA3iIpeBx4

Garcia, D.; Rovira, R.; Grans Històries. 15 Contes d'avis i àvies de veritat. Claret, 2021.

Graell, M. Consolidación del proyecto del Banco de Sangre y Tejidos como entidad educativa a través de la necesidad de la donación de sangre. RIDAS. Revista iberoamericana de aprendizaje servicio: Solidaridad, ciudadanía y educación, 2018. Disponible en: https://revistes.ub.edu/index.php/RIDAS/article/view/RIDAS2018.6.13/28298

Graell Martín, M. (2014). Aplicación del aprendizaje servicio en el Banco de Sangre y Tejidos. Revista Iberoamericana de Educación (OEI), 2014, vol. 65, num. 1.

Graell, M. (2011). Donació de sang i educació per a la ciutadania: un projecte pedagògic. Temps d'Educació, 69-80.

Graell, M. (2010). Donació de sang i educació per a la ciutadania: una experiència d'aprenentatge servei. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona.

Pleguezuelos, V., Donació de Sang i educació per a la ciutadania. Banc de Sang i de Teixits. 2013. Disponible en: http://www.donarsang.gencat.cat/media/upload/arxius/APS/APS.pdf

Puig Rovira, J.M.; Graell Martín, M., Cortel Mañé, G. Donación de sangre y educación para la ciudadanía: una aproximación desde el aprendizaje servicio y la teoría del don. Revista Interuniversitaria Teoría de la Educación. Ediciones Universidad de Salamanca, 2014. Disponible en: https://revistas.usal.es/index.php/1130-3743/article/view/teoredu2014261141162/12718



Juny 2021

-----

Més continguts sobre:
aprenentatge servei

imprimir