Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
La solidaritat com acció comú
La solidaritat com acció comú
Josep Puig Rovira / La solidaritat com a acció comú no és pertinença, ni adhesió, ni tampoc únicamente socors, la solidaritat com a acció comú és un dinamisme bàsic de la vida, pròxim a la cooperació, l'ensenyament de la qual hauria de formar part del currículum obligatori de les institucions educatives.

La idea que volem argumentar és que l'aprenentatge servei produeix solidaritat perquè activa el dinamisme social de l'acció comú. Com caracteritzar aquesta solidaritat que resulta de la participació en processos d'acció comú? Serà més senzill començar veient maneres d'entendre la solidaritat que no tenen massa a veure amb l'aprenentatge servei. Sense ànim d'esgotar les aproximacions a la solidaritat, parlarem de la solidaritat com a pertinença, com a adhesió i com a auxili. Després veurem que l'aprenentatge servei l'entén com a acció comú.

La solidaritat com a pertinença es refereix a el sentiment de companyonia i a la voluntat d'ajuda mútua que deriva del formar part d'una mateixa realitat, bé es tracti de la nació, la classe social, la religió, una empresa, un partit polític o un club de futbol. La solidaritat així entesa produeix una forta sensació de vinculació i arrelament, es reforça en compartir tradicions i rituals, i proporciona als seus membres una forta socialització. No obstant això, també és procliu a produir ceguesa davant els punts de vista dels altres i a desencadenar enfrontaments. El que Sennett, en el seu llibre Junts, qualifica de "nosaltres-contra-ells". La solidaritat com a pertinença té un moment positiu, tot i que no és el que busca l'aprenentatge servei.

La solidaritat com a adhesió designa la manifestació pública de suport a una causa que promouen altres persones o grups, un acte motivat per la coincidència d'opinió o per considerar que la causa ho mereix. La naturalesa de la causa pot ser molt variada, però la solidaritat en tots els casos es refereix a l'acte de sumar-se, de no abandonar als seus promotors, ni contribuir a silenciar el seu esforç. Manifestar acord i defensar una causa justa és sens dubte una actitud valuosa, encara que també pot caure en un verbalisme buit que no ajudi a produir cap canvi en la realitat. En l'actualitat, la proliferació de manifestos i declaracions que acumulen signatures i poc més, o la repetició incansable de les mateixes opinions crítiques, així com la publicació de tuits des del sofà, contribueixen més a insensibilitzar que al compromís. Encara que manifestar el suport a una idea és positiu, i a vegades trobem accions semblants en l'aprenentatge servei, tampoc és el seu primer objectiu.

La solidaritat com a auxili designa l'ajuda puntual a persones o grups amb l'objectiu de mitigar les seves dificultats, una acció que sol estar motivada per un viu sentiment d'empatia cap a elles. Siguin quines siguin les circumstàncies, l'acte d'auxiliar a qui ho necessita és un deure humanitari, sovint urgent, que no admet discussió. Malgrat tot, a vegades el socors ocasional no soluciona el problema i, en certs casos, pot enquistar-lo, humiliar al receptor i tranquil·litzar sense motiu al dador. Malgrat tot, res a objectar a l'auxili, encara que tampoc es tracta de la primera idea de solidaritat que impulsa l'aprenentatge servei, malgrat que a vegades l'activitat de servei té un necessari component de socors.

Les diferents maneres d'entendre la solidaritat tenen el seu sentit i també els seus límits. No obstant això, cap d'ells fa justícia a la idea de solidaritat de l'aprenentatge servei: la solidaritat com a acció comú. En aquest cas la solidaritat es refereix a la participació, amb alta implicació i compromís, en un procés social que té com a finalitat millorar o canviar algun aspecte de les condicions de vida de la comunitat. El procés social que caracteritza aquesta solidaritat, que hem anomenat acció comú, articula les següents operacions:

1. Convertir un problema en un repte col·lectiu, la qual cosa suposa prendre consciència de la dificultat i convertir-la en una causa.
2. Crear un grup i activar les seves capacitats conjuntes; és a dir, unir i cuidar els interessats a participar i desenvolupar les seves capacitats per a deliberar i treballar en equip.
3. Idear i impulsar un projecte d'acció, que articuli coneixements, tècniques i valors per fer front a el problema inicial.
4. Oferir els resultats assolits com un do a la comunitat, no es busca remuneració per la tasca, sinó que l'esforç és altruista i gratuït.

La solidaritat com a acció comú no és pertinença, ni adhesió, ni tampoc socors, la solidaritat com a acció comú és un dinamisme bàsic de la vida, pròxim a la cooperació, l'ensenyament de la qual hauria de formar part del currículum obligatori de les institucions educatives. I això és precisament el que proposa l'aprenentatge servei. Quan un grup classe s'implica en la promoció de la donació de sang, en la recuperació d'un refugi de muntanya, o en el benestar dels majors proposant-los exercici físic i contacte social, s'activa la solidaritat com a acció comú. Una experiència que contribueix a crear comunitat i també a formar una subjectivitat que permeti a cada jove "ser un/a mateix/a en comú i per als altres".

**Aques escrit està relacionat amb un altre publicat anteriorment: Crisis: solidaritat o caos.


Per llegir més: Puig, J. (2021): Pedagogía de la acción común. Barcelona, Graó.

-----

imprimir