Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
Amb metodologia ApS
opinió
Amb metodologia ApS
Josep M. Puig Rovira / L'aprenentatge servei és una metodologia pedagògica que s'aplica a continguts molt variats –de fet a qualsevol contingut– perquè el que aporta no és una temàtica –una substància pròpia–, sinó un procediment de treball. És un mètode que tothom pot aplicar i fer-se'l seu, sigui quin sigui el seu àmbit d'intervenció.

El que desitjo comentar en aquest escrit és una idea coneguda, i crec que acceptada i desenvolupada sempre que hi ha ocasió. L'explico, però, perquè no sempre n'he estat prou conscient i perquè de la seva consideració en pot sortir alguna conclusió que ens ajudi a difondre millor l'aprenentatge servei. Expressada de manera sintètica, la idea diu que l'aprenentatge servei és una metodologia pedagògica que s'aplica a continguts molt variats –de fet a qualsevol contingut– perquè el que aporta no és una temàtica –una substància pròpia–, sinó un procediment de treball. El que dèiem, l'aprenentatge servei és un mètode que tothom pot aplicar i fer-se'l seu, sigui quin sigui el seu àmbit d'intervenció. De fet és un mètode que porta un pas més enllà les idees clàssiques de la pedagogia activa: aprendre fent, però sobre problemes actuals de la societat per tal de millorar-la. Una activitat del tot contextualitzada, del tot real. Però tornem al nostre tema, el que estem dient és que des de qualsevol preocupació formativa és possible apropiar-se de la metodologia de l'aprenentatge servei i aplicar-la a la pròpia temàtica o espai de treball educatiu.

Sense ànim de ser exhaustius, posem alguns exemples. Les activitats de reforç de la lectura, com ara el LECXIT, són propostes de voluntariat que apliquen la metodologia de l'aprenentatge servei si van dirigides a joves en formació i els proporcionen aprenentatges i reflexions sobre el que viuen com a docents ocasionals. La ciència ciutadana és una proposta de participació de ciutadans no experts en la planificació de recerques científiques, la recol·lecció de dades i la interpretació dels resultats. Quan els participants són persones en formació i la seva contribució es vincula al currículum, estem fent ciència ciutadana amb aprenentatge servei. En el cas de les diferents propostes vinculades a la justícia global, ens trobem en una situació semblant: en cada un dels seus àmbits temàtics es treballa la presa de consciència crítica dels nois i noies a través de la seva participació en projectes d'aprenentatge servei. De manera que podem parlar d'educació en Drets Humans amb aprenentatge servei o d'educació per a la justícia climàtica o de gènere usant la metodologia de l'aprenentatge servei. El mateix passa amb experiències com ara les intergeneracionals o les mentories, entre d'altres. Les activitats que en cada cas els són pròpies poden realitzar-se com a voluntariat o participació cívica, però també poden afegir la qualitat d'aprenentatge servei si van dirigides a persones en situació educativa. Finalment, el Servei Comunitari –una política educativa del Departament d'Educació de la Generalitat– es realitza amb la metodologia de l'aprenentatge servei.

En aquests i en altres casos, la proposta formativa sigui de l'àmbit temàtic que sigui planteja (1) un problema real que mereix una acció de millora, (2) demana un treball voluntari als joves en formació i, per últim, (3) acompleix una intensa activitat formativa i reflexiva amb els participants. En tots els casos estem davant d'una experiència educativa de contingut temàtic divers, però que sempre aplica la metodologia de l'aprenentatge servei. Per tant, parlem d'una suma de qualitats: les pròpies de la temàtica tractada i les que deriven de la metodologia de l'aprenentatge servei.

He començat dient que la idea que volia explicar és coneguda. De fet, des de sempre les bases de dades d'activitats d'aprenentatge servei les han classificat per àmbits temàtics. La idea és quasi banal, però potser ens pot aportar alguna cosa. Crec, en primer lloc, que entendre així el paper de l'aprenentatge servei evita qualsevol temptació de competir o de sentir-se obligat a decidir la identitat de l'experiència pedagògica que s'estigui desenvolupant. No es tracta de triar entre la identitat material o la metodològica, sinó de construir una identitat pedagògica complexa: una identitat que resulta de la suma del contingut i la metodologia. Per això hem parlat de ciència ciutadana amb aprenentatge servei o experiències de mentoria amb aprenentatge servei. En segon lloc, per desenvolupar aquest projecte de suma caldrà buscar tantes oportunitats com sigui possible per endegar col·laboracions entre les diferents tradicions de contingut i l'aprenentatge servei. Els seminaris formatius que han aplegat persones dels dos àmbits –implicades en el contingut i implicades en la metodologia– han assolit fites importants pel que fa al disseny de noves experiències formatives. Finalment, en tercer lloc, penso que es tracta de crear tant en les tradicions de contingut com en l'aprenentatge servei la consciència de ser part d'una transformació educativa que està quallant cada dia amb més força. Una transformació que posa els joves en el centre d'una educació oberta al futur; una educació de ciutadans que aprenen tot enfrontant-se junts als problemes que avui te plantejats la societat i que ho fan col·laborant en l'estudi i col·laborant en el servei a la comunitat per fer un món millor per a tothom. Avui una educació significativa ha de ser una educació en què els joves pensin i facin el seu futur.

Octubre 2021


-----

Més continguts sobre:
aprenentatge servei

imprimir