Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
No oblidar els temes transversals
opinió
No oblidar els temes transversals
José Palos / Gratificant i esperançador veure que el nou currículum de la LOMLOE fa esment expressa d'eixos o temes transversals com a continguts obligatoris i orienta el seu desenvolupament de forma transversal. Ens referim entre d'altres a l'educació ambiental, per a la salut, per a la pau, per al consum, per a la interculturalitat, per a la sexualitat, per a la igualtat, etc.. Confiem que el fet de mantenir-los com a continguts obligatoris respongui a una voluntat real de tractar-los com a continguts educatius fonamentals.

Gratificant i esperançador veure que el nou currículum de la LOMLOE (LLO 3/2020) (RD 157/2022 de l'1 de març i RD217/2022 del 29 de març) fa esment expressa d'eixos o temes transversals com a continguts obligatoris i orienta el seu desenvolupament de forma transversal. Els esborranys del currículums de la Generalitat de Catalunya també ho fan. Aquests eixos transversals ja apareixien recollits a la LOGSE (LLO/1/1990 del 3 d'octubre de 1990) com a continguts curriculars obligatoris.

Els eixos transversals es van definir en el seu moment com a temes determinats per situacions problemàtiques o de rellevància social generades pel model de desenvolupament actual, que travessen i/o globalitzen l'anàlisi de la societat i del currículum en l'àmbit educatiu, en tota la seva complexitat conceptual i des d'una dimensió i reinterpretació ètica (MEC, 1992; J.Palos, 1996). Ens referim entre d'altres a l'educació ambiental, per a la salut, per a la pau, per al consum, per a la interculturalitat, per a la sexualitat, per a la igualtat, etc.. Temes que no eren propis d'una sola àrea o disciplina curricular i que el seu desenvolupament suposava un enfocament interdisciplinari.

Es van fer intents seriosos per a que es desenvolupessin als centres i aules. Es va fer formació específica, es van editar materials, es van crear grups de treball de recerca i reflexió i certament es van portar a terme moltes experiències sobre eixos concrets tant en centres d'E. Primària com d'E. Secundària. Però diríem que la manca de voluntat política, d'orientacions oficials, de recolzament i entusiasme per part de les administracions responsables i la implantació posterior fins l'actual LOMLOE de 3 noves lleis d'educació (LOCE,2002; LOE, 2006; , LOMCE, 2013) amb les seves prioritats i nous enfocaments van refredar i atomitzar les experiències en aquestes temàtiques de rellevància social permanent. Formalment totes les administracions educatives han expressat la necessitat de treballar a les aules aquestes temàtiques, però els nous enfocaments emergents u orientacions ideològiques de cada nova llei feien que quedessin només en pinzellades i iniciatives voluntaristes.

Convertir en noves assignatures cada un d'aquests temes, que a més son interdisciplinaris, era i és tot un repte. És en aquest sentit que es va insistir en la idea i necessitat d'un enfocament ètic dels currículums i una impregnació dels seus continguts amb els continguts i objectius dels eixos transversals sobre els quals hi havia i hi han propostes concretes. Durant aquest període de més de 30 anys i davant de la evident necessitat de treballar educativament aquestes temàtiques s'han continuat aportant propostes, algunes específiques i altres amb un caire globalitzador como ara Educació per al desenvolupament sostenible, Educació per als DDHH, Educació per una ciutadania global, Educació per a una justícia global, etc.

En el seu moment, ja dèiem que no era una moda, sinó que eren temes d'actualitat permanent i que per les seves conseqüències en la nostra societat era urgent treballar-los al centres educatius, tant en els seus continguts conceptuals com des dels valors que els sustenten. Actualment podem comprovar la vigència i l'actualitat en les problemàtiques ambientals, en la interculturalitat, la violència de gènere, la salut, la sexualitat, la pau i conflictes bèl·lics, la convivència, el consum, etc.., així com d'altres emergents que van apareixent. Confiem que el fet de mantenir-los com a continguts obligatoris respongui a una voluntat real de tractar-los com a continguts educatius fonamentals, que tinguin el recolzament necessari des de l'administració educativa en tots els sentits i que no torni a quedar en declaració de principis.
Es podria pensar que ja hem passat pantalla com es diu ara, que ara els centres educatius tenen a la palestra altres prioritats o urgències com per exemple un currículum competencial, canvis metodològics i organitzatius, projectes per a la inclusivitat. El desenvolupament curricular d'aquests temes o eixos no son incompatibles amb l'enfocament competencial dels nous currículums. La transversalitat i globalització són característiques i condicions pròpies de les competències clau i de les específiques del currículum i l'objectiu competencial dels aprenentatges és aconseguir que l'alumnat apliqui els aprenentatges de forma globalitzada per resoldre situacions en diferents contextos. Això es perfectament compatible amb aprendre continguts de temàtiques socialment rellevants (molts recollits de forma fragmentada al currículum) i amb un enfocament i interpretació ètic de les competències que per definició son globals. Amb aquest enfocament ètic encara podríem dir que l'alumnat seria més competencial socialment.

Metodològicament podem dir que també es compatible amb algunes de les innovacions metodològiques com ara, ús de les tecnologies digitals a l´aula, flexibilització d'espais educatius, aula invertida, treball cooperatiu, agrupaments flexibles, treball per projectes, projectes d'ApS. En aquest sentit s'ha de dir que aquests últims son els que s'adapten millor als objectius que persegueix el desenvolupament dels temes transversals, que a grans trets podríem resumir com el desenvolupament de les competències i la construcció d'un sistema de valors necessaris per a la convivència i per a un nou model de desenvolupament, fonamentat en evidencies, en coneixements i en la intervenció per a la millora dels contextos socials.

Hem de recollir aquesta nova oportunitat institucional per continuar treballant els eixos transversals, des de la transversalitat i des d'un enfocament ètic dels continguts curriculars. O apostant i posant en valor la capacitat globalitzadora de les propostes com les apuntades anteriorment. O fins i tot recuperant propostes de currículums estructurats al voltant de nuclis globalitzadors d'aquests temes rellevants. Per que els temes o eixos transversals responen principalment al per a què volem que s'aprengui, al sentit de l'aprenentatge, a donar resposta als problemes que la societat esta generant i avançar-nos o pal·liar-los amb la formació de ciutadans amb principis i valors diferents. No son una moda, es una necessitat educativa permanent des de l'anàlisi i l'acció en el present i pensant en el futur.

SETEMBRE 2022


-----

Més continguts sobre:
educació en valors, educació per la ciutadanai, educació afectivo-sexual, educació ambiental, educació per al consum, educació vial, educació per la pau, aprenentatge servei, educació per al desenvolupament, drets humans

imprimir