Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
ciutadania
Patrimoni i Educació
experiència i intercanvi
Lola Abelló Planas / La Secció de Sociologia i Educació de l'Institut d'Estudis Ilerdencs promou el projecte "El Patrimoni, eina educativa al servei del desenvolupament territorial. La dimensió educativa dels Objectius de Desenvolupament Sostenible en relació al patrimoni" Pretén impulsar polítiques i estratègies que ajudin a consolidar l'acció educativa al territori i contribuir a la seva cohesió,
Learn to Check : eines per esquivar la desinformació.
experiència i intercanvi
Nereida Carrillo directora de Learn to Check, ens presenta el seu projecte d'educació mediàtica sobre desinformació i verificació de continguts digitals. En Learn to Check s'ofereixen recursos per a docents, famílies, joves i altres públics. És tracta d'oferir coneixements, eines i reflexions per esquivar la desinformació.
El global es viu com a local.
opinió
José Palos / Des de l'educació s'ha de fomentar l'esperit crític davant els nous canvis que s'aveïnen, que molt ens temem perseguiran els mateixos objectius d'abans, creixement econòmic i màxim benefici. La justícia social, l'eliminació de la pobresa, en definitiva el desenvolupament humà, quedarà en mans dels moviments socials als quals l'educació haurà d'ajudar formant a una ciutadania crítica i amb un fort sentit de justícia..
La societat vigilada
opinió
Salvador Carrasco Calvo / La Pandèmia no pot ser una excusa per dificultar l'exercici pacífic de les llibertats públiques, ni tampoc per ignorar els límits que s'imposen als ciutadans en ares de la Salud Pública i el bé general. Difícils equilibris aquests en temps de polarització social i política.
Pensar críticament en situacions de paràlisi social
opinió
José Palos / Estem bombardejats d'informació. Ens cal que la ciutadania pensi i actuï de forma crítica i reflexiva, amb una ment oberta, amb el dubte raonat i raonable, seleccionant i contrastant informació, analitzant propostes, argumentant i actuant en base a conclusions pròpies.
Escrits des del confinament (I)
opinió
Senderi / Reflexions analítiques, esperançades, divertides, tendres i pràctiques escrites els primers dies de confinament per Roser Batlle, Jaume Carbonell i Jaume Cela.
La covid i les entitats socials
opinió
Salvador Carrasco / Vivim una crisi global, una crisi de civilització, que ha posat a prova la nostra resiliència, la coherència ideològica dels nostres projectes i la seva viabilitat econòmica. S'imposa mesurar i avaluar l'impacte de la crisi en les nostres entitats.
Infants i joves en la presa de decisions a l'agrupament. Pas ferm cap a la governança democràtica.
experiència i intercanvi
Ana Novella Cámara i Pol Ruiz Clivillé / Iniciar un procés de canvi en la participació infantil i juvenil implica dialogar, provar, sentir i valorar. És el que han fet a Minyons Escoltes i Guies de Catalunya al llarg de dos anys, i això els hi ha permès veure, entre d'altres coses, el potencial que té la cultura de la participació per a transformar l'entorn on es treballa. Aquí s'explica l'experiència i es presenta la publlicació que han fet amb l'acompanyament del GREM.
L'escola comunitària de formació permanent La Troca, una experiència renovadora
experiència i intercanvi
Alfons Formariz / La Troca neix d'una necessitat, l'absència d'un espai formatiu de moltes de les competències bàsiques que una persona jove o adulta pot necessitar en un territori de més de 100.000 habitants.
El seu plantejament programàtic parteix de què les competències bàsiques abasten tots aquells coneixements operatius necessaris per a la vida, i no només les acadèmiques o les transprofessionals.
La desigualtat és un verí moral
opinió
Josep M. Puig Rovira / La igualtat no està de moda, i així ens va. En els últims decennis la bretxa entre rics i pobres ha crescut fins l'obscenitat. Les conseqüències de la desigualtat van molt més enllà de l'augment de la distància econòmica que separa les persones: provoca infinitat de patologies socials i sofriments personals. Com s'ha aconseguit naturalitzar la desigualtat?
Per una ciutat reparadora
opinió
José Palos / La lògica del disseny, construcció i extensió de les ciutats no ha estat pensada per facilitar i donar qualitat a la vida de les persones. És per això que es fa necessari pensar en la funció reparadora de la ciutat per als seus habitants a l'hora de dissenyar, planificar i remodelar els seus espais. Una funció reparadora, de restitució, que lluny de poder eliminar les desigualtats socials es tradueix en una millora de la qualitat de vida urbana i en una forma de recuperar la ciutat per als seus habitants
opinió
Ernesto Bravo / Entrevistem al nostre canal de YouTube a Pablo Gutérrez Villaroel. Sociòleg xilè i estudiant del Màster en Política Social, Treball i Benestar de la Universitat Autònoma de Barcelona. Investigador en Renda Bàsica.