Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
Amb el pas del temps
opinió
Anna Cardona Batet / Es considera que l'any 2021 és l'any de les persones amb Síndrome de Down. I el 21 de març (dia 21 del mes 3) el dia internacional de la #síndromedeDown.
Celebrar aquest dia és celebrar la vida i el privilegi de conviure i conèixer una magnífica persona que, als seus quasi 55 anys, ens segueix ensenyant cada dia allò que de veritat importa.
Les pantalles són més del que es veu
Marc Fuertes Alpiste / Es tracta d'apropiar-se de la tecnologia digital per no ser-ne només consumidors i aprendre a ser crítics amb els interessos amagats en moltes aplicacions digitals. No ens hem de limitar al seu domini instrumental.
Pensar un altre sistema econòmic i social: raons i possibilitats
opinió
Arcadi Oliveres / A Senderi sempre reconeixerem i agrairem el mestratge, el testimoni i la col·laboració de l'Arcadi Oliveres. Per això avui publiquem un article de la nostra hemeroteca on expressa amb lucidesa diagnòstic i alternatives al nostre model econòmic i social. Malauradament, 20 anys després encara és totalment vigent.

Més escrits (XXI)
Jaume Cela / Tinc davant meu els llibres que va publicar l'editorial Pirene recollint tires de l'Ot, el bruixot, d'en Picanyol que ahir al vespre vam saber que s'havia mort. El tinc molt present, en Picanyol, perquè amb els nets i netes mirem, molt sovint, les seves peripècies. Etern Ot. Com els grans personatges creat amb molts pocs elements, com en Xarlot. Un llacet, un barret, vestit negre... i la seva escombra i la seva bondat entremaliada, un pèl naïf però ens fa falta gent que ens faci somiar i somriure.
ApS: educar per a la transformació social
Gravació de la Taula de diàleg de les VIII Jornades d'ApS amb la participació de:

Miquel Àngel Essomba (UAB)
Miquel Martínez (UB)
Begoña Román (UB).
Més escrits (XVII)
Jaume Cela / Un dia del mes d'agost ens reunim una colla de vells i bells amics i amigues a Colera, a casa de la Mariona i d'en Joan. Un passeig en barca, que jo miro d'estalviar-me, i un dinar boníssim: musclos, cloïsses i una carn amb poma que la Mariona cuina de manera excel·lent. Vi, cava i postres. I conversa.
Conclusions Primer Congrés d'Educació Pública. Un punt i seguit
opinió
Maria SalgadoVoces / El propòsit principal d'aquestes reflexions és poder esdevenir una eina per transformar, adaptar i reinventar l'educació pública del país des dels mateixos centres educatius, la participació dels quals ha estat indispensable.
Més escrits (XIX)
Jaume Cela / Dolors Ollé ens va demanar un treball i jo m'hi vaig abocar. El millor treball de la carrera, pensava, i me`l va tornar ple de comentaris. Heu d'aprendre a escriure, va dir, això o unes paraules semblants. Jo vaig respondre: o aprendre a llegir... Es va fer un silenci i ella es va pensar que li deia que no havia sabut llegir els meus comentaris. Em va mirar i va contestar: potser tens raó, me'l torno a mirar i ja et diré alguna cosa... i jo vaig haver-li d'aclarir que el comentari anava per mi, que potser no havia sabut expressar què pensava dels poemes de l`antologia perquè no els havia llegit bé. Devia dir-li més vermell que un perdigot.
Revolució lenta
opinió
Centre Promotor d'ApS / En ocasió de la convocatòria de les 8es Jornades d'ApS, que organitzen el Centre Promotor d'ApS i l'Institut de Desenvolupament Professional (ICE-UB), volem parlar de l'ApS com a revolució lenta.

Programa Jornades

Inscripció Jornadas
Més escrits (XX)
opinió
Jaume Cela / He anat a una escola dues vegades a parlar de llibres amb les colles de cinquè i de sisè. Mascaretes, distància de seguretat, sense poder-nos abraçar, perquè sempre hi ha criatures que venen i t'abracen i et diuen fluixet: ets el millor escriptor del mon. Son així de generosos. No un gran escriptor. Aquesta afirmació es queda curta: el millor del mon.
Més escrits (XVIII)
Jaume Cela / Sovint, una obra artística et toca, t'arriba molt endins. M'ha passat amb una novel·la excel·lent de Delphine de Vigan que es diu Les gratituds. (...) La història comença amb aquestes paraules: "T'has demanat mai quants cops al dia deies gràcies..." Jo m'ho he preguntat i en surten menys dels que em pensava. Per tant, a més de recomanar-vos la lectura d'aquest llibre de poc més de cent pàgines i lletra grossa us dic: Gràcies.
Més escrits (XVI)
Jaume Cela / Mai com ara he pensat tant amb els meus pares, els tiets, l'àvia, els amics que m'esperen a l'altre costat de la riba i em criden: ei Jaume, que tenim ganes de veure't, que aquí podràs veure tot el cine que vulguis i sense haver de pagar i jo els responc: mireu...