valors a la literatura
El professor del desig
Mariano Royo / El títol ens ho indica: es tracta de l'erotisme, de la vida sexual, de les relacions sexuals. Philip Roth és explícit, però no de la nuesa del cos sinó de la de l'ànima, o de la psique, si es vol. Parla del creixement i maduració del desig i de la pràctica sexual de David Kepesh, fill únic d'una família jueva, professor universitari, estudiós de Kafka, de Chejov, traumatizat per una singular història d'iniciació a la sexualitat, que alhora constitueix la seva raó de viure, i la que sembla única font de felicitat. Els trets autobiogràfics són evidents.
--Déu –diu Helen, badallant esllanguidament en arribar el matí-- , és una meravella això de follar.
Cert, cert, cert, cert, cert. És una passió desenfrenada, inextingible, i, en la meva experiència, singularment reparadora.
Tota una declaració de principis.
Una arriscada adolescència d'iniciacions i descobriments porten al protagonista a relacions més estables però molt extremes, intenses i aventureres que no poden durar perquè es fonamenten exclusivament en detalls anatòmics, en el canvi, en el descobriment de noves fonts de plaer.
Els fracassos porten a David a la depressió i a la impotència, de la qual no ho lliura el psicoanalista sinó l'aparició en la seva vida d'una dona amorosa, sòlida, autoconstruida sobre una infància dolorosa. Clarissa li aporta una emoció més profunda que el pur erotisme, una pau que li obre a una nova relació amb el seu pare, amb els seus alumnes, amb la societat en general.
El "experimentum crucis", la relació amb Clarissa, fracassa quan apareix la necessitat i el desig de formalitzar la relació amb el matrimoni, amb una perspectiva d'estabilitat, de dedicació a la prole, de connectar el desig (cosa dràsticament individual), amb la rutines de la socialització, que dilueix la individualitat en mans del propòsit de l'espècie.
Les dues últimes pàgines en les quals el protagonista intueix una nova crisi són especialment dramàtiques. La ficció tranquil·litzadora, apareix com "una pretensiosa forma de capitulació". L'obertura a l'altre, a la societat s'esquerda. Triomfarà de nou la veritat, la individualitat amb tots els seus inconvenients. La veritat pot ser dura.
El genial de Philip Roth és el paral·lelisme que planteja entre el nivell eròtic i polític del problema:
"…, la determinació invariable del cos, la seva freda indiferència i el seu absolut menyspreu pel benestar de l'esperit són alguna cosa al que només pot trobar-se equivalent en un règim autoritari i implacable."
La dictadura del cos ens sorprèn, desconcerta, ens alarma, ens paralitza, ns esclavitza com la burocràcia dels totalitarismes.
"És kafkià", diem.
"És veritat, sí: som molts els que sobrevivim exclusivament a força de Kafka. Inclosa gent del carrer que en sa vida ha llegit una paraula de Kafka. Es miren uns a uns altres quan alguna cosa ocorre i diuen: "és kafkià". El que vol dir : "Així són les coses aquí i ara". El que vol dir: "Què una altra cosa esperaves?
--I la còlera, s'apaivaga una mica a l'encongir-se d'espatlles i al dir "és kafkià"?
La novel·la no respon a la pregunta, sinó que alimenta la desesperança sobre la possible resolució del conflicte més contemporani: entre el jo i el nosaltres, molt més important que el conflicte entre el nosaltres i ells, sempre alienador perquè oblida la prevalença de la vivència d'un mateix. Els projectes col·lectius ens anul·len o ens salven. Ens salven només quan es manté la consciència d'una mateix, poc amiga de la felicitat de diluir-se en la massa, de l'oblit d'un mateix.
La única sortida que la novel·la ofereix la llegeix el professor Kepesh en un treball trivial d'una alumna sobre "La filosofia de la vida, en Chejov":
"Naixem innocents –escriu la noia—sofrim terribles desenganys en el nostre camí cap al coneixement, i després temem la mort. Només se'ns concedeix una felicitat fragmentària per contrarestar el dolor"
L'ombrà de l'existencialisme és allargada.
Títol: El profesor del deseo
Autor: Philip Roth
Editorial: Mondadori
Col.lecció: Contemporánea. DEBOLSILLO
Any de publicació: 2009
N. de pàgines: 256
ISBN: 9788483467169
1ª edició: 1977
-----
imprimir
--Déu –diu Helen, badallant esllanguidament en arribar el matí-- , és una meravella això de follar.
Cert, cert, cert, cert, cert. És una passió desenfrenada, inextingible, i, en la meva experiència, singularment reparadora.
Tota una declaració de principis.
Una arriscada adolescència d'iniciacions i descobriments porten al protagonista a relacions més estables però molt extremes, intenses i aventureres que no poden durar perquè es fonamenten exclusivament en detalls anatòmics, en el canvi, en el descobriment de noves fonts de plaer.
Els fracassos porten a David a la depressió i a la impotència, de la qual no ho lliura el psicoanalista sinó l'aparició en la seva vida d'una dona amorosa, sòlida, autoconstruida sobre una infància dolorosa. Clarissa li aporta una emoció més profunda que el pur erotisme, una pau que li obre a una nova relació amb el seu pare, amb els seus alumnes, amb la societat en general.
El "experimentum crucis", la relació amb Clarissa, fracassa quan apareix la necessitat i el desig de formalitzar la relació amb el matrimoni, amb una perspectiva d'estabilitat, de dedicació a la prole, de connectar el desig (cosa dràsticament individual), amb la rutines de la socialització, que dilueix la individualitat en mans del propòsit de l'espècie.
Les dues últimes pàgines en les quals el protagonista intueix una nova crisi són especialment dramàtiques. La ficció tranquil·litzadora, apareix com "una pretensiosa forma de capitulació". L'obertura a l'altre, a la societat s'esquerda. Triomfarà de nou la veritat, la individualitat amb tots els seus inconvenients. La veritat pot ser dura.
El genial de Philip Roth és el paral·lelisme que planteja entre el nivell eròtic i polític del problema:
"…, la determinació invariable del cos, la seva freda indiferència i el seu absolut menyspreu pel benestar de l'esperit són alguna cosa al que només pot trobar-se equivalent en un règim autoritari i implacable."
La dictadura del cos ens sorprèn, desconcerta, ens alarma, ens paralitza, ns esclavitza com la burocràcia dels totalitarismes.
"És kafkià", diem.
"És veritat, sí: som molts els que sobrevivim exclusivament a força de Kafka. Inclosa gent del carrer que en sa vida ha llegit una paraula de Kafka. Es miren uns a uns altres quan alguna cosa ocorre i diuen: "és kafkià". El que vol dir : "Així són les coses aquí i ara". El que vol dir: "Què una altra cosa esperaves?
--I la còlera, s'apaivaga una mica a l'encongir-se d'espatlles i al dir "és kafkià"?
La novel·la no respon a la pregunta, sinó que alimenta la desesperança sobre la possible resolució del conflicte més contemporani: entre el jo i el nosaltres, molt més important que el conflicte entre el nosaltres i ells, sempre alienador perquè oblida la prevalença de la vivència d'un mateix. Els projectes col·lectius ens anul·len o ens salven. Ens salven només quan es manté la consciència d'una mateix, poc amiga de la felicitat de diluir-se en la massa, de l'oblit d'un mateix.
La única sortida que la novel·la ofereix la llegeix el professor Kepesh en un treball trivial d'una alumna sobre "La filosofia de la vida, en Chejov":
"Naixem innocents –escriu la noia—sofrim terribles desenganys en el nostre camí cap al coneixement, i després temem la mort. Només se'ns concedeix una felicitat fragmentària per contrarestar el dolor"
L'ombrà de l'existencialisme és allargada.
Títol: El profesor del deseo
Autor: Philip Roth
Editorial: Mondadori
Col.lecció: Contemporánea. DEBOLSILLO
Any de publicació: 2009
N. de pàgines: 256
ISBN: 9788483467169
1ª edició: 1977
-----
imprimir