Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
Ètica i política
hemeroteca
Ètica i política
Àngel Merino /

Diputat President de l'Àrea d'Educació de la Diputació de Barcelona.

Publicat, Març de 2004

El cor de la política ha estat situat sempre en la ciutat. És el territori idoni per generar socialitzacions diverses. La ciutat neix com a nucli organitzatiu dels humans i requereix pautes, anomenem-les normes i valors, que ajudin a forjar la convivència entre allò públic i allò privat, entre el que és immediat i el que és estratègic. La "república", el compromís amb l'àmbit social, té un fil conductor permanent que ens apropa i dóna sentit a la política. El seu exercici ha de ser la conseqüència d'un "pacte ètic" implícit assumit per la ciutadania. Avui entre nosaltres aquest pacte es caracteritza com a Estat Social i Democràtic de Dret. La seva legitimitat, afirma Adela Cortina, es fonamenta en uns principis ètics que no poden violar-se sense privar la política de tot fonament racional. Un pacte que necessita constantment revisar-se i alimentar-se amb una bona dosi de repolitització.

Intentar casar ètica i política no és fàcil. Maquiavelo ja reconeixia que totes dues mantenien relacions inevitablement conflictives. A vegades pot semblar-nos retòrica la diferenciació entre fins i mitjans. Per desgracia la realitat es presenta de manera tossuda i exemplificant. En l'exercici de la política no només s'han d'avaluar els fins que es persegueixen. L'èxit no està només en assolir uns objectius, sinó també i de manera especial en la vàlua ètica dels procediments.

Si tot això serveix en general per al desenvolupament de les pràctiques polítiques, és en les dimensions concretes d'un territori –el local– on les coses adquireixen una claredat i transparència més grans. La ciutat és proximitat, és relació i contacte, és projecte. És el marc idoni per a la deliberació i la proposta. És el lloc on es concreten i s'individualitzen les contradiccions sistemàtiques que ens sotgen.

La política local és la més tensionada; però, a la vegada, la més rica i apassionant. És la més pròxima i permet visualitzar millor els seus defectes i les seves virtuts. És evident que corre el perill de caure en l'immediatisme i en el pragmatisme més vulgar, però és capaç també, d'aixecar el vol fins a la utopia, ampliar el camp d'allò possible fins a fer-ho real. En això rau la seva grandesa, i ens estimula a abordar els reptes que permet el progrés de la nostra societat.

L'exercici de la política a la ciutat ha de consolidar com a principal pretensió democràtica l'atracció de la ciutadania al primer pla d'allò públic. Això implica el desenvolupament de pràctiques participatives democràtiques que facin efectiu el fet que la sobirania de l'Estat de Dret resideix en el poble. No oblidem el caràcter deliberatiu i dialogant que sustenta qualsevol projecte que titllem de democràtic. Quan es governa al marge del valor ètic d'aquest principi es perd legitimitat. Les seves conseqüències són nefastes: s'incrementen les desconfiançes cap a les institucions, cap als governs i cap a la vida política, es socialitza el desencant, creix el corporativisme i són moltes les persones que de manera conscient inicien el camí de l'atuoexclusió política.

La vida política local ha de crear les condicions per superar aquestes situacions amb perspectives d'èxit més grans. La humanització de la política és més constatable a partir de l'àmbit local. La descentralització política, l' exercici de la crítica i la solidaritat, el respecte a les diferents subsidiarietats, apareixen com més possibles en la construcció de la democràcia local. És més fàcil concretar aquells programes, aquelles actuacions i iniciatives que facin de contrapès a les desigualtats existents, a les noves exclusions i a les velles. Una política per a la responsabilitat cívica no pot consentir l'existència de bosses de persones excloses a les quals se'ls neguen els drets de ciutadania.

Les polítiques inclusives des de l'àmbit local són més eficaces i ajuden a millorar la qualitat de la mateixa democràcia. És des de l'àmbit local des d'on consolidem els espais públics generadors de convivència cívica i participació. Avui es veuen com a necessaris tres objectius que des de l'àmbit local podem difondre per consolidar la democràcia. En primer lloc entenem el dret de plena ciutadania per a totes les persones que habiten una ciutat; és a dir, la igualtat de drets i deures per a tothom. En segon lloc, la defensa de l'espai públic com generador d'una nova cultura respectuosa amb el medi ambient i generosa amb les futures generacions; és a dir, una sostenibilitat social, política i ecològica. I en tercer lloc, defensar la idea que construir una ciutadania plena i sostenible no serà possible si no es fa des de la participació cívica de la ciutadania i de les seves organitzacions socials.

L'espai públic no és només el que es construeix a partir de les institucions. La vida pública també la conformen les associacions que constitueixen una esfera social rica. Una bona xarxa associativa és també un element de riquesa democràtica per a les nostres ciutats. El suport institucional, lluny de pensar en clientalismes i comparativismes, hauria de servir per elevar el nivell qualitatiu de les ciutats. La seva complicitat garanteix una eficàcia democràtica més gran, i permet incrementar l'autoestima col·lectiva. Són aliades fixes en el camí mediador entre allò polític i allò ciutadà i col·laboren en fer més assequibles els objectius democràtics de l'acció pública.

Totes aquestes idees provenen d'un principi fonamental. Sense voluntat política i sense coherència ètica la ciutadania continuarà sent serva i esclava, per utilitzar les paraules de Norberto Bobbio mort recentment. Necessitem una classe política que entengui perfectament la seva funció representativa i dinamitzadora d'allò públic, que no es deixi instrumentalitzar per interessos particulars. Una voluntat política per fer pedagogia cívica i afrontar els reptes de la gestió d'allò públic.

Avui més que mai als càrrecs electes locals se'ls va demanar generositat i participació; compromís i coherència ètica. La democràcia, a més de la seva vessant procedimental, és un sistema cultural i relacional. El ciutadà ho és en la mesura que accedeix a lo públic, participa solidàriament de la vida de la seva comunitat i construeix els consensos necessaris per garantir el bon govern de la ciutat.

És evident que aquesta tasca no és gens fàcil. La nostra ciutat està constantment redefinint-se.Una nova ciutadania està emergint des de la multiculturalitat i la diferència. Assistim a processos imparables de nous moviments urbans. I en aquest permanent diàleg entre l'àmbit local o l'àmbit global comença a entreveure's l'existència de dues compartides pertinències: la local i la mundial. Avui som més cosmopolites: vivim a l'uníson en el cosmos i en la polis; encara que és cert que som ciutadans del món, hem d'assumir que el nostre cor és a la polis.

Data de publicació: Març de 2004


-----

Més continguts sobre:
ciutadania, democràcia, participació

imprimir