hemeroteca
Ensenyar i viure el consum responsable.
Mª del Mar Galceran i Peiró /
Directora del Centre de Postgrau Pere Tarrés
Vivim en un entorn on el consum s'ha convertit en una de les activitats quotidianes més habituals. Cal partir doncs d'aquesta realitat i d'aquesta normalitat: en la nostra societat, consumir és una necessitat que ens permet alhora cobrir i satisfer necessitats de diferents tipus, d'alimentació, de vestit, d'habitatge, de benestar, de cultura, d'oci... Ara bé, no consumim més del que realment ens cal? Sovint comprem productes que, segurament, no necessitem,però que se'ns presenten als nostres ulls disfressats de falses utilitats i atractius missatges que ens fan creure que obtenint-los serem més feliços. En aquest context, penso que educar en el consum responsable és un acte de coratge i alhora de justícia, perquè implicarà tot sovint anar a contracorrent i no perdre de vista els col·lectius socials que viuen en situació de desavantatge i desigualtat social.
En aquest article voldria plantejar alguns criteris generals els quals penso que poden ajudar a viure i ensenyar el consumisme de manera responsable. Entenc que aquesta ha de ser una tasca global en la qual tots els agents i institucions educatives s'han de corresponsabilitzar, és per això que penso que en primer lloc cal ser conscient de les diferents fonts de pressió que intervenen en l'activitat de consumir sense mesura, perquè ser conscient d'aquestes fonts és el primer pas per a poder regular el seu efecte.
La principal font de pressió és, sens dubte, la dels mitjans de comunicació. Aquests ens bombardegen contínuament i ens creen falses necessitats en les quals sovint caiem. Ens deixen anar el missatge que amb diners tot ho podem comprar i podem tenir una vida fàcil i còmoda perquè tot ho podem tenir al nostre abast. TV d'alta resolució que et permeten gaudir 'un "cine a casa", el cotxe més potent, serveis a domicili de tota mena...Enfront aquesta realitat cal ajudar a descobrir que el veritable benestar i la veritable felicitat es troben més enllà de la possessió de béns materials.
Aquesta font de pressió mediàtica impregna tots els àmbits de la nostra vida generant altres fonts de pressió. Un segon bloc, el trobem en la pressió social dels iguals o amics. Quantes vegades no haurem sentit a dir a un infant allò de: "com que tots els meus amics tenen una videoconsola, o porten una roba de la marca X, o... jo no puc ser menys!!". Caldrà saber trobar la mesura justa entre allò que és necessari per a la socialització dels infants i allò que depassa els límits d'una educació en els valors de la responsabilitat, la solidaritat i la justícia.
Finalment, podríem assenyalar també la pressió social que en determinats moments juga la família. No és motiu d'aquest article fer una anàlisi sociològica de les transformacions de la família al segle XX, però potser val la pena ressaltar que un dels fenòmens que es produeixen en moltes de les famílies de la nostra societat és la sobreprotecció dels fills a molts nivells. Quantes vegades sinó omplim en excés de capricis o regals innecessaris als nostres fills, i cedim a les seves exigències? Pensem especialment en determinades èpoques de l'any com els nadals, aniversaris, etc...
Davant de tota aquesta realitat crec que una educació en el consum responsable haurà de centrar-se en les següents tasques fonamentals:
* En primer lloc, tal com he dit, ajudar a prendre consciència de les diferents pressions que rebem i que ens impulsen a consumir. Aquesta presa de consciència implica una tasca d'informació i sensibilització de les trampes que ens ofereix la societat, posant en evidència els falsos valors afegits que van associats a determinats productes. Cal explicar bé als infants que molts productes se'ls presenten atractius als seus ulls, perquè els associen a algun tipus d'obsequi: un "tazo", un cromo, un monstre, etc...i que aquests elements es posen a disposició de la població més vulnerable. Però, es comprarien realment aquell producte si no obtinguessin a canvi aquell obsequi? Hi ha alguna altra manera d'aconseguir aquell obsequi tan atractiu que no sigui consumint? D'altra banda, cal ajudar també els infants a llegir la informació que reben dels mitjans de comunicació i donar-los a conèixer que aquella empresa esportiva que tant anhelen atempta contra els drets humans al tenir treballadors del tercer món en situació d'explotació i maltracte laboral. O que els productes caducats de la marca X que tant s'ha lluït fent màrketing social són enviats als països pobres i han produït malalties als seus ciutadans.
* En segon lloc, aquesta tasca d'informació i sensibilització no pot ser neutra i s'ha d'encaminar ers una visió crítica que ensenyi a argumentar i justificar l'ús i la necessitat de les coses. Que permeti relativitzar i posar en qüestió els missatges falsos que s'associen a la venda de determinats productes i els infants puguin discernir amb claredat les qualitats, els components, i les avantatges i inconvenients de cada producte. Educar en el consum responsable implicarà també educar una actitud d'austeritat davant la vida ajudant a discernir quins són aquells productes que podríem reduir. Per exemple, el consum de l'aigua, de la llum, de determinats productes químics són aspectes que afecten la sostenibilitat del planeta i que cal ensenyar a regular.
*En tercer lloc, aquesta tasca implica ser creatiu i cercar alternatives atractives al consum. Els valors afegits de determinats productes, que abans esmentàvem, poden ser fàcilment substituïts si hi posem imaginació. D'aquesta manera podem plantejar, per exemple, als infants de fer-se ells mateixos uns "tazos" amb cartró, dibuixos i aeronfix, o construir-se aquella piloteta que tanta gràcia els fa amb tela i cotó fluix. En definitiva, ensenyar que construir-se pròpiament les coses pot tenir fins i tot més valor que comprar-les fetes i, a més a més, pot ser divertit. D'altra banda, el reciclatge de molts productes que estant al nostre abast i que tot sovint llencem ens presenten unes possibilitats il·limitades per evitar consumir novament, amb imaginació i creativitat ho podem aconseguir.
*Finalment, viure i educar el consum responsable requereix necessàriament el treball de l'autonomia i l'autocontrol per a poder fer un ús racional i raonat de les coses. Un treball que ha de passar per l'exercici de l'autoconeixement ajudant a explorar quines són les veritables necessitats, interessos, desitjos de cadascú i també quines són les pròpies debilitats, mancances o dificultats a l'hora de controlar les pròpies actituds. Aquest treball ha d'anar acompanyat de totes les altres tasques que hem anomenat, d'aquesta manera si jo sé, per exemple, que la meva debilitat és consumir desmesuradament en productes esportius, podré mirar de cercar alternatives en aquesta direcció.
En definitiva, crec que l'educació per al consum responsable ha de ser una tasca global de sensibilització, informació, esperit crític, imaginació i autocontrol.
Data de publicació: Desembre de 2001
-----
Més continguts sobre:
educació per al desenvolupament, ciutadania
imprimir
Directora del Centre de Postgrau Pere Tarrés
Vivim en un entorn on el consum s'ha convertit en una de les activitats quotidianes més habituals. Cal partir doncs d'aquesta realitat i d'aquesta normalitat: en la nostra societat, consumir és una necessitat que ens permet alhora cobrir i satisfer necessitats de diferents tipus, d'alimentació, de vestit, d'habitatge, de benestar, de cultura, d'oci... Ara bé, no consumim més del que realment ens cal? Sovint comprem productes que, segurament, no necessitem,però que se'ns presenten als nostres ulls disfressats de falses utilitats i atractius missatges que ens fan creure que obtenint-los serem més feliços. En aquest context, penso que educar en el consum responsable és un acte de coratge i alhora de justícia, perquè implicarà tot sovint anar a contracorrent i no perdre de vista els col·lectius socials que viuen en situació de desavantatge i desigualtat social.
En aquest article voldria plantejar alguns criteris generals els quals penso que poden ajudar a viure i ensenyar el consumisme de manera responsable. Entenc que aquesta ha de ser una tasca global en la qual tots els agents i institucions educatives s'han de corresponsabilitzar, és per això que penso que en primer lloc cal ser conscient de les diferents fonts de pressió que intervenen en l'activitat de consumir sense mesura, perquè ser conscient d'aquestes fonts és el primer pas per a poder regular el seu efecte.
La principal font de pressió és, sens dubte, la dels mitjans de comunicació. Aquests ens bombardegen contínuament i ens creen falses necessitats en les quals sovint caiem. Ens deixen anar el missatge que amb diners tot ho podem comprar i podem tenir una vida fàcil i còmoda perquè tot ho podem tenir al nostre abast. TV d'alta resolució que et permeten gaudir 'un "cine a casa", el cotxe més potent, serveis a domicili de tota mena...Enfront aquesta realitat cal ajudar a descobrir que el veritable benestar i la veritable felicitat es troben més enllà de la possessió de béns materials.
Aquesta font de pressió mediàtica impregna tots els àmbits de la nostra vida generant altres fonts de pressió. Un segon bloc, el trobem en la pressió social dels iguals o amics. Quantes vegades no haurem sentit a dir a un infant allò de: "com que tots els meus amics tenen una videoconsola, o porten una roba de la marca X, o... jo no puc ser menys!!". Caldrà saber trobar la mesura justa entre allò que és necessari per a la socialització dels infants i allò que depassa els límits d'una educació en els valors de la responsabilitat, la solidaritat i la justícia.
Finalment, podríem assenyalar també la pressió social que en determinats moments juga la família. No és motiu d'aquest article fer una anàlisi sociològica de les transformacions de la família al segle XX, però potser val la pena ressaltar que un dels fenòmens que es produeixen en moltes de les famílies de la nostra societat és la sobreprotecció dels fills a molts nivells. Quantes vegades sinó omplim en excés de capricis o regals innecessaris als nostres fills, i cedim a les seves exigències? Pensem especialment en determinades èpoques de l'any com els nadals, aniversaris, etc...
Davant de tota aquesta realitat crec que una educació en el consum responsable haurà de centrar-se en les següents tasques fonamentals:
* En primer lloc, tal com he dit, ajudar a prendre consciència de les diferents pressions que rebem i que ens impulsen a consumir. Aquesta presa de consciència implica una tasca d'informació i sensibilització de les trampes que ens ofereix la societat, posant en evidència els falsos valors afegits que van associats a determinats productes. Cal explicar bé als infants que molts productes se'ls presenten atractius als seus ulls, perquè els associen a algun tipus d'obsequi: un "tazo", un cromo, un monstre, etc...i que aquests elements es posen a disposició de la població més vulnerable. Però, es comprarien realment aquell producte si no obtinguessin a canvi aquell obsequi? Hi ha alguna altra manera d'aconseguir aquell obsequi tan atractiu que no sigui consumint? D'altra banda, cal ajudar també els infants a llegir la informació que reben dels mitjans de comunicació i donar-los a conèixer que aquella empresa esportiva que tant anhelen atempta contra els drets humans al tenir treballadors del tercer món en situació d'explotació i maltracte laboral. O que els productes caducats de la marca X que tant s'ha lluït fent màrketing social són enviats als països pobres i han produït malalties als seus ciutadans.
* En segon lloc, aquesta tasca d'informació i sensibilització no pot ser neutra i s'ha d'encaminar ers una visió crítica que ensenyi a argumentar i justificar l'ús i la necessitat de les coses. Que permeti relativitzar i posar en qüestió els missatges falsos que s'associen a la venda de determinats productes i els infants puguin discernir amb claredat les qualitats, els components, i les avantatges i inconvenients de cada producte. Educar en el consum responsable implicarà també educar una actitud d'austeritat davant la vida ajudant a discernir quins són aquells productes que podríem reduir. Per exemple, el consum de l'aigua, de la llum, de determinats productes químics són aspectes que afecten la sostenibilitat del planeta i que cal ensenyar a regular.
*En tercer lloc, aquesta tasca implica ser creatiu i cercar alternatives atractives al consum. Els valors afegits de determinats productes, que abans esmentàvem, poden ser fàcilment substituïts si hi posem imaginació. D'aquesta manera podem plantejar, per exemple, als infants de fer-se ells mateixos uns "tazos" amb cartró, dibuixos i aeronfix, o construir-se aquella piloteta que tanta gràcia els fa amb tela i cotó fluix. En definitiva, ensenyar que construir-se pròpiament les coses pot tenir fins i tot més valor que comprar-les fetes i, a més a més, pot ser divertit. D'altra banda, el reciclatge de molts productes que estant al nostre abast i que tot sovint llencem ens presenten unes possibilitats il·limitades per evitar consumir novament, amb imaginació i creativitat ho podem aconseguir.
*Finalment, viure i educar el consum responsable requereix necessàriament el treball de l'autonomia i l'autocontrol per a poder fer un ús racional i raonat de les coses. Un treball que ha de passar per l'exercici de l'autoconeixement ajudant a explorar quines són les veritables necessitats, interessos, desitjos de cadascú i també quines són les pròpies debilitats, mancances o dificultats a l'hora de controlar les pròpies actituds. Aquest treball ha d'anar acompanyat de totes les altres tasques que hem anomenat, d'aquesta manera si jo sé, per exemple, que la meva debilitat és consumir desmesuradament en productes esportius, podré mirar de cercar alternatives en aquesta direcció.
En definitiva, crec que l'educació per al consum responsable ha de ser una tasca global de sensibilització, informació, esperit crític, imaginació i autocontrol.
Data de publicació: Desembre de 2001
-----
Més continguts sobre:
educació per al desenvolupament, ciutadania
imprimir