Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
White God
filmografia
White God
A les nostres pantalles hem vist com ens atacaven dinosaures, abelles assassines, serps que entren dins d'un avió o neden en rius amazònics, formigues que devoren un home en segons mentre en Heston mira de salvar tot el que pot, micos, rates, piranyes, taurons, ocells que atacaven una pacífica comunitat costera, castors zombis... i ara gossos.
Però si filem prim veurem que en bona part d'aquestes pel·lícules els animals reaccionen amb violència als atacs previs que han rebut dels humans.

"White god", del director Komél Mundruczó, comença amb una imatge molt potent. Una nena pedaleja pels carrers d'una Budapest abandonada, carrers buits i signes de caos per tot arreu. De sobte, apareix una canilla liderada per un gos que sembla disposada a matar tothom que té dues cames.

Després d'aquesta introducció que és gairebé el final de la història, tornem enrere i ens trobem en una societat que ha decidit carregar d'impostos les persones que tenen gossos que no són de pura raça. Una adolescent que pateix la crisi matrimonial dels seus pares es veu obligada a abandonar el seu gos.

Aquest gos indefens cau en mans de persones sense escrúpols que l'ensinistren perquè perdi la innocència i esdevingui un depredador. Ell, però, elaborarà una crua venjança amb l'ajuda d'altres gossos tancats que esperen, si no són adoptats, la mort.

És una obra molt inquietant, barreja de gèneres, filmada amb molta traça i que permet diverses lectures. Tot plegat pot ser el reflex d'una societat cada dia més deshumanitzada? És una història que ens recorda què podem arribar a fer amb aquells que no tenen reconeguts els seus drets? Què pot simbolitzar el gos o en tenim prou en pensar que és un gos i que alguns drets tenen els nostres amics animals?

Un encert és l'ús que es fa d'una rapsòdia de Liszt. I un final que et dóna una mica de pau, perquè si no s'acabés així no seria un conte, seria un dels pitjors malsons del cinema actual. Orfeu amb trompeta.

Fitxa tènica:
Direcció: Kornél Mundruczó
Guió: Kornél Mundruczó, Viktória Petrányi, Kata Wéber
Interpretació: Zsófia Psotta, Sándor Zsótér, Lili Horváth, Szabolcs Thuróczy, Lili Monori, Gergely Bánki, Tamás Polgár, Károly Ascher, Erika Bodnár, Bence Csepeli, János Derzsi
Hongria, 2014
Duració: 119'



-----

Més continguts sobre:
drets humans, cinema

imprimir