cine cela
Érase una vez en… Hollywood
Jaume Cela / Hi ha directors de cine que creen escola i seguidors. Almodóvar, Allen, Fellini, Buñuel, Bergman, Visconti, Resnais,... I Tarantino. Esperes les seves estrenes i no te les perds. Sempre son pel·lícules bones, tot i que és inevitable comparar-les entre ells i fer-ne una classificació, però no t'espatllen les expectatives.
"Érase una vez en... Hollywood", aquest conte de Tarantino és molt bo. Se situa als anys 60/70 i explica el lent descendiment d'un actor que ha triomfat i que ara comença a descobrir que la gent s'oblida d'ell.
Però també és la història d'aquest actor i de l'amistat que té amb el seu doble, amb aquells professionals que assumeixen les escenes de risc. I també és la narració d'una part de la història del cine, història que en Tarantino estima i coneix a la perfecció, sobretot allò que entenem per "cultura popular", pel cine de sèries i he de confessar que quan era molt més jove en devorava -El Santo, Perry Mason, El fugitivo, Míster Ed, Bonanza, Superagente 86...- com devia fer ell tot i que ens portem uns quants anys de diferència.
I és la història d'una comuna hippie que va assassinar l'actriu Sharon Tate i els seus convidats, però que Tarantino narra d'una altra manera, com ja va fer a "Malditos bastardos". La ficció es nodreix de la realitat, però no té cap deute amb ella. És un conte i un conte permet moltes llicències.
Hi ha moments que rius, com quan veus la caricatura que fa de Bruce Lee o l'emprenyada que agafa el personatge a qui dona vida en DiCaprio quan oblida el seu paper o les picades d'ullet que fan referència a altres obres seves o descobreixes actors i actrius que han actuat en altres pel·lícules d'en Taratino.
Moments plens de tendresa, com el retrat de l'amistat entre actor i doble o la conversa que manté el protagonista amb una nena amb qui comparteix escena. I és que en Tarantino, quan es posa amable, també és genial.
I un final de guinyol, no pot faltar aquest excés tan tarentinià, tan passat de rosques que t'anima a esperarla seva nova pel·lícula.
En DiCaprio, en Pitt i la Robbie -quanta bellesa quan l'actriu que dona vida a Tate va al cine a veure la seva interpretació- broden els seus papers. I els cinc minuts d'en Bruce Dern son esplèndids.
I en Quentin continua fent història.
Direcció i guió: Quentin Tarantino. Interpretació: Leonardo DiCaprio, Brad Pitt, Margot Robbie, Emile Hirsch, Margaret Qualley, Al Pacino, Kurt Russell, Bruce Dern, Timothy Olyphant, Dakota Fanning, Damian Lewis, Luke Perry, Lorenza Izzo, Michael Madsen, Zoe Bell, Clifton Collins Jr., Scoot McNairy, Damon Herriman, Nicholas Hammond, Keith Jefferson, Spencer Garrett, Mike Moh, Clu Gulager, Martin Kove, James Remar, Lena Dunham, Austin Butler, Leslie Bega, Maya Hawke, Brenda Vaccaro, Penelope Kapudija, Rumer Willis, Dreama Walker, Madisen Beaty, Sydney Sweeney, Costa Ronin, Julia Butters. Estats Units, 2019. Duració 165′. Estrena a Espanya: Agost 2019
-----
Més continguts sobre:
cinema
imprimir
"Érase una vez en... Hollywood", aquest conte de Tarantino és molt bo. Se situa als anys 60/70 i explica el lent descendiment d'un actor que ha triomfat i que ara comença a descobrir que la gent s'oblida d'ell.
Però també és la història d'aquest actor i de l'amistat que té amb el seu doble, amb aquells professionals que assumeixen les escenes de risc. I també és la narració d'una part de la història del cine, història que en Tarantino estima i coneix a la perfecció, sobretot allò que entenem per "cultura popular", pel cine de sèries i he de confessar que quan era molt més jove en devorava -El Santo, Perry Mason, El fugitivo, Míster Ed, Bonanza, Superagente 86...- com devia fer ell tot i que ens portem uns quants anys de diferència.
I és la història d'una comuna hippie que va assassinar l'actriu Sharon Tate i els seus convidats, però que Tarantino narra d'una altra manera, com ja va fer a "Malditos bastardos". La ficció es nodreix de la realitat, però no té cap deute amb ella. És un conte i un conte permet moltes llicències.
Hi ha moments que rius, com quan veus la caricatura que fa de Bruce Lee o l'emprenyada que agafa el personatge a qui dona vida en DiCaprio quan oblida el seu paper o les picades d'ullet que fan referència a altres obres seves o descobreixes actors i actrius que han actuat en altres pel·lícules d'en Taratino.
Moments plens de tendresa, com el retrat de l'amistat entre actor i doble o la conversa que manté el protagonista amb una nena amb qui comparteix escena. I és que en Tarantino, quan es posa amable, també és genial.
I un final de guinyol, no pot faltar aquest excés tan tarentinià, tan passat de rosques que t'anima a esperarla seva nova pel·lícula.
En DiCaprio, en Pitt i la Robbie -quanta bellesa quan l'actriu que dona vida a Tate va al cine a veure la seva interpretació- broden els seus papers. I els cinc minuts d'en Bruce Dern son esplèndids.
I en Quentin continua fent història.
Fitxa tècnica:
Direcció i guió: Quentin Tarantino. Interpretació: Leonardo DiCaprio, Brad Pitt, Margot Robbie, Emile Hirsch, Margaret Qualley, Al Pacino, Kurt Russell, Bruce Dern, Timothy Olyphant, Dakota Fanning, Damian Lewis, Luke Perry, Lorenza Izzo, Michael Madsen, Zoe Bell, Clifton Collins Jr., Scoot McNairy, Damon Herriman, Nicholas Hammond, Keith Jefferson, Spencer Garrett, Mike Moh, Clu Gulager, Martin Kove, James Remar, Lena Dunham, Austin Butler, Leslie Bega, Maya Hawke, Brenda Vaccaro, Penelope Kapudija, Rumer Willis, Dreama Walker, Madisen Beaty, Sydney Sweeney, Costa Ronin, Julia Butters. Estats Units, 2019. Duració 165′. Estrena a Espanya: Agost 2019
-----
Més continguts sobre:
cinema
imprimir