cine cela
Los dos papas
Jaume Cela / Els dos papes fa referència a Benet XVI, abans cardenal Ratzinger, i a l'actual papa Francesc.
La pel·lícula, dirigida per Fernando Meirelles, comença quan Ratzinger és escollit Papa pel col·legi cardenalici. L'altre nom molt votat és el del cardenal Bergoglio, de Buenos Aires, que seguirà a Ratzinger quan aquest abandoni el seient de Pere.
La pel·lícula ens mostra la trobada dels dos personatges quan el cardenal argentí vol retirar-se i ha de demanar el permís al papa Benet. Tots dos conversen observant-se mútuament, amb una barreja de confiança i mirades de reüll.
Al bell mig de la història, Benet avança que vol dimitir i l'altre comença a patir perquè sap que té molts números per haver d'assumir la responsabilitat de liderar l'església. Tots dos son molt diferents, cara i creu, nit i dia, podem afirmar. Si un encarna la tradició, l'altre vol innovar. Si un és un intel·lectual prestigiós, l'altre és més vital i compromès amb els més pobres. Si a un li agrada la pizza, a l'altre les sopes del seu país.
Tots dos tenen les seves pors i les seves incerteses, fins i tot, i en alguns moments, saben què vol dir patir el conegut silenci de Déu, però en aquest cas és més greu perquè són els líders espirituals de la religió més nombrosa del mon.
Entre comentaris, confiances i desconfiances, records, bromes, acudits -fins i tot ballen un tango davant dels seus subordinats que no saben cap a on mirar i aquest és un dels moments més lluminosos de la pel·lícula -descobrim dos homes amb els seus dubtes, les seves misèries i les seves grandeses. I com son esclaus del passat d'un passat amb dos temes que enfosqueixen les seves trajectòries. Si Ratzinger va amagar casos de pederàstia dins l'església, Francesc ha de demanar perdó per la seva manca de determinació davant dels crims i de la repressió de la junta militar del seu país.
Hi ha moments esplèndids, sobretot en les converses entre els dols mandataris, però si amb tot això no en teniu prou penseu que sereu testimonis de dues interpretacions de primera magnitud entre Anthony Hopkins i Jonathan Price.
Només per això ja val la pena pagar l'entrada.
Direcció: Fernando Meirelles. Guió:Anthony McCarten. Interpretació:Anthony Hopkins, Jonathan Pryce, Juan Minujín, Cristina Banegas, Sidney Cole, Luis Gnecco, Federico Torre, María Ucedo, Thomas D Williams, Pablo Trimarchi. Regne Unit, 2019. Duració 126′. Estrena a Espanya: Desembre 2019.
-----
Més continguts sobre:
cinema
imprimir
La pel·lícula, dirigida per Fernando Meirelles, comença quan Ratzinger és escollit Papa pel col·legi cardenalici. L'altre nom molt votat és el del cardenal Bergoglio, de Buenos Aires, que seguirà a Ratzinger quan aquest abandoni el seient de Pere.
La pel·lícula ens mostra la trobada dels dos personatges quan el cardenal argentí vol retirar-se i ha de demanar el permís al papa Benet. Tots dos conversen observant-se mútuament, amb una barreja de confiança i mirades de reüll.
Al bell mig de la història, Benet avança que vol dimitir i l'altre comença a patir perquè sap que té molts números per haver d'assumir la responsabilitat de liderar l'església. Tots dos son molt diferents, cara i creu, nit i dia, podem afirmar. Si un encarna la tradició, l'altre vol innovar. Si un és un intel·lectual prestigiós, l'altre és més vital i compromès amb els més pobres. Si a un li agrada la pizza, a l'altre les sopes del seu país.
Tots dos tenen les seves pors i les seves incerteses, fins i tot, i en alguns moments, saben què vol dir patir el conegut silenci de Déu, però en aquest cas és més greu perquè són els líders espirituals de la religió més nombrosa del mon.
Entre comentaris, confiances i desconfiances, records, bromes, acudits -fins i tot ballen un tango davant dels seus subordinats que no saben cap a on mirar i aquest és un dels moments més lluminosos de la pel·lícula -descobrim dos homes amb els seus dubtes, les seves misèries i les seves grandeses. I com son esclaus del passat d'un passat amb dos temes que enfosqueixen les seves trajectòries. Si Ratzinger va amagar casos de pederàstia dins l'església, Francesc ha de demanar perdó per la seva manca de determinació davant dels crims i de la repressió de la junta militar del seu país.
Hi ha moments esplèndids, sobretot en les converses entre els dols mandataris, però si amb tot això no en teniu prou penseu que sereu testimonis de dues interpretacions de primera magnitud entre Anthony Hopkins i Jonathan Price.
Només per això ja val la pena pagar l'entrada.
Fitxa tècnica:
Direcció: Fernando Meirelles. Guió:Anthony McCarten. Interpretació:Anthony Hopkins, Jonathan Pryce, Juan Minujín, Cristina Banegas, Sidney Cole, Luis Gnecco, Federico Torre, María Ucedo, Thomas D Williams, Pablo Trimarchi. Regne Unit, 2019. Duració 126′. Estrena a Espanya: Desembre 2019.
-----
Més continguts sobre:
cinema
imprimir