hemeroteca
Laicitat a l'educació: Convivència amb les diferents religions
Associació Ibn Batuta /
Sens dubte aquest és un debat de gran actualitat a Catalunya, a Espanya i a Europa. Abans d'entrar en matèria d'educació crec que és important fer unes breus
reflexions. Avui veiem com països amb gran tradició migratòria com França encara no han sabut trobar l'encaix de las noies musulmanes amb mocador a les escoles; ho han acabat solucionant amb una llei i per imposició. Sembla com si els musulmans haguessin arribat al país fa uns dies. Un altre exemple greu que reflecteix això és la constitució del Consell Superior de Culte Musulmà a França, organitzat pel Ministeri del Interior. Sembla com si els musulmans haguessin arribat després de l'11-S. Sincerament penso que a Europa en general no s'ha aprofundit en la relació amb els nous ciutadans procedents de la immigració, sobre tot amb els musulmans. La separació entre la societat europea autòctona i els musulmans ha estat evident.. Ni el model assimilacionista a França ni el multicultural d'Anglaterra o Holanda són el model a seguir a Catalunya. El nostre ha de ser el de la Interculturalitat: es reconeix l'existència de diverses cultures que han d'estar interrelacionades. No és un procés fàcil però es possible aconseguir-ho gradualment. Em sembla que no hi ha un altre camí.
Tornant a la laïcitat a l'escola, personalment penso, tot i que soc partidari de l'estudi de la història de totes les religions, que l'ensenyament de la religió com a doctrina s'ha de mantenir al marge de l'escola. Són moltes les raons que ho expliquen, com ara el fet que l'escola pública ha de ser el lloc del coneixement de la ciència i del pensament i no de l'adoctrinament d'una o altra confessió.
Totes les religions tenen els seus espais privats en què poden desenvolupar les diferents creences (esglésies, mesquites, etc.) per als nens i nenes que els seus pares així ho desitgin. El problema resideix en el fet que es diu que Espanya es un Estat aconfessional quan a l'Església Catòlica se li dóna l'oportunitat de la religió a l'escola i els musulmans que també tenen un acord amb l'Estat Espanyol des de 1992, no ho poden fer. M'agradaria que ningú interpretés les meves paraules com una falta de respecte a l'Església, ni molt menys, sinó que simplement tracto d'explicar que els nens i nenes d'origen musulmà han de tenir els mateixos drets i les mateixes oportunitats que els autòctons dins del concepte de ciutadania: ciutadans amb drets i deures. Resulta molt difícil explicar als pares musulmans que els nens autòctons tenen dret a la religió i els seus no.
Ara bé, dit això hem de recordar que laïcitat no vol dir no reconèixer ni respectar l'altre, no vol dir ser indiferent respecte a l'altre. La laïcitat ha de vetllar per la separació entre estat i religió però també ha de procurar que el dret universal a
l'educació i el respecte a l'altre estiguin per sobre de tot. És a dir, quan un pare musulmà diu que la seva filla no ha d'anar a l'escola a partir dels 14 anys, perquè ja pensa a casar-la o perquè allà se li ensenya música i ha de fer gimnàstica i això l'Islam ho prohibeix, li hem de dir rotundament que això és fals i que en cap lloc del Coran es diu que l'ensenyament de la ciència només és per als homes i està vetat per a les dones, però és que, a més, el dret a l'educació és un dret universal i està per sobre de qualsevol cultura o religió.
De la mateixa manera, també hem de dir als que volen que les noies es treguin el mocador, com és el cas de França, a costa fins i tot de no anar a l'escola i de tenir un conflicte amb els seus pares, que per sobre de tot està el dret a l'educació, i que no ens hauria de preocupar si porten o no mocador. No ens enganyem, la llei a França en contra dels signes ostensibles s'ha fet bàsicament per la presència a les escoles de les noies musulmanes amb mocador i no per altres signes religiosos.
El que sí ens ha de amoïnar, i molt, és que la noia musulmana no tingui el mateix
dret a l'educació que la noia autòctona. La seva formació i preparació és necessària per a una veritable adaptació al país on s'està criant. Un cop preparada ja decidirà si es deixa o es treu el mocador. A més sembla que el Ministre Francès de l'Interior ha comentat que permetrà que el mocador pugui cobrir una part del cap, per tant ja està reconeixent que no podrà aplicar la norma tal com s'havia previst en un inici. El fet que França manifesti que ho fa perquè els integristes musulmans utilitzen el mocador a l'escola amb un fi polític i no religiós, obeeix al
fracàs en la integració dels fills dels musulmans en la societat francesa. Són molts els joves de tercera i quarta generació de famílies immigrades que es rebel·len contra el seu país perquè veuen com als seus pares, després de 30 o 40 anys, encara els continuen anomenant immigrant i ells mateixos no s'han adaptat a la societat francesa per molt que els hagin dit que són francesos.
La nacionalitat no ho és tot i l'estat de benestar ha de ser el mateix per a tothom. S'ha deixat que l'element religiós sigui per a aquests joves l'única sortida a la seva situació i és evident que això es aprofitat per alguns radicals. Per tant, hem de dir sí a la laïcitat i no al laïcisme, no al fonamentalisme religiós però també no al fonamentalisme laic. Hem de saber posar cada cosa en el seu lloc i actuar amb un coneixement profund de les coses, analitzant el pros i els contres abans de prendre cap decisió, que per a uns pot ser la panacea i per a altres una imposició que rebutjaran i que farà que es tanquin en si mateixos. La laïcitat a l'escola vol dir
respecte a la cultura i religió dels nens i nenes que la conformen. S'ha de respectar que els alumnes musulmans no mengin carn de porc, ja que per als seus pares és sagrat i no ho permetran de cap de les maneres. La veritat és que això no és un gran problema per a les escoles catalanes i els professors solucionen el doble menú amb intel·ligència. Sobre si la carn de vedella, xai o pollastre ha de ser halal (sacrificada segons el ritual musulmà), avui en dia té també una solució molt fàcil atès que pràcticament a tot arreu es pot comprar carn halal. Però si això fos un problema per a l'escola en algun moment, es podria dialogar amb els pares ja que no té el mateix significat sagrat com el tema del porc.
Pel que fa a les festes religioses, a França s'ha decidit que, a més del Nadal, el calendari escolar inclogui la festa musulmana de Aid El Kebir (festa del sacrifici del xai) i la festa jueva del Yom Kipur. Sincerament penso que no cal legislar sobre aquest tema, sinó ser més flexible i que els nens avisin els professors que un determinat dia no assistiran a classe i no passa res (com a màxim son dos dies a l'any en el cas dels musulmans, la festa del xai i la festa de la fi del Ramadà o Ad El Fit).
També seria bo que els professors estiguessin formats en totes aquestes qüestions per facilitar el diàleg amb els alumnes, tot i que cada vegada més veiem que estan més preparats per atendre a la diversitat cultural en les aules i moltes vegades sense el suport necessari. Només des de la Interculturalitat, el respecte mutu, el reconeixement dels nens i nenes procedents de famílies immigrades en les notres escoles, i fent un seguiment per incorporar-los contínuament a l'estat del benestar que eviti la seva marginació, només des de la laïcitat respectuosa, defensora de la llibertat individual, i partint d'una una base equitativa amb tothom, podrem pensar en una Catalunya pròspera, justa i solidària que faci que els joves musulmans tinguin un sentiment de pertinença a aquest gran país i que el dia de demà puguin
dir sóc CATALÀ I MUSULMÀ.
Publicat Octubre 2003
-----
Més continguts sobre:
educació en valors, diversitat, interculturalitat, educació inclusiva, adolescència
imprimir
Sens dubte aquest és un debat de gran actualitat a Catalunya, a Espanya i a Europa. Abans d'entrar en matèria d'educació crec que és important fer unes breus
reflexions. Avui veiem com països amb gran tradició migratòria com França encara no han sabut trobar l'encaix de las noies musulmanes amb mocador a les escoles; ho han acabat solucionant amb una llei i per imposició. Sembla com si els musulmans haguessin arribat al país fa uns dies. Un altre exemple greu que reflecteix això és la constitució del Consell Superior de Culte Musulmà a França, organitzat pel Ministeri del Interior. Sembla com si els musulmans haguessin arribat després de l'11-S. Sincerament penso que a Europa en general no s'ha aprofundit en la relació amb els nous ciutadans procedents de la immigració, sobre tot amb els musulmans. La separació entre la societat europea autòctona i els musulmans ha estat evident.. Ni el model assimilacionista a França ni el multicultural d'Anglaterra o Holanda són el model a seguir a Catalunya. El nostre ha de ser el de la Interculturalitat: es reconeix l'existència de diverses cultures que han d'estar interrelacionades. No és un procés fàcil però es possible aconseguir-ho gradualment. Em sembla que no hi ha un altre camí.
Tornant a la laïcitat a l'escola, personalment penso, tot i que soc partidari de l'estudi de la història de totes les religions, que l'ensenyament de la religió com a doctrina s'ha de mantenir al marge de l'escola. Són moltes les raons que ho expliquen, com ara el fet que l'escola pública ha de ser el lloc del coneixement de la ciència i del pensament i no de l'adoctrinament d'una o altra confessió.
Totes les religions tenen els seus espais privats en què poden desenvolupar les diferents creences (esglésies, mesquites, etc.) per als nens i nenes que els seus pares així ho desitgin. El problema resideix en el fet que es diu que Espanya es un Estat aconfessional quan a l'Església Catòlica se li dóna l'oportunitat de la religió a l'escola i els musulmans que també tenen un acord amb l'Estat Espanyol des de 1992, no ho poden fer. M'agradaria que ningú interpretés les meves paraules com una falta de respecte a l'Església, ni molt menys, sinó que simplement tracto d'explicar que els nens i nenes d'origen musulmà han de tenir els mateixos drets i les mateixes oportunitats que els autòctons dins del concepte de ciutadania: ciutadans amb drets i deures. Resulta molt difícil explicar als pares musulmans que els nens autòctons tenen dret a la religió i els seus no.
Ara bé, dit això hem de recordar que laïcitat no vol dir no reconèixer ni respectar l'altre, no vol dir ser indiferent respecte a l'altre. La laïcitat ha de vetllar per la separació entre estat i religió però també ha de procurar que el dret universal a
l'educació i el respecte a l'altre estiguin per sobre de tot. És a dir, quan un pare musulmà diu que la seva filla no ha d'anar a l'escola a partir dels 14 anys, perquè ja pensa a casar-la o perquè allà se li ensenya música i ha de fer gimnàstica i això l'Islam ho prohibeix, li hem de dir rotundament que això és fals i que en cap lloc del Coran es diu que l'ensenyament de la ciència només és per als homes i està vetat per a les dones, però és que, a més, el dret a l'educació és un dret universal i està per sobre de qualsevol cultura o religió.
De la mateixa manera, també hem de dir als que volen que les noies es treguin el mocador, com és el cas de França, a costa fins i tot de no anar a l'escola i de tenir un conflicte amb els seus pares, que per sobre de tot està el dret a l'educació, i que no ens hauria de preocupar si porten o no mocador. No ens enganyem, la llei a França en contra dels signes ostensibles s'ha fet bàsicament per la presència a les escoles de les noies musulmanes amb mocador i no per altres signes religiosos.
El que sí ens ha de amoïnar, i molt, és que la noia musulmana no tingui el mateix
dret a l'educació que la noia autòctona. La seva formació i preparació és necessària per a una veritable adaptació al país on s'està criant. Un cop preparada ja decidirà si es deixa o es treu el mocador. A més sembla que el Ministre Francès de l'Interior ha comentat que permetrà que el mocador pugui cobrir una part del cap, per tant ja està reconeixent que no podrà aplicar la norma tal com s'havia previst en un inici. El fet que França manifesti que ho fa perquè els integristes musulmans utilitzen el mocador a l'escola amb un fi polític i no religiós, obeeix al
fracàs en la integració dels fills dels musulmans en la societat francesa. Són molts els joves de tercera i quarta generació de famílies immigrades que es rebel·len contra el seu país perquè veuen com als seus pares, després de 30 o 40 anys, encara els continuen anomenant immigrant i ells mateixos no s'han adaptat a la societat francesa per molt que els hagin dit que són francesos.
La nacionalitat no ho és tot i l'estat de benestar ha de ser el mateix per a tothom. S'ha deixat que l'element religiós sigui per a aquests joves l'única sortida a la seva situació i és evident que això es aprofitat per alguns radicals. Per tant, hem de dir sí a la laïcitat i no al laïcisme, no al fonamentalisme religiós però també no al fonamentalisme laic. Hem de saber posar cada cosa en el seu lloc i actuar amb un coneixement profund de les coses, analitzant el pros i els contres abans de prendre cap decisió, que per a uns pot ser la panacea i per a altres una imposició que rebutjaran i que farà que es tanquin en si mateixos. La laïcitat a l'escola vol dir
respecte a la cultura i religió dels nens i nenes que la conformen. S'ha de respectar que els alumnes musulmans no mengin carn de porc, ja que per als seus pares és sagrat i no ho permetran de cap de les maneres. La veritat és que això no és un gran problema per a les escoles catalanes i els professors solucionen el doble menú amb intel·ligència. Sobre si la carn de vedella, xai o pollastre ha de ser halal (sacrificada segons el ritual musulmà), avui en dia té també una solució molt fàcil atès que pràcticament a tot arreu es pot comprar carn halal. Però si això fos un problema per a l'escola en algun moment, es podria dialogar amb els pares ja que no té el mateix significat sagrat com el tema del porc.
Pel que fa a les festes religioses, a França s'ha decidit que, a més del Nadal, el calendari escolar inclogui la festa musulmana de Aid El Kebir (festa del sacrifici del xai) i la festa jueva del Yom Kipur. Sincerament penso que no cal legislar sobre aquest tema, sinó ser més flexible i que els nens avisin els professors que un determinat dia no assistiran a classe i no passa res (com a màxim son dos dies a l'any en el cas dels musulmans, la festa del xai i la festa de la fi del Ramadà o Ad El Fit).
També seria bo que els professors estiguessin formats en totes aquestes qüestions per facilitar el diàleg amb els alumnes, tot i que cada vegada més veiem que estan més preparats per atendre a la diversitat cultural en les aules i moltes vegades sense el suport necessari. Només des de la Interculturalitat, el respecte mutu, el reconeixement dels nens i nenes procedents de famílies immigrades en les notres escoles, i fent un seguiment per incorporar-los contínuament a l'estat del benestar que eviti la seva marginació, només des de la laïcitat respectuosa, defensora de la llibertat individual, i partint d'una una base equitativa amb tothom, podrem pensar en una Catalunya pròspera, justa i solidària que faci que els joves musulmans tinguin un sentiment de pertinença a aquest gran país i que el dia de demà puguin
dir sóc CATALÀ I MUSULMÀ.
Publicat Octubre 2003
-----
Més continguts sobre:
educació en valors, diversitat, interculturalitat, educació inclusiva, adolescència
imprimir