Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
Educar en valors a l'escola: una redundància.
hemeroteca
Educar en valors a l'escola: una redundància.
Federació de MRP. Grup de debat de l'àmbit de l'escola (*) /

Una redundància perquè no es pot educar, si no és educant en valors. Aquesta és la idea clau que obre tota la reflexió que segueix. Però, dit això, de què parlem els mestres quan parlem d'educar en valors, quins aspectes ens preocupen? Ens vam reunir un grup de persones, representatives de diversos nivells i camps educatius , i els temes que van aparèixer són els que ara intentarem exposar.

En primer lloc vam voler esborrar alguns tòpics de la nostra conversa, algunes d'aquelles idees que acostumen a sorgir quan es parla de valors. Desfent alguns tòpics Vivim una crisi de valors? Tot canvi es pot percebre com una crisi. Però, quan no hi ha hagut canvi? Parlar de crisi és fer una valoració, no una descripció. Com que aquest és l'únic canvi que vivim, ens pot semblar una crisi. Però no deu ser gaire diferent de qualsevol altra etapa. El que ens cal no és enfonsar-nos
en lamentacions sinó trobar quins són els elements de canvi, què té de nou el nou estat de coses.

Les famílies han abandonat?

Algunes potser sí, però moltes altres es preocupen molt per l'educació dels seus fills, potser més que en qualsevol altra temps que recordem. No ho tenen fàcil; quan es tractava de transmetre un codi únic, la tasca de la família era més senzilla. Ara, en un món canviant i incert, aquesta feina queda desdibuixada, perquè la construcció dels valors es fa en un marc més obert i plural.

Hi ha un enfrontament entre els valors de l'escola i els valors dominants a la societat?

No ens enganyem, l'escola està dins de la societat i, per tant, dins d'ella és dóna el mateix conflicte que fora, entre uns valors dits políticament correctes i uns valors dits dominants, propis d'una societat neoliberal. L'escola no és un paradís, s'hi competeix, es discrimina, es selecciona... i no sempre les regles de joc que imposem el professorat són tan democràtiques i respectuoses com diem que són. L'escola sovint és una institució injusta.

La pressió que rep l'escola per aconseguir un nivell alt de coneixements només ens deixa temps per donar matèria?

L'educació no es pot separar de la instrucció. Educar necessita activitats d'aprenentatge, com per aprendre a aprendre necessites aprendre coses. És en l'activitat quotidiana d'ensenyar continguts que es transmeten els valors, que es mostren els models, que es traspuen els conceptes morals.

L'escola per educar en valors ha d'anar contracorrent?

El recorregut per les darreres etapes normatives ens demostra el contrari. Mai els governs ens havien manat tant que ens preocupéssim d'educar en valors, mai la societat ha valorat tant que l'assoliment d'uns valors determinats és fonamental. Cada govern i cada ideologia, des de la seva òptica, és clar. Els valors de solidaritat amb el conjunt de la humanitat i amb les generacions futures és d'un signe, el valor de l'esforç i la segregació dels febles és d'un altre, però valors tots ells al cap i a la fi.

L'escola no ha d'adoctrinar?

A l'escola no es pot ser neutral. Cada persona porta una moral i no l'ha d'amagar, l'ha de mostrar. Ha de mostrar les cartes amb què juga per tal de jugar net. L'escola no és una secta, ni té capacitat per imposar els seus valors, no cal patir. Ha de presentar models, fer visibles els valors amagats, estimular la crítica i la capacitat de construir un codi propi. Això no es pot fer des de l'absència de valors.
En segon lloc vam coincidir en algunes afirmacions.

Uns principis compartits.

El mestre té un paper molt important en l'educació en valors. Com és, com es relaciona amb els altres, com planteja la classe, quina metodologia utilitza, quins continguts selecciona, com tracta l'alumnat, com encara els conflictes... reflecteix uns patrons que van calant. Influir en els alumnes és un fet implícit en el fer de mestre. Per al nen i la nena els companys van sent cada vegada més importants, però el mestre és una referència important; la vida dels adolescents sembla que discorri al marge dels adults, però el model de professor continua sent molt poderós.

Com el mestre fa de mestre depèn de la seva formació explícita en aquest camp i del codi moral que s'ha construït. Per això, perquè forma part de les competències professionals bàsiques per educar, cal que en la formació inicial i permanent els valors hi tinguin el pes que els correspon i, en la selecció del professorat, els valors que mostra el candidat a mestre no han de ser un detall irrellevant.

Hi ha continguts de l'àmbit dels valors en totes les matèries, en la metodologia que s'utilitza hi ha implícits uns valors per sobre d'altres, en l'avaluació dels aprenentatges es posa en joc el valor que s'atorga als diversos matisos que tenen els aprenentatges. Els valors amaren tot el currículum. Però és molt important fer-los explícits i donar temps a la reflexió sobre ells, des de cada matèria, des de cada àmbit de coneixement, per tal que se'n pugui prendre consciència.

El centre educatiu a més, com a comunitat on es viu i es conviu, és un espai que en si mateix ha de ser educador. La preocupació per l'eficiència en la gestió no pot ser una excusa per esquivar la responsabilitat que té el professorat de facilitar i promoure la participació de l'alumnat. Com a integrants d'aquesta comunitat, els nois i les noies contrasten punts de vista, contraposen interessos, prenen
decisions. No fan un assaig, com ho poden ser moltes de les activitats escolars, és la vida mateixa, l'escola és una part molt important del seu temps vital. En aquest món, petit però important, han de poder ser feliços i lluitar per la justícia, han de construir-se una ètica pròpia, han de desenvolupar el seu civisme, a partir del compromís i la participació. Per això és tan important la tutoria.

En la tutoria s'expliciten les relacions entre els membres d'aquesta comunitat, es posa sobre la taula la diversitat d'interessos amb els quals convivim en aquest
escenari comú que és l'escola, s'aprèn a comprendre perquè els altres són tan diferents d'un mateix, es treballen les habilitats que ens poden fer més fàcils les relacions, s'adopten compromisos amb el grup; s'aprèn a ser, parlant de com és un mateix i de com són els altres. I també és l'espai on tenen una cabuda còmoda les problemàtiques socials més significatives. Els debats apassionats sobre els temes socials d'actualitat més rellevants s'acostumen a fer, sobretot, a la tutoria.

Si són tan importants, cal fer dels valors una matèria específica?

En el debat que ens ha portat la LOE sobre si la ciutadania ha de ser una assignatura o no, ens decantem per millorar el conjunt del currículum, més que per reduir a un espai acotat l'aprenentatge de la cultura cívico-moral. Cal transmetre a l'alumnat les pautes de convivència ciutadana, les idees que regulen la vida en comú, els textos rellevants que fonamenten la nostra societat, els principis que ha construït la nostra història, però no es pot donar deslligada dels altres continguts, especialment dels de l'àmbit social. Per tant, no ens sembla que es justifiqui el crèdit de ciutadania. Aprendre i ensenyar les virtuts cíviques ha de tenir un espai
propi, un espai important en la vida del centre, però no cal que sigui un contingut aïllat de la resta de les matèries. En el marc escolar l'alumnat entén que l'avaluació és la fase final del procés d'aprenentatge. Les millores que se li reconeixen s'expressen, en síntesi, amb l'avaluació.

S'ha d'avaluar també el progrés en valors?

Ens sembla lògic, encara que estrany. Potser els instruments per valorar els progressos en aquest camp ens semblen més imprecisos, però tampoc és que en les notes de les matèries acadèmiques clàssiques garanteixin una objectivitat més gran. En tot cas s'ha de valorar més allò que el noi o la noia fa que allò que diu; en la seva manera d'actuar podem veure si ha fet seus els valors que intentem inculcar. Avaluar, a més, també serveix perquè el professorat tracti aquesta dimensió de l'aprenentatge de manera específica.

En tercer lloc vam constatar que ens queden algunes qüestions pendents.

I alguna pregunta sense resposta.

Es pot acreditar que un noi o una noia, als 16 anys, té els coneixements bàsics si no ha adquirit uns valors democràtics mínims que li permetin desenvolupar-se en la nostra societat? Si els valors són bàsics, cal donar-los el mateix valor "acadèmic" de qualsevol altra matèria indispensable?
Si un noi o una noia tenen molts coneixements, però no han arribat a ser prou
"bones persones", cal tractar aquesta mancança de la mateixa manera que les insuficiències en altres matèries?
Si és el procediment que té el centre, han de continuar escolaritzats fins que hagin assolit els mínims imprescindibles, també en valors?
Si és en la tutoria on es fa més específicament la tasca d'educar en valors, per què a aquesta no se li dóna la mateixa rellevància que a un espai-temps de qualsevol altra matèria curricular?
Cal avaluar el progrés en els aprenentatges que es fan a la tutoria?

La LOGSE va donar una empenta molt important a l'educació en valors; en la LOCE es va voler donar pes a l'esforç com a truc per cuabilitzar els més febles; la LOE situa els valors de la ciutadania en un lloc privilegiat. Què volem que sigui la Llei Catalana d'Educació? Quin paper hem de defensar per als valors? Quines
propostes hem d'articular per forçar que els valors democràtics tinguin el pes i el
desenvolupament curricular que els pertoca? Potser ens és més fàcil posar-nos d'acord en els grans principis que en les línies per on hem de fer camí. En aquest terreny tan sensible i tan opinable, seria bo que el que fem no ho féssim a les palpentes i ens estalviéssim zigues zagues. Volem una escola on els nois i noies aprenguin a ser justos i feliços, però quins camins ens hi porten? ----

(*)
En aquest grup de debat han participat:
Mariano Royo (president de Senderi, Col·legi de Llicenciats, professor de filosofia de secundària), Montserrat Casas (professora de didàctica de les ciències socials de la UAB, Rosa Sensat), Jaume Cela (mestre de primària, Rosa Sensat), Ricard Aymerich (psicòleg, professor de secundària i president de la Federació MRP de Catalunya), Quim Lázaro (mestre de primària i president de Rosa Sensat), Ana Novella(Senderi), Mercedes Viedma(professora de matemàtiques de secundària i responsable del grup de valors de l'IES Montserrat Roig de Terrassa), M. Carme Boqué (Doctora en Pedagogia, Professora de la FPCEE Blanquerna URL,
especialista en mediació) i Teresa Casas (professora de ciències socials de secundària,FMRPC).

-----

Més continguts sobre:
educació en valors

imprimir