Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
La influència dels mitjans de comunicació en la vida quotidiana dels nois i noies
hemeroteca
La influència dels mitjans de comunicació en la vida quotidiana dels nois i noies
Maria Rosa Buxarrais. Universitat de Barcelona /

Els investigadors coincideixen a considerar que en els països industrialitzats veure la TV, el mitjà de comunicació per excel·lència, s'ha convertit en la segona activitat a la que dediquen més temps els nens i nenes i els/les joves després del dormir. Segons un estudi del Consell d'Europa, els joves europeus passen una mitjana de 25 hores setmanals davant la TV, o sigui que li dediquen un mes i mig cada any. A més, a diferents estudis europeus es subratlla el fet que els nois i noies miren a la TV tot tipus de programació, la mateixa que els seus pares i mares. Aquest punt és de vital importància en l'anàlisi dels joves i la TV.

En base a les dades obtingudes en la recerca subvencionada pel Consorci
de l'Institut d'Infància i Món Urbà, sota el títol: La influència de les tecnologies de la informació i comunicació en la vida dels nois i noies de 12 a 16 anys, duta a terme per tres equips de recerca, de la Universitat de Barcelona i la Universitat de Girona, constatem que les tecnologies audiovisuals, els multimèdia, el programes de TV i altres tecnologies influeixen en la vida quotidiana dels joves, en els seus estils de vida, en l'ús que fan del seu temps lliure i, àdhuc, en les formes en què es relacionen i comuniquen amb els altres. També estimulen les capacitats -cognitiva, emocional, sensitiva, creativa- a través de l'ús de noves possibilitats: interactivitat, realitat virtual, etc.

Les anomenades tecnologies de les pantalles poden ser utilitzades
potencialment per estimular, promoure i experimentar de forma pràctica els valors importants en l'enteniment i la cooperació internacional: pau, tolerància, democràcia, respecte a la diversitat, etc. Però, per desgràcia, també és clarament reconegut que poden estimular contravalors.

Per altra banda, és obvi que han aparegut noves oportunitats que no sempre s'aprofiten al màxim. Les Noves Tecnologies (NT), i particularment les Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (NTICs) ens ofereixen eines poderoses per millorar la nostra forma de viure. Alguns autors europeus recentment han realitzat i subratllat que algunes d'aquestes eines ens permeten establir noves formes de relacionar-nos.

Algunes recents investigacions han explorat com adults i nens i nenes -en particular els pares i els seus fills- es comuniquen entre ells en referència a la TV o a les NTICs. Malgrat que les activitats amb els mitjans acostumen a ser altament motivadores per a la joventut, els resultats de les recerques mostren que sovint no existeix comunicació sobre aquests temes per diferents raons: pors, desinformacions i sentiments d'incompetència per part dels adults (Casas, 1998). També passa sovint que aquesta comunicació amb els adults resulta ser molt poc satisfactòria per als joves (Casas & Figuer, 1999).

A la vegada, sembla que el paper socialitzador que poden jugar les relacions entre iguals no es té suficientment en compte. Suess et al. (1998) en una recerca portada a terme en diferents països europeus van trobar que, en general, l'ús del mitjans per part dels nois i noies no substitueix la comunicació i interacció amb els amics i amigues. Quan estan amb els amics, prefereixen jugar o conversar abans que utilitzar qualsevol dels mitjans. També prefereixen la companyia d'un amic o amiga a la dels mitjans. Aquests autors apunten que la influència de les noves tecnologies es dóna a través de les relacions amb els companys/es de la mateixa edat. Entre ells Alsinet (2000) destaca alguns estudis.

Quan es parla de la satisfacció vital, cal considerar que, al llarg dels processos de maduració i aprenentatge, l'infant i l'adolescent va construint una manera d'estar en el món, un concepte de si mateix, un coneixement d'allò que l'envolta, una confiança en les seves possibilitats de transformar l'entorn, i la manera de relacionar-se amb els altres. En aquests processos s'aprenen sabers, formes i maneres de fer, i actituds i valors. Fixarem la nostra atenció en aquest darrer tipus d'aprenentatge, l'aprenentatge de valors.

En aquest darrer aspecte, les diferents interpretacions, perspectives i teories que expliquen el desenvolupament moral i els processos d'aprenentatge que conformen la personalitat moral afirmen que, com a éssers morals, ens formem, bé perquè aprenem valors i rebutgem contravalors, bé perquè construïm els nostres valors, o per les dues raons a la vegada. Des de la nostra perspectiva i d'acord amb el nostre model d'educació en valors (Buxarrais, Martinez, Puig i Trilla, 1995) entenem que la persona aprèn efectivament en la cruïlla de valors i contravalors que ens envolten i, alhora, va construint una jerarquia de valors, una matriu, en la que prioritza uns valors i n'identifica de nous. En aquest aprenentatge, l'observació de models, la identificació amb personatges de la vida real o del món virtual, i les condicions que envolten els diferents espais de socialització i d'educació són factors que contribueixen a construir aquesta matriu de valors i que orienten el nostre desenvolupament moral.

Aquesta dinàmica, que caracteritza el procés de l'evolució humana al llarg de tota la vida, té una especial importància en el període de la infància i adolescència i està influïda de forma notable per l'entorn en què vivim. Aquest entorn vital inclou l'entorn físicament proper, però també els entorns informativament accessibles, i els que generen el nostre interès. En interacció amb tots ells, i també amb els iguals i diferents que ens envolten ens construïm, i durant la infància i l'adolescència avancem cap a la vida adulta amb uns valors i contravalors.

Amb la recerca que descrivim volíem conèixer millor quins son els
valors de l'anomenada generació @ i poder relacionar-los amb els que
considerem adients per permetre una incorporació a la societat activa de forma autònoma i crítica. Per això ens interessen en especial tres qüestions:

* La primera se centra a fixar l'atenció per relacionar les respostes al qüestionari sobre les noves tecnologies amb les característiques de la generació actual. Aquestes, i d'acord amb els estudis esmentats (Reguillo,1998; Castells, 1999; Maffesoli, 1997; Chisholm, 2000; Feixa,2001), fan referència als següents eixos: espai (local-global); temps (real-virtual); mobilitat (sedentarisme-nomadisme); xarxa de relacions, i estructura social.

* La segona, fixar l'atenció en la manera com inverteixen el temps, en quins espais i amb qui, i contrastar si la percepció dels joves coincideix o no amb la dels pares per poder esbrinar si es comparteix el mateix significat en relació amb aquests usos.

* La tercera, analitzar els personatges que són atractius per a la població enquestada com a prototips de models susceptibles d'imitació.

A través d'aquesta anàlisi i la lectura de les conclusions derivades de les dades, ens interessa relacionar aquestes característiques, usos i models amb les condicions que cal mantenir per tal d'arribar a assolir nivells òptims de desenvolupament moral i d'optimització de les diferents dimensions de la persona; unes dimensions que capaciten la persona per poder aprendre i construir la seva matriu singular de valors de forma tal que contribueixi a poder elaborar el seu model de vida feliç, però també el model de vida justa que necessita per tal de conviure i avançar en societats plurals, diverses i compromeses amb l'aprofundiment dels valors morals i democràtics que fan possible una vida digna per a totes les persones.
L'interès del nostre estudi es focalitza en estudiar les NTICs, ordenador, internet i TV, amb l'objectiu primordial d'analitzar l'ús de les noves tecnologies de la informació i la comunicació per part dels joves adolescents (12-16 anys), identificant percepcions, valors i varietats en l'estil de comunicació. Els objectius específics es concreten en: incrementar el coneixement sobre les diferents formes d'interacció dels nois i les noies d'aquestes edats amb les tecnologies i les seves pautes de consum cultural; identificar els valors i expectatives dels nois i les noies davant els mitjans audiovisuals; recollir informació sobre les diferents varietats de comunicació que existeixen entre els joves, i els seus pares i mares, mediatitzada per les tecnologies audiovisuals; establir diferències de gènere en les percepcions, atribucions i ús dels mitjans audiovisuals; i identificar els elements de les noves cultures juvenils emergents en diferents contextos, en relació a l'ús de les noves tecnologies.

Vàrem realitzar una selecció d'una mostra de nois i noies d'entre 12 i 16 anys de la població de Barcelona ciutat, de la població de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i de la població de Girona ciutat, un total de 3000 estudiants.

Les qüestions que es varen recollir són relatives a: les activitats extraescolars, temps lliure i deures; la disponibilitat i ús dels diferents aparells (televisor, vídeo, ordinador, jocs d'ordinador, consola de video-jocs, jocs de video-consola, mòbil ); l'ús de cada tecnologia i com l'avaluen -l'existència de límits o no en la utilització de la televisió, els personatges de televisió que prefereixen i les raons-; si els agrada parlar amb els membres del seu entorn social sobre els diferents equipaments audiovisuals; i els valors, l'autoestima i altres aspectes personals.

Centrant-nos en les qüestions relatives a la TV, creiem interessant destacar que els nois i noies diuen que els seus progenitors els deixen veure la TV (53,7%) tot el temps que volen, un 39,8% declara tenir restriccions. Pel que fa als personatges de TV que van triar els nois i noies, eren actrius i actors majoritàriament de la sèrie "Compañeros", personatges de dibuixos animats, de la sèrie els Simpsons, i altres com presentadors i presentadores de programes de TV, esportistes, models, etc. Els motius pels quals els trien son : pel seu atractiu físic, per la seva força física, per la diversió que generen, per la seva forma de ser, per la professionalitat, per la intel·ligència i altres habilitats, simplement perquè els agrada, sense donar més raons, per la identificació amb els personatge, etc. Els estudis realitzats sobre la influència de la TV en els nois i noies demostren que els adults tenim un paper mitjancer important, és a dir, els nostres hàbits i gustos són imitables pels nois i noies. Exercim una influència indirecta, encara que sigui inconscient.

Analitzant algunes sèries de televisió dirigides a l'audiència juvenil, veiem que les situacions que plantegen, malgrat siguin irreals, atrauen a la població precisament per aquesta mostra d'irrealitat, per l'explicitació de desitjos ocults, fantasies, situacions ideals i cerca del plaer. Aquests són els components de l'èxit. Tot i que l'alumnat de secundària distingeix entre realitat i fantasia, es troba identificat i disfruta amb sèries que mostren les seves fantasies. Els protagonistes es converteixen en models a imitar, per la seva simpatia, iniciativa, diferents habilitats i capacitats que manifesten. Aquesta imitació que realitzen els nois i noies és la que, com educadors, ens ha de preocupar, perquè va en direcció contrària al foment de l'autonomia de la persona, un dels objectius principals de l'educació.

De la recerca en qüestió n'hem extret moltes conclusions que no exposarem per limitacions d'espai, però voldríem destacar una de les conclusions, la relativa al permís que el noi/a té per veure la televisió, tant pel que fa a temps, com a contingut observem importants diferències entre uns i altres. Els/les nois/es no semblen ser conscients de l'establiment de límits en aquest sentit per part dels seus pares i mares, consideren en més del 50% dels casos que tenen absoluta llibertat per veure la televisió tota l'estona que volen i, a més tots els programes que desitgen, mentre que són molts menys els progenitors que confirmen aquesta llibertat. Així doncs, són diferents les possibles explicacions. Per una banda ens podem trobar amb una falta d'enteniment entre uns i altres, com si les normes establertes pels progenitors no fossin prou clares o prou
explícites com per què el noi/a les consideri.

Data de publicació: Desembre de 2002

-----

Més continguts sobre:
mitjans de comunicació, educació en valors, tecnologies

imprimir