Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
Bona sort, Leo Grande
cine cela
Bona sort, Leo Grande
Jaume Cela / Repassar la filmografia de l'actriu Emma Thompson et deixa clavat a la cadira. No he vist totes les seves pel·lícules, però goso afirmar que no hi ha cap relliscada, totes podria defensar-les.

Ara cal afegir "Bona sort, Leo Grande", de la directora Sophie Hyde. Un duel interpretatiu entre ella i l'actor Daryl McCormack -estic segur que es queien molt bé, que sabien actuar mirant d'ajudar l'altre, això es nota, no sé com, però es nota.

Ella és una mestra jubilada que ha tingut una vida molt avorrida, classes de religió, sense gairebé res a destacar fins l'epíleg on apareix una exalumna seva, un marit amb qui va mantenir una relació d'aquelles de jo te la poso, un parell de sacsejades i tu fas ah! i dos fills que li semblen tan avorrits com el seu pare i ella mateixa. Un cop mort el marit lloga un gigolo. Ell és un noi de molt bon veure, molt preparat per satisfer totes -o gairebé- les fantasies de les seves clientes amb diverses necessitats. Un cos de portada de revista, com és d'esperar i una sorpresa en aquesta classe de personatges: pot mantenir una conversa amb algú que se suposa que està per damunt seu si atenem els aspectes intel·lectuals.

Duel interpretatiu però un duel col·laboratiu. Rèplica i una altra rèplica i així anem avançant en dos tipus de despullament: el físic- només cal observar els canvis en el vestuari de la dona mentre van en augment les trobades, per arribar al pinyol de la història: el seu despullament emocional. El d'ella ple de frustracions i el d'ell amb una necessitat de ser estimat pels seus.

S'ha parlat de dos temes que apareixen a la pel·lícula i que poden emmascarar el que per mi és més essencial: la necessitat de tenir al costat algú que ens escolti sense jutjar-nos.

Aquests dos temes són la justificació de la prostitució, en aquest cas masculina, i el fet que l'actriu es despulla totalment davant del mirall i observa amb acceptació i gaudi el seu cos de dona gran. D'aquesta escena només podem comentar la valentia de l'actriu de mostrar-se sense cal filtre en un món que sempre identifica bellesa amb joventut.

Un espai tancat. L'habitació de l'hotel. Només sortirem a l'exterior quan els dos personatges han estat capaços de foradar el mur que els empresona, que reprimeix tot el que senten.

Un bon inici de temporada.


-----

Més continguts sobre:
cinema

imprimir