hemeroteca
L'educació per al desenvolupament: Una eina imprescindible*
Agustí Vinyamata. Mans Unides /
L'educació per al desenvolupament (EPD) compta ja amb més de quaranta anys d'història i en aquest temps -poc o molt segons es miri- si més no s'ha fet palès que és impossible tirar endavant accions que propiciïn el desenvolupament dels pobles sense un canvi previ d'actituds i valors que garanteixin la consolidació i la sostenibilitat d'aquest tipus d'actuacions.
Als anys 80, partint bàsicament de la comparació entre les condicions econòmiques i socials del Nord i el Sud, es parlava del subdesenvolupament dels països del sud, amb la qual cosa s'entenia que estaven per darrere dels països del nord. Si el Sud era pobre i el Nord ric, quedava clar que el Nord havia de ser el salvador del Sud.
En l'actualitat parlem de desenvolupament humà sostenible (DHS) –concepte que qüestiona que existeixi una relació directa entre creixement econòmic i benestar de les persones- i de pobresa de capacitats, concepte integral que obliga a tenir en compte els processos que creen resistència a la creació de capacitats i oportunitats de tipus econòmic, social, polític, cultural o psicològic.
En aquests últims deu o quinze anys s'ha incorporat l'enfocament global i la idea de societat mundial, dins la qual hi ha desigualtat i injustícia –rics i pobres- en tots els països. En realitat, no és el Sud com a tal el que està
exclòs, sinó que són les masses populars del Sud, a més d'un segment creixent de la població del Nord, les que són víctimes de l'exclusió. Aquesta
desigualtat i aquesta injustícia són les conseqüències d'un sistema econòmic i d'una estructura excloent que imperen en tot el planeta.
L'evolució en la percepció de què és desenvolupament, ha tingut també repercussions en la definició de la naturalesa, les característiques i els objectius de l'educació per al desenvolupament, que és quelcom viu, dinàmic, que està en constant revisió per intentar respondre a la canviant realitat social, econòmica i política.
L'EPD es recolza sobre dos pilars. El primer és l'aspecte cognitiu. Necessitem conèixer, estudiar i després analitzar els fets, però el coneixement per si mateix no és suficient. El segon pilar consisteix en l'adquisició d'una actitud de solidaritat crítica i activa. L'autèntica educació per al desenvolupament no es redueix a activitats i accions puntuals de sensibilització, denúncia, informació… va més enllà. Cerca el canvi estructural i pràctic en la societat, des de l'àmbit local fins al global.
En resum, facilita la comprensió de les relacions que hi ha entre les nostres pròpies vides i les de persones d'altres indrets del món; augmenta el coneixement sobre les forces econòmiques, socials i polítiques del Nord i del Sud i les seves relacions; desenvolupa valors, actituds i destreses; fomenta la participació en propostes de canvi per aconseguir un món més just; dota
les persones i els col·lectius de recursos i instruments que els permetin incidir en la realitat per transformar els seus aspectes més negatius i afavoreix el desenvolupament humà sostenible en el nivell individual, comunitari, local i internacional.
La inclusió de l'educació per al desenvolupament en la Llei de Cooperació espanyola (Art.13) va significar un pas endavant. Per la seva banda, el nou Pla Director de la Cooperació Catalana 2007-2010 estableix un objectiu estratègic d'educació i sensibilització i adopta la definició que la Confederació d'ONGD Europees fa de l'EPD com un "procés d'aprenentatge actiu, basat en els valors de solidaritat, equitat, inclusió i cooperació, que permet a les persones anar més enllà del coneixement bàsic sobre les prioritats internacionals del desenvolupament i del desenvolupament humà sostenible, mitjançant la comprensió de les causes i els efectes de les qüestions globals. D'aquesta manera, es pot assolir la finalitat última de la tasca de sensibilització i educació per al desenvolupament, promoure la implicació i participació personal i l'acció informada de la ciutadania".
D'altra banda, el fet que Espanya i Catalunya s'hagin convertit en societats d'acollida d'amplis col·lectius d'immigrants, exigeix una revisió del nostre treball de sensibilització, formació i conscienciació que incorpori la visió que del Nord té i viu el Sud acollit, i parli d'inclusió des del valor de la interculturalitat com a lloc de trobada i enriquiment entre cultures, com a realitat educativa plena d'oportunitats.
L'educació per al desenvolupament té diferents i variats àmbits d'aplicació, i pot estar destinada a diferents grups-objectiu. Sens dubte un dels principals reptes de futur de l'educació per al desenvolupament al nostre país és assegurar i promoure un marc de coherència entre les polítiques, estratègies i accions d'EPD dels diferents agents implicats.
En aquesta línia fora bo establir alguna mena de sistema o taula de planificació, concertació i coordinació estable conformada pels principals agents implicats: administracions de cooperació i educació, ajuntaments, universitats, comunitat educativa en sentit ampli, ONGD i altres
organitzacions de la societat civil, mitjans de comunicació etc. Un altre repte fora aconseguir que els organismes governamentals responsables de la cooperació internacional i l'educació es coordinin i comptin amb personal especialitzat en aquest tema. És a dir, en el cas de Catalunya, d'una banda la Secretaria de Cooperació Exterior i Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, i de l'altra el Departament d'Educació i particularment la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa.
Les ONGD han estat i continuen sent les principals impulsores i promotores de l'educació per al desenvolupament. En aquest sentit, els plans directors i anuals de cooperació han de complir amb els objectius de suport a les iniciatives de la societat civil i de creació dels espais d'interlocució necessaris..
Són multitud i de tota mena les organitzacions, col·lectius, associacions, moviments, i les seves plataformes, que tenen incorporats als seus objectius un projecte educatiu molt relacionat amb l'EPD, per la qual cosa les accions que duen a terme en molts dels casos són complementàries amb les que desenvolupen altres agents, i haurien d'estar coordinades i gaudir d'un marc normatiu de ratificació i referència. És d'especial rellevància el treball
desenvolupat per les associacions educatives i els serveis socioeducatius que ja fa molt temps van incorporar la solidaritat i la diversitat com a valors a potenciar.
A la universitat és ja significativa l'oferta d'assignatures de lliure elecció, doctorats, postgraus i màsters en temàtiques relacionades amb la cooperació i el desenvolupament humà sostenible. També és creixent el nombre de grups i instituts d'investigació que incorporen l'EPD a la seva activitat investigadora. No obstant això, destaca encara el caràcter dispers i descoordinat d'aquestes iniciatives.
A partir del marc legislatiu establert per la LOGSE (1990), la importància atorgada a la transversalitat i a l'educació en valors, juntament amb l'aparició de nous problemes socials i polítics (migracions, globalització, dilemes ètics suscitats per avanços tecnològics i científics, etc.), ha donat lloc en aquests últims anys a una gran quantitat de propostes i materials curriculars alternatius. Malgrat tot, els resultats no sempre han estat els desitjats a causa, principalment, de la falta de suport econòmic, social i de formació del professorat. En general, es considera que sense la incorporació de l'EPD al currículum, mai no s'assoliran els objectius que es persegueixen.
Per tal de seguir avançant caldrà també redefinir el concepte, els materials i els àmbits d'intervenció de l'educació per al desenvolupament i dedicar temps a l'avaluació dels recursos emprats i a la reflexió sobre el que realment s'està prioritzant al sector.
En coherència amb allò que s'ha anat exposant, des de la FCONGD proposem que l'educació per al desenvolupament constitueixi un corrent educatiu que des de l'educació formal impulsi la Ciutadania Global, i es plantegi com formar ciutadania activa, competent, preocupada pels temes col·lectius i que reclami el seu protagonisme en el desenvolupament dels processos socials i polítics
El sistema educatiu ha de recuperar la seva capacitat d'influència enfront d'altres agents difusors de valors, coneixements i comportaments com són els mitjans de comunicació, la indústria del cinema, els jocs educatius, els videojocs, etc.
En l'educació formal, els materials didàctics condicionen en gran manera la pràctica educativa quotidiana i constitueixen un suport essencial per al professorat. Considerem important crear i homologar materials específics d'EPD en tots els nivells educatius. És no ja important sinó urgent l'eliminació dels estereotips i prejudicis encara presents a bona part dels recursos
pedagògics.
És reconegut que la formació del professorat és un factor clau en l'èxit de tot projecte educatiu. Per això proposem, no només com a repte de futur sinó com a prioritat d'avui, introduir i potenciar la formació en EPD en la formació inicial i permanent del professorat, i donar suport i homologar accions de formació del professorat que impulsin les diferents ONGD.
A causa de la gran diversitat d'actors involucrats en l'EPD, es fa imprescindible l'intercanvi d'experiències, idees, coneixements, etc., per la qual cosa considerem necessari impulsar iniciatives com ara la creació de xarxes de docents i investigadors que treballen en EPD en diversos nivells, obrir espais de debat entre les institucions acadèmiques i els agents de cooperació; etc.
Si entenem l'educació com a element de transformació de la realitat, no podem limitar-la a l'àmbit de l'educació formal. Hi ha altres àmbits que contribueixen decisivament a la creació de consciències crítiques, del concepte i el sentiment de ciutadania.
A Catalunya són particularment importants les associacions educatives juvenils (esplais, agrupaments escoltes, casals de joves...) que han assumit històricament una sèrie de funcions que, a la pràctica, les ha convertit en autèntiques escoles de ciutadania, gràcies a la seva metodologia educativa participativa, i a la implicació i el compromís amb l'entorn. En aquests espais, fa molt temps que es treballa en educació en valors i es promou per al desenvolupament. Sovint, els projectes de cooperació són utilitzats com a eina d'EPD, els i les joves que hi participen incrementen la seva comprensió envers les relacions internacionals, enforteixen les relacions amb el Sud i adquireixen actituds de transformació social tant al Sud com al Nord.
Altres grups o activitats a incloure serien els moviments socials, les escoles d'adults, els grups parroquials, les associacions de veïns i veïnes, etc.
El treball sobre el terreny per si sol no pot transformar les causes estructurals de la pobresa. Per això són necessàries un altre tipus d'actuacions de sensibilització i anàlisi crítica de la realitat que afavoreixin una transformació i el retall de les desigualtats Nord-Sud. Aquestes activitats es realitzarien en el que es denomina àmbit informal i serien fonamentalment activitats informatives-formatives destinades a contribuir a una millor comprensió de la realitat.
És important enfortir el teixit social, i des de l'educació per al desenvolupament es pot contribuir mitjançant la col·laboració amb els diferents agents socials i afavorint la participació de les ONG en activitats formatives sobre diferents aspectes de les relacions Nord-Sud, la cooperació al desenvolupament i la solidaritat que fomentin valors de respecte i convivència.
En aquest àmbit s'inclourien, per exemple, els mitjans de comunicació, els quals juguen un paper fonamental en la construcció d'una visió determinada sobre les relacions Nord-Sud, i sobre el Sud en si mateix, i actuen com uns poderosos agents educatius que posen a l'abast de la població moltíssima informació, però que no sempre és transmesa de forma educativa.
Per aquesta raó, fora positiu incloure els i les professionals dels mitjans de comunicació com a grup objectiu per a accions d'educació per al desenvolupament. Caldria vetllar perquè els mitjans no oblidin la seva responsabilitat social i transmetin valors de respecte a l'altre, al diferent, convivència, igualtat entre home i dona, democràcia, fugint dels estereotips i del sensacionalisme.
Tampoc és menyspreable la importància que té la indústria de l'oci (cinema, videojocs, etc.) com a comunicadora de models.
El codis deontològics poden ajudar a fer que els missatges o notícies sobre els països del sud promoguin la presa de consciència de la problemàtica del desenvolupament, intensifiquin la solidaritat entre els pobles i augmentin la voluntat de participació de la ciutadania.
Molt importants són també les campanyes de sensibilització i incidència política, no en va la raó última de tota acció de sensibilització és aconseguir un canvi d'actituds i valors a partir de la comprensió d'un determinat fenomen o problema, però també d'una identificació afectiva. Només si, més enllà de la captació de socis i sòcies i recursos, aquests són els objectius reals d'una campanya de sensibilització, aquesta pot ser considerada una acció d'educació per al desenvolupament. És essencial poder incloure i fomentar en les activitats de sensibilització, educació formal i informal, la participació efectiva i els testimonis i experiències de persones i associacions del Sud.
D'altra banda, Internet és avui en dia la principal font de subministrament d'informació, per la qual cosa la disponibilitat de portals i pàgines web especialitzats en continguts de cooperació al desenvolupament, relacions Nord-Sud, promoció de valors solidaris, consciència crítica, etc, és una opció molt útil per poder accedir a un públic ampli i variat.
Tanmateix, cal també una seriosa reflexió sobre el valor pedagògic real de les campanyes de ciberactivisme -últimament tan de moda- a fi d'evitar el risc que poden comportar de reduir l'acció solidària a un fet merament virtual, a un gest rutinari o de consum individual a través de les noves tecnologies de la comunicació, especialment entre el jovent.
Una estratègia d'educació per al desenvolupament realment transformadora ha d'impulsar l'intercanvi i la participació de les societats civils del Nord i del Sud en aquest procés, i ha d'impulsar una aposta per l'educació que promogui:
+Una perspectiva de la justícia en què es reconegui que l'educació no és neutral a l'hora d'escollir entre mantenir el món tal com està o participar en el canvi, a favor de la justícia per a tothom.
+Un enfocament més basat en els drets que en les necessitats, que reconegui els drets bàsics de la ciutadania globalment.
+Uns processos educatius participatius, actius, no autoritaris, que fugin de l'adoctrinament, que afavoreixin l'autonomia i que facilitin la participació i el compromís.
En definitiva, ha de potenciar una educació capaç de generar en la ciutadania actituds conscients de coresponsabilitat i la mentalitat que quan una societat actua excloent grups i persones està perdent oportunitats com a conjunt.
---
(*)Aquest article té el seu origen en les aportacions que el grup de treball d'EPD de la Coordinadora Española de ONGD va fer al Pla Director de la Cooperació Espanyola 2005-08 i en la reflexió feta per la Comissió d'EPD de la Federació Catalana d'ONG per al Desenvolupament.
Data de publicació: Març de 2007
-----
Més continguts sobre:
educació en valors, educació per al desenvolupament
imprimir
L'educació per al desenvolupament (EPD) compta ja amb més de quaranta anys d'història i en aquest temps -poc o molt segons es miri- si més no s'ha fet palès que és impossible tirar endavant accions que propiciïn el desenvolupament dels pobles sense un canvi previ d'actituds i valors que garanteixin la consolidació i la sostenibilitat d'aquest tipus d'actuacions.
Als anys 80, partint bàsicament de la comparació entre les condicions econòmiques i socials del Nord i el Sud, es parlava del subdesenvolupament dels països del sud, amb la qual cosa s'entenia que estaven per darrere dels països del nord. Si el Sud era pobre i el Nord ric, quedava clar que el Nord havia de ser el salvador del Sud.
En l'actualitat parlem de desenvolupament humà sostenible (DHS) –concepte que qüestiona que existeixi una relació directa entre creixement econòmic i benestar de les persones- i de pobresa de capacitats, concepte integral que obliga a tenir en compte els processos que creen resistència a la creació de capacitats i oportunitats de tipus econòmic, social, polític, cultural o psicològic.
En aquests últims deu o quinze anys s'ha incorporat l'enfocament global i la idea de societat mundial, dins la qual hi ha desigualtat i injustícia –rics i pobres- en tots els països. En realitat, no és el Sud com a tal el que està
exclòs, sinó que són les masses populars del Sud, a més d'un segment creixent de la població del Nord, les que són víctimes de l'exclusió. Aquesta
desigualtat i aquesta injustícia són les conseqüències d'un sistema econòmic i d'una estructura excloent que imperen en tot el planeta.
L'evolució en la percepció de què és desenvolupament, ha tingut també repercussions en la definició de la naturalesa, les característiques i els objectius de l'educació per al desenvolupament, que és quelcom viu, dinàmic, que està en constant revisió per intentar respondre a la canviant realitat social, econòmica i política.
L'EPD es recolza sobre dos pilars. El primer és l'aspecte cognitiu. Necessitem conèixer, estudiar i després analitzar els fets, però el coneixement per si mateix no és suficient. El segon pilar consisteix en l'adquisició d'una actitud de solidaritat crítica i activa. L'autèntica educació per al desenvolupament no es redueix a activitats i accions puntuals de sensibilització, denúncia, informació… va més enllà. Cerca el canvi estructural i pràctic en la societat, des de l'àmbit local fins al global.
En resum, facilita la comprensió de les relacions que hi ha entre les nostres pròpies vides i les de persones d'altres indrets del món; augmenta el coneixement sobre les forces econòmiques, socials i polítiques del Nord i del Sud i les seves relacions; desenvolupa valors, actituds i destreses; fomenta la participació en propostes de canvi per aconseguir un món més just; dota
les persones i els col·lectius de recursos i instruments que els permetin incidir en la realitat per transformar els seus aspectes més negatius i afavoreix el desenvolupament humà sostenible en el nivell individual, comunitari, local i internacional.
Reconeixement legal de l'EPD
La inclusió de l'educació per al desenvolupament en la Llei de Cooperació espanyola (Art.13) va significar un pas endavant. Per la seva banda, el nou Pla Director de la Cooperació Catalana 2007-2010 estableix un objectiu estratègic d'educació i sensibilització i adopta la definició que la Confederació d'ONGD Europees fa de l'EPD com un "procés d'aprenentatge actiu, basat en els valors de solidaritat, equitat, inclusió i cooperació, que permet a les persones anar més enllà del coneixement bàsic sobre les prioritats internacionals del desenvolupament i del desenvolupament humà sostenible, mitjançant la comprensió de les causes i els efectes de les qüestions globals. D'aquesta manera, es pot assolir la finalitat última de la tasca de sensibilització i educació per al desenvolupament, promoure la implicació i participació personal i l'acció informada de la ciutadania".
D'altra banda, el fet que Espanya i Catalunya s'hagin convertit en societats d'acollida d'amplis col·lectius d'immigrants, exigeix una revisió del nostre treball de sensibilització, formació i conscienciació que incorpori la visió que del Nord té i viu el Sud acollit, i parli d'inclusió des del valor de la interculturalitat com a lloc de trobada i enriquiment entre cultures, com a realitat educativa plena d'oportunitats.
Els agents de l'educació per al desenvolupament
L'educació per al desenvolupament té diferents i variats àmbits d'aplicació, i pot estar destinada a diferents grups-objectiu. Sens dubte un dels principals reptes de futur de l'educació per al desenvolupament al nostre país és assegurar i promoure un marc de coherència entre les polítiques, estratègies i accions d'EPD dels diferents agents implicats.
En aquesta línia fora bo establir alguna mena de sistema o taula de planificació, concertació i coordinació estable conformada pels principals agents implicats: administracions de cooperació i educació, ajuntaments, universitats, comunitat educativa en sentit ampli, ONGD i altres
organitzacions de la societat civil, mitjans de comunicació etc. Un altre repte fora aconseguir que els organismes governamentals responsables de la cooperació internacional i l'educació es coordinin i comptin amb personal especialitzat en aquest tema. És a dir, en el cas de Catalunya, d'una banda la Secretaria de Cooperació Exterior i Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, i de l'altra el Departament d'Educació i particularment la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa.
Les ONGD han estat i continuen sent les principals impulsores i promotores de l'educació per al desenvolupament. En aquest sentit, els plans directors i anuals de cooperació han de complir amb els objectius de suport a les iniciatives de la societat civil i de creació dels espais d'interlocució necessaris..
Són multitud i de tota mena les organitzacions, col·lectius, associacions, moviments, i les seves plataformes, que tenen incorporats als seus objectius un projecte educatiu molt relacionat amb l'EPD, per la qual cosa les accions que duen a terme en molts dels casos són complementàries amb les que desenvolupen altres agents, i haurien d'estar coordinades i gaudir d'un marc normatiu de ratificació i referència. És d'especial rellevància el treball
desenvolupat per les associacions educatives i els serveis socioeducatius que ja fa molt temps van incorporar la solidaritat i la diversitat com a valors a potenciar.
A la universitat és ja significativa l'oferta d'assignatures de lliure elecció, doctorats, postgraus i màsters en temàtiques relacionades amb la cooperació i el desenvolupament humà sostenible. També és creixent el nombre de grups i instituts d'investigació que incorporen l'EPD a la seva activitat investigadora. No obstant això, destaca encara el caràcter dispers i descoordinat d'aquestes iniciatives.
L'educació per al desenvolupament en l'àmbit formal
A partir del marc legislatiu establert per la LOGSE (1990), la importància atorgada a la transversalitat i a l'educació en valors, juntament amb l'aparició de nous problemes socials i polítics (migracions, globalització, dilemes ètics suscitats per avanços tecnològics i científics, etc.), ha donat lloc en aquests últims anys a una gran quantitat de propostes i materials curriculars alternatius. Malgrat tot, els resultats no sempre han estat els desitjats a causa, principalment, de la falta de suport econòmic, social i de formació del professorat. En general, es considera que sense la incorporació de l'EPD al currículum, mai no s'assoliran els objectius que es persegueixen.
Per tal de seguir avançant caldrà també redefinir el concepte, els materials i els àmbits d'intervenció de l'educació per al desenvolupament i dedicar temps a l'avaluació dels recursos emprats i a la reflexió sobre el que realment s'està prioritzant al sector.
En coherència amb allò que s'ha anat exposant, des de la FCONGD proposem que l'educació per al desenvolupament constitueixi un corrent educatiu que des de l'educació formal impulsi la Ciutadania Global, i es plantegi com formar ciutadania activa, competent, preocupada pels temes col·lectius i que reclami el seu protagonisme en el desenvolupament dels processos socials i polítics
El sistema educatiu ha de recuperar la seva capacitat d'influència enfront d'altres agents difusors de valors, coneixements i comportaments com són els mitjans de comunicació, la indústria del cinema, els jocs educatius, els videojocs, etc.
En l'educació formal, els materials didàctics condicionen en gran manera la pràctica educativa quotidiana i constitueixen un suport essencial per al professorat. Considerem important crear i homologar materials específics d'EPD en tots els nivells educatius. És no ja important sinó urgent l'eliminació dels estereotips i prejudicis encara presents a bona part dels recursos
pedagògics.
És reconegut que la formació del professorat és un factor clau en l'èxit de tot projecte educatiu. Per això proposem, no només com a repte de futur sinó com a prioritat d'avui, introduir i potenciar la formació en EPD en la formació inicial i permanent del professorat, i donar suport i homologar accions de formació del professorat que impulsin les diferents ONGD.
A causa de la gran diversitat d'actors involucrats en l'EPD, es fa imprescindible l'intercanvi d'experiències, idees, coneixements, etc., per la qual cosa considerem necessari impulsar iniciatives com ara la creació de xarxes de docents i investigadors que treballen en EPD en diversos nivells, obrir espais de debat entre les institucions acadèmiques i els agents de cooperació; etc.
L'educació per al desenvolupament en el àmbit no formal
Si entenem l'educació com a element de transformació de la realitat, no podem limitar-la a l'àmbit de l'educació formal. Hi ha altres àmbits que contribueixen decisivament a la creació de consciències crítiques, del concepte i el sentiment de ciutadania.
A Catalunya són particularment importants les associacions educatives juvenils (esplais, agrupaments escoltes, casals de joves...) que han assumit històricament una sèrie de funcions que, a la pràctica, les ha convertit en autèntiques escoles de ciutadania, gràcies a la seva metodologia educativa participativa, i a la implicació i el compromís amb l'entorn. En aquests espais, fa molt temps que es treballa en educació en valors i es promou per al desenvolupament. Sovint, els projectes de cooperació són utilitzats com a eina d'EPD, els i les joves que hi participen incrementen la seva comprensió envers les relacions internacionals, enforteixen les relacions amb el Sud i adquireixen actituds de transformació social tant al Sud com al Nord.
Altres grups o activitats a incloure serien els moviments socials, les escoles d'adults, els grups parroquials, les associacions de veïns i veïnes, etc.
L'educació per al desenvolupament en l'àmbit informal
El treball sobre el terreny per si sol no pot transformar les causes estructurals de la pobresa. Per això són necessàries un altre tipus d'actuacions de sensibilització i anàlisi crítica de la realitat que afavoreixin una transformació i el retall de les desigualtats Nord-Sud. Aquestes activitats es realitzarien en el que es denomina àmbit informal i serien fonamentalment activitats informatives-formatives destinades a contribuir a una millor comprensió de la realitat.
És important enfortir el teixit social, i des de l'educació per al desenvolupament es pot contribuir mitjançant la col·laboració amb els diferents agents socials i afavorint la participació de les ONG en activitats formatives sobre diferents aspectes de les relacions Nord-Sud, la cooperació al desenvolupament i la solidaritat que fomentin valors de respecte i convivència.
En aquest àmbit s'inclourien, per exemple, els mitjans de comunicació, els quals juguen un paper fonamental en la construcció d'una visió determinada sobre les relacions Nord-Sud, i sobre el Sud en si mateix, i actuen com uns poderosos agents educatius que posen a l'abast de la població moltíssima informació, però que no sempre és transmesa de forma educativa.
Per aquesta raó, fora positiu incloure els i les professionals dels mitjans de comunicació com a grup objectiu per a accions d'educació per al desenvolupament. Caldria vetllar perquè els mitjans no oblidin la seva responsabilitat social i transmetin valors de respecte a l'altre, al diferent, convivència, igualtat entre home i dona, democràcia, fugint dels estereotips i del sensacionalisme.
Tampoc és menyspreable la importància que té la indústria de l'oci (cinema, videojocs, etc.) com a comunicadora de models.
El codis deontològics poden ajudar a fer que els missatges o notícies sobre els països del sud promoguin la presa de consciència de la problemàtica del desenvolupament, intensifiquin la solidaritat entre els pobles i augmentin la voluntat de participació de la ciutadania.
Molt importants són també les campanyes de sensibilització i incidència política, no en va la raó última de tota acció de sensibilització és aconseguir un canvi d'actituds i valors a partir de la comprensió d'un determinat fenomen o problema, però també d'una identificació afectiva. Només si, més enllà de la captació de socis i sòcies i recursos, aquests són els objectius reals d'una campanya de sensibilització, aquesta pot ser considerada una acció d'educació per al desenvolupament. És essencial poder incloure i fomentar en les activitats de sensibilització, educació formal i informal, la participació efectiva i els testimonis i experiències de persones i associacions del Sud.
D'altra banda, Internet és avui en dia la principal font de subministrament d'informació, per la qual cosa la disponibilitat de portals i pàgines web especialitzats en continguts de cooperació al desenvolupament, relacions Nord-Sud, promoció de valors solidaris, consciència crítica, etc, és una opció molt útil per poder accedir a un públic ampli i variat.
Tanmateix, cal també una seriosa reflexió sobre el valor pedagògic real de les campanyes de ciberactivisme -últimament tan de moda- a fi d'evitar el risc que poden comportar de reduir l'acció solidària a un fet merament virtual, a un gest rutinari o de consum individual a través de les noves tecnologies de la comunicació, especialment entre el jovent.
Algunes consideracions finals
Una estratègia d'educació per al desenvolupament realment transformadora ha d'impulsar l'intercanvi i la participació de les societats civils del Nord i del Sud en aquest procés, i ha d'impulsar una aposta per l'educació que promogui:
+Una perspectiva de la justícia en què es reconegui que l'educació no és neutral a l'hora d'escollir entre mantenir el món tal com està o participar en el canvi, a favor de la justícia per a tothom.
+Un enfocament més basat en els drets que en les necessitats, que reconegui els drets bàsics de la ciutadania globalment.
+Uns processos educatius participatius, actius, no autoritaris, que fugin de l'adoctrinament, que afavoreixin l'autonomia i que facilitin la participació i el compromís.
En definitiva, ha de potenciar una educació capaç de generar en la ciutadania actituds conscients de coresponsabilitat i la mentalitat que quan una societat actua excloent grups i persones està perdent oportunitats com a conjunt.
---
(*)Aquest article té el seu origen en les aportacions que el grup de treball d'EPD de la Coordinadora Española de ONGD va fer al Pla Director de la Cooperació Espanyola 2005-08 i en la reflexió feta per la Comissió d'EPD de la Federació Catalana d'ONG per al Desenvolupament.
Data de publicació: Març de 2007
-----
Més continguts sobre:
educació en valors, educació per al desenvolupament
imprimir