Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
filmografia
La modista
filmografia
Jaume Cela / "La modista", de la directora Jocelyn Moorhouse, explica una història estranya que se m'ha ficat a la butxaca.
Una modista que ha triomfat a París torna al seu poble situat en una zona bastant desolada d'Austràlia.
Carol
filmografia
Jaume Cela / Confesso que un dels meus directors preferits és Todd Haynes. Sempre m'interessa i formalment és perfecte. "Carol", basada en una novel·la de Patricia Highsmith, no és una excepció.
45 años
filmografia
Jaume Cela / Hi ha pel·lícules que les podem comparar amb joies molt vistoses, collarets que omplen pitreres o anells que notes quan estrenys la mà. En canvi n'hi ha que són petits diamants que reclamen una proximitat càlida, tancar un ull per intensificar la mirada, per copsar millor la seva bellesa i la seva brillantor.
La habitación
filmografia
Jaume Cela / Què hi fa una mare i el seu fill de cinc anys tancats dins d'una habitació? Com hi han arribat? Qui és l'home que els visita i els manté empresonats? Quin concepte de la realitat té una criatura –recordeu el mite de la caverna- que ha viscut sempre dins els límits d'una habitació tancada a pany i clau? Quina dialèctica s'establirà entre la realitat, per enterbolida que sigui, i la capacitat d'imaginar?
Mia madre
filmografia
Jaume Cela / Quina interpretació tan magnífica la que fa l'actriu Margherita Buy a "Mia Madre", l'última pel·lícula dirigida i interpretada per Nanni Moretti, sempre encertat en la direcció com en la interpretació. Però en aquesta "Mia madre" qui s'ho menja tot és la gran Margherita Buy que dóna vida a una directora de cine en crisi.
Techo y comida
filmografia
Jaume Cela / "Techo y comida" és la primera pel·lícula del director Juan Miguel del Castillo. És un esplèndid retrat dels efectes de la crisi que pateix una bona part de la societat. Aquest és el tema general, però el director ens mostra com aquesta crisi, que ha provocat que l'abisme entre rics i pobres sigui encara més evident, afecta una mare jove –mai sabem les causes de la seva solitària maternitat- no té feina -en busca durant tota la pel·lícula- llevat de repartir de tant en tant publicitat al carrer, no rep ajudes socials –està en llista d'espera- deu el lloguer de vuit mesos i el propietari, que tampoc neda en l'abundància, decideix denunciar-la. I d'on treu el que mengen ella i el seu fill? Molt sovint del que troba als contenidors de les escombraries i dels que els dóna una veïna.
¡Ave, César!
filmografia
Jaume Cela / Des de "Fargo", -quina pel·lícula tan bona- que m'he convertit en un fan dels germans Coen. Un fan crític, perquè no tot m'ha fet el pes, però he passat una estona molt bona amb "Ave, César". És cine dins del cine. Retrata l'època daurada del Hollywood, quan les grans companyies creaven pel·lícules per somiar, com les que protagonitzava aquella sirena que es deia Esther Williams.
No es mi tipo
filmografia
Jaume Cela / Confesso que m'agraden les comèdies romàntiques que no acaben bé. Potser perquè sóc un admirador de la frase que inicia Anna Karènina i que diu, si fa o no fa, això: totes les famílies felices s'assemblen. Cada família dissortada ho és a la seva manera.
Les històries d'amor que acaben bé són massa iguals i les que no tenen un punt d'interès que els dóna rellevància.
Paulina
filmografia
Jaume Cela / Millor anar a veure-la acompanyat, perquè quan surts del cine és recomanable seure una estona i fer-la petar al voltant de la història d'aquesta advocada argentina que decideix deixar, en paraules del seu pare, un jutge esquerranós, una carrera plena d'èxits per donar classes a un grup de joves d'una zona rural.
Spotligth
filmografia
Jaume Cela / No és la primera vegada que el cine tracta el tema dels abusos sexuals que pateix la infància. L'ha mostrat des de perspectives diferents amb resultats irregulars. Em ve a la memòria la magnífica "La caza" de Thomas Vinterberg, que també va tractar-lo en una de les seves anteriors obres. Parlo de "La celebración", esplèndida també.
El hijo de Saúl
filmografia
Jaume Cela / S'han fet moltes pel·lícules sobre l'Holocaust. Claude Lanzmann és el responsable del documental "Shoah". No va fer servir cap imatge d'arxiu –el documental dura nou hores, aproximadament- i va afirmar que fer ficció sobre aquest tema era una immoralitat perquè ningú no es pot posar al lloc de la víctima. Per tant, a Lanzmann no li va agradar gens que Spielberg, a "La llista de Schindler", filmés l'interior d'una cambra de gas però que en aquesta ocasió sortia aigua per on acostumava a sortir gas. Gavras, a "Amén", no va gosar entrar dins la cambra de gas i va filmar el moment de la mort dels centenars de persones que feien encabir amb violència o enganys. El protagonista observa per un espiell que passa dins i ens imaginem què veu a partir de la seva expressió. Tim Black Nelson va filmar "La zona gris", on narrava l'alçament d'un grup de sonderkommandos, que eren jueus a qui se'ls encarregava fer entrar amb enganys les víctimes, retirar els cadàvers i deixar-ho tot ben net per a una nova arribada.
Sicario
filmografia
Jaume Cela / No és la primera vegada ni serà l'última que el setè art ens mostra la frontera dels Estats Units amb Mèxic i el problema dels narcotraficants. I no és la primera vegada que acompanyem uns personatges que han de decidir si per combatre els traficants – al mal- han d'adoptar mesures que van contra la llei, tot i ser-ne els seus representants.