llibres
Ser etíop fora d'Etiòpia
Josep M. Puig Rovira / Fusta d'eucaliptus cremada (Editorial Navona, 2022) és el testimoni d'Ennatu Domingo, que, a propòsit de la seva peripècia vital, es planteja qüestions com ara la importància dels orígens i la confusió que provoca el desarrelament, el valor del record i de la memòria, la vida de la seva mare i de totes les dones camperoles d'Etiòpia.
Fusta d'eucaliptus cremada (Editorial Navona, 2022) és el testimoni d'Ennatu Domingo, que, a propòsit de la seva peripècia vital, es planteja qüestions com ara la importància dels orígens i la confusió que provoca el desarrelament, el valor del record i de la memòria, la vida de la seva mare i de totes les dones camperoles d'Etiòpia, les mil formes del racisme i la dificultat d'obtenir reconeixement, el deure i el gust per recuperar la llengua i la cultura originaria, la xacra de la guerra i la pobresa, i el paper de la política per assolir un desenvolupament que hauria d'assegurar educació, aigua potable, serveis sanitaris i electricitat, conquestes per a tothom, però que alliberarien a les dones de les tasques diàries per assegurar la supervivència i les permetria estudiar. Aquests temes i encara d'altres enriqueixen la qüestió central del llibre: la identitat i, pel damunt de tot, la construcció d'una identitat doble basada en la recuperació de les seves arrels etíops.
Aquestes qüestions es plantegen a propòsit de la vida de l'autora, una nena que amb set anys deixa l'Etiòpia rural i és adoptada per una parella de catalans, fa l'escolarització al barri de Gràcia de Barcelona, estudia ciències polítiques i desprès un màster sobre Conflicte Internacional i Seguretat en les seus de Canterbury i Brussel·les de la Universitat de Kent. Quant estava treballant a Kenya per al Departament d'Afers Exteriors del Parlament Europeu, la pandèmia va fer que hagués de tornar inesperadament a casa dels pares. Actualment fa recerca a l'European Center for Development Policiy a Maastricht. Una vida nòmada, part de la qual ha deixat escrita i reflexionada en una obra magnífica, que ajudarà als lectors a entendre el nostre món amb una mirada més oberta.
Es tracta d'un llibre amb diferents capes de lectura, escrites de manera no lineal, però que es segueix a la perfecció i que, pas a pas, mostra, tan alguns aspectes del trajecte vital de l'autora, com el treball de reflexió i construcció personal que s'ha imposat. En certa forma descriu un triple procés de formació: primer a l'Etiòpia natal, desprès a Barcelona i, finalment, allunyada dels dos àmbits de socialització primària, buscant un punt de vista per fer-se una volguda identitat complexa. Tres intensos processos educatius en una sola biografia.
Com veureu, el llibre explica amb deteniment els set primers anys de vida de l'autora en companyia de la seva mare –la Yamrot–, aquesta primera etapa acaba quant queda sola i es adoptada per una família catalana. No entra en detalls del període a Barcelona, tot i que queda clar la sort individual que ha tingut, així com el procés de pèrdua cultural que comporta l'adopció internacional, malgrat els esforços de la família catalana. Tres anys després de la seva arribada a Catalunya, durant el primer viatge de visita a Etiòpia, s'adona que ja no entén la llengua: l'amhàric. Aquesta experiència de pèrdua de les arrels, li provoca una aguda voluntat de resistència a l'oblit, veritable objectiu del procés de formació que desembocarà en una identitat complexa. El llibre recorre aquesta reconstrucció personal, alhora que ens dona detalls dels dos processos anteriors de formació.
La formació d'una identitat complexa es centra en la recuperació de la cultura i de la mirada etíop i en la seva acomodació amb la cultura europea que ha adquirit durant els anys d'estudi i els primers treballs. La nova apropiació de la identitat etíop es realitza en tres àmbits i gràcies a una acció decidida de la protagonista. El primer és l'àmbit familiar i es centra en la voluntat de recordar, agrair i, en certa forma, apropiar-se de la seva mare. Però no és únicament un homenatge privat, sinó que també hi ha una reivindicació en favor de totes les dones camperoles d'Etiòpia, base de l'economia agrària del país i alhora al marge de qualsevol millora. El segon àmbit, que podríem anomenar de consciència cívica, es centra en la recuperació de la llengua materna i de l'interès per diferents elements de la cultura etíop. Finalment, el tercer àmbit el defineix l'esforç per conèixer i preocupar-se per la política etíop, per entendre les causes de la situació del país i per imaginar camins de millora. Una preocupació que a mes li permet connectar l'acció política amb la vida de les persones com la seva mare o com tots els infants etíops que no han sigut atesos per el seu país. Aquesta triple preocupació familiar, cívica i política ajuda l'autora a articular una manera de ser etíop fora d'Etiòpia. I a nosaltres, lectors d'aquests recorregut, a més d'entendre millor situacions com la descrita, ens encoratja a fer-nos també una identitat complexa que ens ajudi a viure amb lucidesa en societats altament diverses.
Novembre 2022
-----
Més continguts sobre:
família, diversitat, igualtat i gènere, interculturalitat
imprimir
Fusta d'eucaliptus cremada (Editorial Navona, 2022) és el testimoni d'Ennatu Domingo, que, a propòsit de la seva peripècia vital, es planteja qüestions com ara la importància dels orígens i la confusió que provoca el desarrelament, el valor del record i de la memòria, la vida de la seva mare i de totes les dones camperoles d'Etiòpia, les mil formes del racisme i la dificultat d'obtenir reconeixement, el deure i el gust per recuperar la llengua i la cultura originaria, la xacra de la guerra i la pobresa, i el paper de la política per assolir un desenvolupament que hauria d'assegurar educació, aigua potable, serveis sanitaris i electricitat, conquestes per a tothom, però que alliberarien a les dones de les tasques diàries per assegurar la supervivència i les permetria estudiar. Aquests temes i encara d'altres enriqueixen la qüestió central del llibre: la identitat i, pel damunt de tot, la construcció d'una identitat doble basada en la recuperació de les seves arrels etíops.
Aquestes qüestions es plantegen a propòsit de la vida de l'autora, una nena que amb set anys deixa l'Etiòpia rural i és adoptada per una parella de catalans, fa l'escolarització al barri de Gràcia de Barcelona, estudia ciències polítiques i desprès un màster sobre Conflicte Internacional i Seguretat en les seus de Canterbury i Brussel·les de la Universitat de Kent. Quant estava treballant a Kenya per al Departament d'Afers Exteriors del Parlament Europeu, la pandèmia va fer que hagués de tornar inesperadament a casa dels pares. Actualment fa recerca a l'European Center for Development Policiy a Maastricht. Una vida nòmada, part de la qual ha deixat escrita i reflexionada en una obra magnífica, que ajudarà als lectors a entendre el nostre món amb una mirada més oberta.
Es tracta d'un llibre amb diferents capes de lectura, escrites de manera no lineal, però que es segueix a la perfecció i que, pas a pas, mostra, tan alguns aspectes del trajecte vital de l'autora, com el treball de reflexió i construcció personal que s'ha imposat. En certa forma descriu un triple procés de formació: primer a l'Etiòpia natal, desprès a Barcelona i, finalment, allunyada dels dos àmbits de socialització primària, buscant un punt de vista per fer-se una volguda identitat complexa. Tres intensos processos educatius en una sola biografia.
Com veureu, el llibre explica amb deteniment els set primers anys de vida de l'autora en companyia de la seva mare –la Yamrot–, aquesta primera etapa acaba quant queda sola i es adoptada per una família catalana. No entra en detalls del període a Barcelona, tot i que queda clar la sort individual que ha tingut, així com el procés de pèrdua cultural que comporta l'adopció internacional, malgrat els esforços de la família catalana. Tres anys després de la seva arribada a Catalunya, durant el primer viatge de visita a Etiòpia, s'adona que ja no entén la llengua: l'amhàric. Aquesta experiència de pèrdua de les arrels, li provoca una aguda voluntat de resistència a l'oblit, veritable objectiu del procés de formació que desembocarà en una identitat complexa. El llibre recorre aquesta reconstrucció personal, alhora que ens dona detalls dels dos processos anteriors de formació.
La formació d'una identitat complexa es centra en la recuperació de la cultura i de la mirada etíop i en la seva acomodació amb la cultura europea que ha adquirit durant els anys d'estudi i els primers treballs. La nova apropiació de la identitat etíop es realitza en tres àmbits i gràcies a una acció decidida de la protagonista. El primer és l'àmbit familiar i es centra en la voluntat de recordar, agrair i, en certa forma, apropiar-se de la seva mare. Però no és únicament un homenatge privat, sinó que també hi ha una reivindicació en favor de totes les dones camperoles d'Etiòpia, base de l'economia agrària del país i alhora al marge de qualsevol millora. El segon àmbit, que podríem anomenar de consciència cívica, es centra en la recuperació de la llengua materna i de l'interès per diferents elements de la cultura etíop. Finalment, el tercer àmbit el defineix l'esforç per conèixer i preocupar-se per la política etíop, per entendre les causes de la situació del país i per imaginar camins de millora. Una preocupació que a mes li permet connectar l'acció política amb la vida de les persones com la seva mare o com tots els infants etíops que no han sigut atesos per el seu país. Aquesta triple preocupació familiar, cívica i política ajuda l'autora a articular una manera de ser etíop fora d'Etiòpia. I a nosaltres, lectors d'aquests recorregut, a més d'entendre millor situacions com la descrita, ens encoratja a fer-nos també una identitat complexa que ens ajudi a viure amb lucidesa en societats altament diverses.
Novembre 2022
-----
Més continguts sobre:
família, diversitat, igualtat i gènere, interculturalitat
imprimir