El document Educar en contextos de polarització. Retrat i propostes des de l'educació per la Justícia Global, signat per Cécile Barbeito, de l'Escola de Cultura de Pau, i presentat per Maria Monzó, de la Direcció de Justícia Global i Cooperació Internacional de l'Ajuntament de Barcelona, fa un diagnòstic de la polarització en la nostra societat, descriu la manera com afecta el món de l'educació i, finalment, presenta un conjunt de mesures pràctiques per abordar la polarització a les aules.

Presentació del document
Maria Monzó

El Pla Director de Cooperació per a la Justícia Global de Barcelona 2018-2021 estableix com a objectiu estratègic "Fomentar la cultura de la pau i la no-violència" i com a objectius específics "promoure l'educació per la pau" i "augmentar les capacitats institucionals de les ciutats i de la societat civil per a la resolució no violenta de conflictes, la mediació, la reconciliació i la reparació de les víctimes".

En el context mundial actual s'està produint una pro-liferació a nivell global i local de discursos de l'odi i un augment de la polarització social. Les societats que pateixen les conseqüències d'aquests fets, es van fragmentant i polaritzant i cada cop costa més parlar de temes controvertits de forma respectuosa i no violenta. El deteriorament de la qualitat de la informació, el món digital i les xarxes socials contribueixen a aquest nou escenari global, són instruments que s'utilitzen de forma estratègica per a crear desinformació i difondre fake news. A aquest fet, s'uneix un moviment global populista que ha trobat en ells una eina per fer créixer els seus discursos d'odi i aconseguir poder polític facilitant la circulació d'aquestes idees a escala global i local.

En el moment del naixement de les xarxes socials es creia que aquestes contribuirien a augmentar i millorar la democràcia al món, donarien veu a la gent que no en té i farien d'altaveu de les injustícies. En canvi, es segueix actuant amb impunitat, intoxicant el diàleg col·lectiu i difonent desinformació per tal de neutralitzar l'efecte real d'algunes actuacions de cara al món. Cada cop més, les xarxes socials i el món digital són instruments que permeten a cada persona relacionar-se i informarse només amb qui pensa com ella, són instruments utilitzats per dividirnos i per crear odi, per reafirmar les creences de cadascú i no dialogar ni posar-se en el lloc de l'Altre. Com diu Carolin Emcke, "si es dubta, no és possible odiar"(Arias, Emcke, 2018) i les xarxes socials ens donen el privilegi de no dubtar, de veureho tot des d'un sol punt de vista, de que sigui senzill i fàcil odiar. Aquest odi sempre és cap a un col·lectiu de persones, cap a certes creences i ideologies, l'odi necessita alguna cosa a odiar i és aquí on entra en joc la construcció de la imatge de l'enemic.

La preocupació per aquest fenomen mundial es fa evident amb l'arribada al poder de mandataris com Donald Trump, Jair Bolsonaro, Viktor Orban, Boris Johnson o Matteo Salvini que faciliten la circulació d'aquestes idees a escala global i local i accentuen el focus intolerant cap a persones migrades i refugia- des, cap al col·lectiu LGTB i el moviment feminista, cap als defensors i les defensores de drets humans, sumant-hi la negació sense contemplacions de l'emergència climàtica.

Aquesta tendència global també afecta a Catalunya i a Barcelona, ho podem veure en qüestions com l'acollida de persones refugiades, la situació política de Catalunya, el terrorisme, els límits de la llibertat d'expressió, la convivència social i la religió. Tal com indica Escola de Cultura de Pau a la guia Discrepància benvinguda, "l'augment de la diversitat, l'increment de la sensibilitat envers temes identitaris, la facilitat d'accés a xarxes socials o la multiplicació de fonts d'informació poc rigoroses, fa que els i les joves estiguin més exposats a les controvèrsies." (Barbeito i Caireta, 2018)

Aquesta realitat també està present al món educatiu i a les escoles, l'alumnat té inquietuds i preguntes relacionades amb l'actualitat política i social i l'escola és un espai idoni per compartir-ho, ja que d'aquesta manera es fomenta el pensament crític, l'empatia, el debat i l'argumentació, el respecte i la comprensió de l'Altre. Moltes vegades, però, el professorat no se sent capacitat ni creu tenir les eines per a poder-ho fer de la millor manera possible.

L'educació per a la justícia global s'entén com un procés de coneixement i d'anàlisi crítica de la realitat que vincula l'acció local i la seva dimensió global. La seva finalitat és promoure una consciència crítica envers les causes que generen desigualtats i conflictes. També contribueix al canvi d'actituds i pràctiques que han de fer possible una ciutadania responsable, respectuosa i compromesa amb la transformació social (Rubio i Lucchetti, 2016). Dotar d'eines al professorat per a treballar temes controvertits a l'aula és un element indispensable per fomentar el pensament crític.




Resum executiu del document
Cécile Barbeito

Actualment, la polarització a Catalunya es caracteritza per:

· Mantenir-se en uns estàndards similars als europeus en quant al grau de polarització.
· Seguir una pauta moderada i oscil·lant, però amb tendència creixent.
· Els temes que generen polarització són variables en el temps. Alguns autors remarquen la polarització esquerra-dreta com un factor determinant, altres la polarització catalanista-centralista, molt per sobre d'altres qüestions controvertides com els impostos o la immigració.
· Les diferents polaritzacions no es superposen, pel que no es pot parlar de fractura social entorn d'una sola gran divisió.
· Malgrat que hi ha variacions en el temps, existeixen temes polaritzadors recurrents, que poden justificar estratègies educatives adreçades a prevenir una ma- jor polarització.

L'impacte de la polarització social i política als centres escolars destaca per:

· El nou currículum que desplega la LOMLOE convida a abordar els temes a través de l'aprenentatge basat en situacions (temes controvertits, polèmiques, di- lemes, etc.), i promou moltes competències útils i necessàries per a prevenir la polarització.
· Professorat, alumnat, famílies i entitats polítiques identifiquen amb facilitat temes que polaritzen les aules. Aquests temes varien en el temps, sensibles al context d'actualitat. Actualment, els temes més recurrents als centres escolars, són aquells associats a la sexualitat i el gènere.
· La por del professorat a ser acusats per adoctrinament s'ha reduït des dels anys 2017-2018, però segueix present.
· Els principals motius identificats pel professorat per a no abordar més temes controvertits a l'aula són: la manca d'eines i de formació per a fer-ho, l'escassa tradició de pensament crític a l'educació catalana, i la manca d'incentius per part del Departament.
· Un 56,7% de les famílies considera que les com- petències més importants dels seus fills i filles són el respecte a les persones diferents, i un 38,2% la capacitat de raonar i esperit crític.
· Alhora, prop d'un terç de les famílies considera que no
s'han d'abordar temes socials i polítics a l'aula (26,7% de les famílies), o es reserva el dret d'assistència dels seus fills a l'aula ("PIN parental" si s'hi tracten temes que contradiuen els seus valors (32,3%).

Per tal de fer front a la polarització es recomana:

· Reforçar la formació de professorat en continguts i metodologies de pensament crític, abordatge de temes controvertits, educació en el conflicte, diversitat, etc.;
· Concretar competències de pensament crític, conflicte, apreci a la diversitat, etc. al desplegament del nou currículum;
· Crear i difondre materials de referència amb enfocament de temes controvertits, identitat i diversitat;
· Augmentar els temps de preparació del professorat per a crear nous materials relatius a temes d'actualitat polaritzadors;
· Planificar accions educatives de forma gradual, especialment quan no hi hagi pic de polarització o conflicte;
· Generar les condicions de confiança en el grup per abordar temes polaritzadors;
· Prioritzar metodologies educatives emocionals i segures;
· Centrar-se en comprendre els valors de les persones. Tenir clars els límits del que es pot abordar a l'aula i el que no;
· Establir protocols de comunicació política per partits
polítics i institucions de debat públic;
· Vetllar per que els mitjans de comunicació no sobre-representin les posicions extremes.
· Prendre mesures efectives per a reduir l'atur i les desigualtats.

Per baixar el document complet.

Abril 2023




-----

Més continguts sobre:
mediació, materials didàctics, educació en valors, diversitat, drets dels infants, educació per la ciutadanai, interculturalitat, educació inclusiva, educació per al desenvolupament, drets humans, ciutadania, democràcia, participació

imprimir