Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
Fins al final de la vida
llibres
Fins al final de la vida
Gemma Redortra - Eumo Editorial / Acompanyar i cuidar qui ens estimem fins a l'últim dia.
Néixer i morir formen part del cicle de la vida i hem d'aprendre a afrontar la mort amb humanitat i dignitat. Un equip d'atenció pal·liativa, encapçalat pel Dr. Gómez-Batiste, referent mundial en aquest àmbit, ens dona pautes i orientacions per fer un bon acompanyament en casos de malalties avançades.

La persona cuidadora s'ha de poder cuidar d'ella mateixa. Ha de buscar espais i moments de desconnexió. Ha de tenir comunicació fluïda amb els professionals que l'assisteixen. Cal que s'assessori sobre ajuts tècnics i prestacions econòmiques. Conèixer la malaltia i com pot evolucionar l'ajudarà a preparar-se pel que vindrà. Cuidar una persona vol dir enfortir-hi vincles, que seran útils tant en el procés de malaltia com en el comiat.

Informar el malalt de què li passa pot provocar-li l'angoixa que preteníem evitar. A les preguntes dicotòmiques ─sí o no─ hem d'evitar donar-hi respostes categòriques. Poden servir per conèixer les preocupacions de fons del malalt i orientar sobre com gestionar la informació que volem compartir-hi.

Si es nega a acceptar el diagnòstic, la família ha de respectar el seu tempo i acompanyar-la en el procés amb empatia. Cal ajudar-la a confrontar la realitat de manera progressiva i amb prudència.

Morir a casa no vol dir deixar de rebre assistència de l'equip mèdic. El Programa d'Atenció Domiciliària i Equips de Suport (PADES) està especialitzat en tractaments pal·liatius a domicili.

Parlar de la mort des de la complicitat entre malalt, família i equip mèdic és reconfortant i necessari. Mentre tingui la capacitat de decidir, el pacient sempre podrà exposar quin és el seu límit a l'hora de prolongar la vida.

No tothom expressa la por directament. Pot ser que un malalt tingui dificultats per dormir perquè tem no tornar-se a despertar i això agreuja el seu estat. Per això és important verbalitzar els temors i posar-los nom.

El dolor físic fa difícil afrontar la malaltia i multiplica les possibilitats que aparegui un malestar emocional afegit. No s'ha de banalitzar mai l'expressió de dolor d'una persona malalta i cal mitigar el seu malestar amb recursos a l'abast, com tractaments amb morfina, per exemple.

Davant un diagnòstic d'Alzheimer o demència, cal garantir la supervisió que permeti al malalt mantenir tant com pugui la funcionalitat i l'autonomia en les activitats diàries. Els professionals ens poden donar pautes per estimular les funcions físiques, cognitives o socials en cada fase de la malaltia.

A la pregunta "M'estic morint?" no hi podem respondre "No diguis això. Tot anirà bé!". Hem de mantenir el diàleg obert i no tallar l'expressió de sentiments. Podem tornar la pregunta o demanar, per exemple, com se sent o què el preocupa.

La petició d'eutanàsia ha de ser recollida i escoltada. Cal crear un clima de confiança en el qual es pugui parlar de tot i assegurar que el pacient disposa de la informació que necessita. I cal tenir en compte que eutanàsia i cures pal·liatives no són opcions antagòniques.

Xavier Gómez-Batiste és metge especialista en Medicina Interna, Oncologia i Medicina Pal·liativa i dirigeix la Càtedra de Cures Pal·liatives de la UVic-UCC. Anna Formiguera és infermera de la Unitat de cures pal·liatives de l'Hospital Universitari de la Santa Creu de Vic. Mariona Vilaclara és psicòloga experta en intervenció en dol i trauma i treballa a l'Hospital Universitari de Vic i a l'Hospital Universitari de la Santa Creu de Vic.
La redacció ha anat a càrrec del periodista Xavier Bardolet.

-----

imprimir