Senderi · educació en valors
42
“Feixisme. Mai més!”
Postveritat
opinió
Salvador Carrasco Calvo / D'un temps ençà, als mitjans de comunicació no cessen d'aparèixer comentaris sobre el gastat concepte de postveritat. A la «societat de l'espectacle», per qualificar-la amb l'expressió de Guy Debord, tot és possible, res seria veritat ni mentida. Aquesta seria una qüestió sense importància: «En el mundo realmente invertido, lo verdadero es un momento de lo falso».
Per una pràctica educativa critica al servei d'una societat mes justa.
opinió
Josep Palos / Es necessari continuar treballant per un canvi educatiu però amb molta consciència de qui genera els problemes que ens demanen que solucionem. Les diferents lleis educatives i els principis que les fonamenten estan impregnades i condicionades per la ideologia economicista i neoliberal del sistema i pels seus grans objectius generals. Potser es podria aprofitar aquesta onada d'innovació que es viu en els centres per anar creant, consolidant o recuperant experiències autèntiques perdudes o abandonades.

Barcelona educa per a la Justícia Global
Laura Gutiérrez, Maria Monzó, Mariona Ramírez, Judit Rifà* / La cooperació internacional i l'educació per al desenvolupament, impulsades tant per les ONG com pels governs locals, regionals i estatals, han viscut un recorregut històric llarg i ha evolucionat a través dels anys i dècades transitant d'un model assistencialista a altres models de desenvolupament. Aquests canvis s'han viscut a nivell mundial i també al nostre país i a la ciutat de Barcelona.
Els valors sempre estan presents i des de l'educació no es pot oblidar
opinió
José Palos / El nostre món cada vegada se'ns fa més complex i per tant parlar dels seus valors també ho és. La nostra societat sempre té uns valors dominants que moltes vegades són els que estan subjacents en situacions d'injustícia i ens poden fer pensar que els valors estan en crisi. L'educació hauria d'ajudar a construir i desenvolupar un pensament crític i una ètica raonada i fonamentada en la justícia social.
Especisme, un tema moral
opinió
Cristina García / De vegades ens preguntem per què les persones bones fan coses dolentes i sovint trobem que aquestes persones no tenen la visió d'estar fent mal a ningú, sinó que les seves accions són conseqüències d'una creença en què es deshumanitza a qui es fa mal. Quan ens creiem superiors a algú, som capaços de justificar males accions en contra seva. Podem reconèixer aquestes justificacions davant d'actituds racistes i masclistes, per exemple, i m'agradaria assenyalar un altre tipus de discriminació que cometem amb freqüència: l'especisme.
L'Educació en valors a l'escola i els seus enemics
opinió
Jaume Funes / Fan falta més arguments per defensar la urgència de tornar, de manera sistemàtica i explicita, a l'educació en valors?
Quan ensenyem, quan eduquem ensenyant, estem ajudant els infants a ser persones que troben sentit a la seva vida descobrint els altres, que no tenen por a dubtar, que no accepten cap argument que no pugi ser discutit, que intenten no ser definits pels mercats, que mantenen el desig de saber, que volen ser ciutadans i ciutadanes implicats en els afers comuns.
 Projecte Buchenwald
experiència i intercanvi
Paula Escobar Muro / El Projecte Buchenwald és un projecte d'institut que busca recuperar i defensar la memòria històrica per tal de construir un pensament obert, crític i democràtic. Aquest projecte s'impulsa durant els dos anys de batxillerat a l'Institut Bruguers de Gavà i compta amb la col·laboració de l'Amical de Mauthausen, una associació orientada a defensar els drets morals i materials dels deportats del franquisme a camps de concentració nazis i preservar la seva memòria.
Som escoltes i volem deixar el món millor de com l'hem trobat
experiència i intercanvi
Marc Pons / Els escoltes som un moviment mundial que va des de països occidentals a orientals, amb més de 40 milions de membres, que treballem amb un mètode concret. I sí, potser som uns somiadors però la nostra esperança és canviar el món i deixar-lo millor de com l'hem trobat. El passat mes d'abril es va celebrar a Tàrrega la Jamborinada, la trobada més gran d'escoltes i guies que s'ha realitzat en territori català.
En aquesta trobada es pretenia mostrar com és l'escoltisme català, trencar estereotips i sobretot demostrar que el jovent d'aquest país, contrari a tot el que s'ha dit, que els joves no tenen implicació i no tenen compromís, som capaços de moure el món.


El futur és seu
experiència i intercanvi
Júlia Pérez Lema / Alguna cosa es cou a la Jamborinada, la gran trobada d'escoltes guies que es va fer el passat 30 d'abril a Tàrrega. Perquè els nois i les noies són conscients, responsables i capaços. Perquè saben el que volen, com ho volen i quan ho volen. Perquè són molts, diversos i humans. Perquè malgrat les múltiples diferències, s'han unit perquè estan a punt. Perquè han parlat sense fronteres, sense tabús, sense els filtres que la societat imposa dia rere dia perquè té por de sortir de la zona de comfort. Perquè si han estat capaços d'aquest gran pas sent petits, què faran demà? Què faran al cap d'uns anys? Ara el futur és seu. Tenen la força per moure el món.
Innovació educativa
opinió
Salvador Carrasco Calvo / L'educació catalana està vivint un període excepcional d'ebullició i emergència d'iniciatives des de la base mateixa del sistema. Som davant d'una important oportunitat que ens interpel·la i obliga a estar a l'altura del moment, per revisar críticament les estratègies i les prioritats educatives. No es tracta de seguir modes oportunistes, sinó de donar respostes noves, si cal, als nous problemes i als reptes de primera magnitud que tenim al davant.
 El balancí com a dispositiu moral
recerca
Fátima Avilés i Josep M. Puig* / Un balancí o palanca és un aparell lúdic fet amb una barra llarga que té a cada extrem un espai per seure-hi; el seu punt mig està unit a un suport fixat al terra, i això permet a la barra pujar i baixar. Els usuaris s'han d'asseure als extrems i, alternativament, empènyer cap amunt amb les cames. L'anar i venir resulta divertit, i les capacitats motrius i morals que posa en joc el converteixen en un instrument didàctic de relleu a les escoles bressol. Entre els dos i tres anys s'aprèn a usar-lo, i durant la resta de la vida pot ser un passatemps agradable.
Què passa amb l'educació en valors?
editorial
Senderi / Estem en un canvi d'època, moltes coses han envellit, algunes mai no van anar prou bé i altres han quedat inservibles davant tota mena de transformacions socials. Aquí, però, ens volem referir en exclusiva a un àmbit limitat i rellevant: l'educació en valors.
experiència i intercanvi
Paula Escobar / Josep M. Puig / La Sandra Avellaneda i la Gemma Marín són professores d'història i de llengua i literatura catalana, respectivament, a l'institut públic Bruguers de Gavà (Baix Llobregat). Juntes impulsen el Projecte Buchenwald, un projecte proposat per l'Amical Mauthausen, una associació orientada a defensar els drets morals i materials dels deportats del franquisme als camps de concentració nazis i a recuperar la memòria històrica sobre la Guerra Civil Espanyola i el feixisme a Europa.
Xarxes informals d'amistat i de cura
opinió
Roser Batlle / Rojas Marcos sempre diu que hi ha dues coses que nota quan arriba a Espanya procedent dels Estats Units, només a l'aterrar a l'aeroport: l'olor de cafè-cafè i lo molt que parlen les dones.
A risc de fomentar el tòpic sobre els llatins, crec que pot tenir raó: el cafè que beuen als Estats Units és bastant dolent i cal reconèixer que aquí tothom parla pels colzes, però les dones més encara.
Els valors de la robòtica educativa
experiència i intercanvi
Lluís Casas / Quan parlem de robòtica educativa cada cop més gent valora positivament els avantatges de la seva aplicació a les aules. Com a element tecnològic i també com a element catalitzador de canvis metodològics, cada vegada se la considera més habitual en els centres per la seva progressiva implantació i, a la vegada, per la seva evolució cap a propostes més obertes i motivadores amb elements aglutinadors de caràcter transversal.
Projecte siguem Eco-Ètics
experiència i intercanvi
Aina Puig / Aquest trimestre els alumnes de 4t d'ESO del Col·legi Manyanet Blanes van realitzar el projecte Siguem ECO- ÈTICS. El projecte va sorgir amb la finalitat de fer comprendre a l'alumnat de secundària que existeix una banca alternativa.
 Mariano Royo:
Ernesto Bravo / Entrevistem al nostre canal de YouTube a Mariano Royo escriptor, pensador i professor de filosofia. Ens parla del seu llibre "20 Novelas del siglo XX .La condición humana en la mejor literatura del siglo."
Participació de l'Escola Ramon Fuster a la BML. Una experiència d'aprenentatge servei
experiència i intercanvi
Hug Llàcer, professor de Secundària de l'escola Ramon Fuster / Alumnes de 4t de Secundària i professors de l'escola Ramon Fuster han participat en l'activitat Barcelona Magic Line 2017 a través de l'organització de berenars i concerts solidaris i el voluntariat per donar suport a l'organització de la cursa.
Los nativos digitales no existen. Cómo educar a tus hijos para un mundo digital
llibres
Senderi / "Este libro, en el que colaboran expertos en la materia de diversas disciplinas, quiere aportar una visión distinta, con la idea además de que sirva como guía para padres, profesores, orientadores, etc. Muchos de ellos están desesperados porque creen que sus hijos han perdido el norte con las redes sociales cuando lo que pasa es que están mucho más verdes en el uso de las TIC de lo que podemos pensar…" Así presentan en su web los autores este interesante libro que intenta desmontar el mito de los niños-as que habiendo En esta recopilación de artículos coordinada por Susana Lluna y Javier Pedreira «Wicho» también han participado investigadores, empresarios, psicólogos y profesores, como Enrique Dans, Genís Roca, Juan García, Andy Stalman, Dolors Reig o Borja Adsuara, entre otros expertos y conocedores de la brecha digital que existe entre padres y jóvenes.
La memòria de l'Holocaust. «Som mà d'obra»
opinió
Salvador Carrasco Calvo / El largo viaje (2004) és el relat de Semprún dels quatre dies i cinc nits de viatge cap al camp de concentració de Buchenwald. Són ben conegudes les condicions en què es viatjava en aquells vagons atapeïts de persones, traslladades, en condicions indignes, a l'infern, a un destí desconegut, sinistre i cruel, en el qual «tot respirava misèria, sofriment i mort» (Léon Blum).
Educació en plural
llibres
Senderi / L'element nuclear del llibre que ha escrit l'Antoni Tort i en Jordi Collet – Escola, famílies i comunitat. Octaedro, 2017– pot resumir-se dient que, "tota educació requereix el plural per ser conjugada. Ja no podem continuar parlant d'educació, sinó d'educacions.
Inclusión y convivencia.
revistes
Àngels Grado y Pedro Ma Uruñuela / ¿Qué relación existe entre inclusión y convivencia? ¿Es posible que un centro educativo trabaje la convivencia positiva y no tenga en cuenta la inclusividad como principio básico de todas sus actuaciones? Se trata de una situación contradictoria en sí misma, un dilema imposible ya que, si falta una de las dos dimensiones, no podría hablarse ni de escuela inclusiva ni de convivencia positiva.
La valentía de dialogar
opinió
Ignacia Cabrera Reveco / La escuela está llena de historias y quiero contar una de ellas. Ocurrió el 22 de mayo del 2016, en Chile, al iniciar la jornada escolar, a las ocho de la mañana, familias, estudiantes, docentes, administrativos y directivos nos encontramos con el colegio ocupado.