Senderi · educació en valors
41
“Casa nostra, casa vostra”
L'Educació en valors a l'escola i els seus enemics
opinió
Jaume Funes / Fan falta més arguments per defensar la urgència de tornar, de manera sistemàtica i explicita, a l'educació en valors?
Quan ensenyem, quan eduquem ensenyant, estem ajudant els infants a ser persones que troben sentit a la seva vida descobrint els altres, que no tenen por a dubtar, que no accepten cap argument que no pugi ser discutit, que intenten no ser definits pels mercats, que mantenen el desig de saber, que volen ser ciutadans i ciutadanes implicats en els afers comuns.
ApS: cap a una perspectiva crítica de la
opinió
Deli Miró-Miró / En el últims temps estem assistint, des de centres educatius i comunitat, a un progressiu desenvolupament d'un camí de no retorn de diverses formes pedagògiques que s'emmarquen en la pràctica educativa de l'aprenentatge servei.
L'assignatura de cultura religiosa a l'Escola Pia de Catalunya
opinió
Josefina Jou, Jordi Puig i Francesc Gutiérrez* / Catalunya es pluralitza religiosament: més religions, amb major diversitat interna, en un marc de vivència de l'espiritualitat que va més enllà de les religions tradicionals. Té sentit escolapi, davant d'aquest nou panorama, seguir sent una escola privada confessional?
Educar en valors. Anar més enllà de les assignatures
opinió
Salvador Carrasco Calvo / Periòdicament, des de l'any 1973, s'ha anat reproduint un inacabable debat sobre l'educació en valors i la manera de plantejar-la en el marc escolar. Al llarg d'aquests anys hem vist de tot. Sota l'imperatiu d'una legislació estatal, constitucional (amb una llarga jurisprudència), orgànica o de caràcter «bàsic» s'ha creat un gran embolic jurídic, amb complexos interessos ideològics, polítics i religiosos pel mig.
Infància i participació política
documents
Senderi / Aquest llibre és una obra col·lectiva, editada per Ana M. Novella i Asun Llena, en la que trobareu la descripció de consells actius i aquells que estan en procés, així com la veu dels seus protagonistes que ens narren en primera persona què significa per a ells prendre part i/o acompanyar a aquest òrgan.
Ni princeses ni pirates. Per educar nenes i nens en llibertat
recerca
Amb exemples extrets del dia a dia, Núria Solsona, una de les màximes expertes en coeducació, proposa maneres de disminuir les conseqüències d'una educació sexista i promoure la igualtat d'oportunitats, per tal que no limitem el desenvolupament de les nostres criatures per raons de gènere i per tal que tinguin arguments per defensar la seva llibertat d'elecció.
Panenka: el futbol que es llegeix
revistes
Ernesto Bravo / Ningú pot negar que el futbol és un esport que desperta emocions, genera guanys milionaris, invoca identitats i com tota activitat humana té valors i anti-valors. Es diu que es pot canviar de partit, religió o parella però no d'equip de futbol. Fins i tot es culpa a aquest esport de provocar una guerra (l'ocorreguda al juliol de 1969 a Amèrica Central, entre El Salvador i Hondures). La premsa esportiva, en concret la futbolística, no és precisament un exemple d'independència, honestedat i professionalisme sinó al contrari: sensacionalista, parcial i masclista.
Contra l'antropologia neoliberal
opinió
Josep M. Puig Rovira / A tots ens agrada que ens diguin que no caminarem sols, però això és justament el que ens ha robat l'antropologia neoliberal amb l'error, i l'horror, de definir els humans com a individus autosuficients, egoistes i preocupats per l'èxit.
Proyectos con alma
llibres
Senderi / La editorial Graó acaba de publicar la obra de Xus Martín Proyectos con alma. En ella se presenta el potencial formativo que tiene el trabajo por proyectos cuando se le incorpora el servicio a la comunidad. La posibilidad de intervenir en el entorno con la voluntad de mejorarlo transforma la actividad investigadora de los chicos y chicas en la medida que da sentido a los aprendizajes, ayuda a descubrir para qué sirve el conocimiento científico, exige la práctica continuada de competencias e invita a la participación ciudadana.
Xarxes informals d'amistat i de cura
opinió
Roser Batlle / Rojas Marcos sempre diu que hi ha dues coses que nota quan arriba a Espanya procedent dels Estats Units, només a l'aterrar a l'aeroport: l'olor de cafè-cafè i lo molt que parlen les dones.
A risc de fomentar el tòpic sobre els llatins, crec que pot tenir raó: el cafè que beuen als Estats Units és bastant dolent i cal reconèixer que aquí tothom parla pels colzes, però les dones més encara.
Especisme, un tema moral
opinió
Cristina García / De vegades ens preguntem per què les persones bones fan coses dolentes i sovint trobem que aquestes persones no tenen la visió d'estar fent mal a ningú, sinó que les seves accions són conseqüències d'una creença en què es deshumanitza a qui es fa mal. Quan ens creiem superiors a algú, som capaços de justificar males accions en contra seva. Podem reconèixer aquestes justificacions davant d'actituds racistes i masclistes, per exemple, i m'agradaria assenyalar un altre tipus de discriminació que cometem amb freqüència: l'especisme.
Aturem la Guerra
experiència i intercanvi
Senderi / Els moviments socials són un espai privilegiat per l'aprenentatge i la pràctica de valors democràtics. Aprofitant la campanya 'lluites compartides"' d'Òmnium Cultural hem parat esment en una ressenya del què va ser i com va actuar la Plataforma Aturem la Guerra ara fa prop de 15 anys. Pilar Massana relata el procés d'articulació d'aquest espai de sensibilització política i d'acció cívica que, gràcies a posicionaments pacifistes clars, lideratges compartits, diàleg i relacions de confiança van generar una onada de mobilitzacions i un procés de conscienciació de la ciutadania molt importants.
Educar adolescents... sense perdre la calma
llibres
Jaume Funes / Aquest llibre no és cap manual. No és un text d'autoajuda ni una col·lecció de receptes per ser uns bons pares. Però sí que pot convertir-se en un repertori amable sobre l'educació dels nois i noies adolescents, per pensar una mica abans o després d'actuar.
Sempre s'hi trobarà una mirada en positiu i cap endavant que apaivagui la imminent desesperació. Una mirada, un conjunt de reflexions, que no obliden en cap moment com és d'entretinguda la vida si tenim un adolescent entre nosaltres.
Aquest comentari el fa el propi autor, Jaume Funes, que fa més de quaranta anys que dedica bona part de la seva vida profesional a intentar ser útil a les vides adolescents i a aportar dosis de serenor i sensatesa educativa a l'existència dels adults.
Memòries d'Artur Martorell de les Colònies escolars a Capdella
experiència i intercanvi
Martí Boneta i Carrera / Els anys 1917, 1918 i 1919 i durant un mes de l'estiu, la Central de Capdella al Pallars Jussà va acollir un grup de vint-i-cinc nens amb els seus mestres procedents de la ciutat de Barcelona. Es tractava d'unes colònies escolars, organitzades per l'Ajuntament de Barcelona, que es van dur a terme sense interrupció des del 1906 fins ben entrada la Guerra Civil a diferents llocs de Catalunya amb l'objectiu de millorar la salut d'infants que vivien a la ciutat Comtal.
La nube
Ernesto Bravo / "La nube" és un relat que ens parla d'amor, repressió, desarrelament i desesperança. Una història de ficció però molt real, amb personatges que van existir i que simbolitzen una generació de xilens que van viure l'esperança d'un canvi i l'horror d'una dictadura. Escrit amb el llenguatge universal de la malenconia.

-------------------------------------------------
Construir coneixement a través de les relacions multigeneracionals
opinió
M. Jesús Comellas - XEC3 / Els canvis socials que han obert noves mirades i interpretacions dels perfils de cada generació han d'arribar a la generació anomenada de "tercera edat" que ha canviat en relació a altres èpoques. L'article proposa que aquesta generació tingui el lloc que mereix en la construcció de coneixement en el marc dels treballs de recerca, potenciant les relacions multigeneracionals per tal que hi hagi un reconeixement del seu saber i experiència.
Aprenentatge servei i convivència
Senderi / Tal com diu Pedro Uruñuela en la presentació del número de desembre de la Revista CONVIVES, pensem que la convivència suposa establir relacions positives amb un mateix o una mateixa, amb altres persones i amb el nostre entorn natural i social. Interactuar amb el que ens envolta, tractar de millorar la societat propera en la qual vivim, contribuir al respecte i la cura de l'entorn natural forma part de la convivència. D'aquí ve dedicar aquesta revista a l'aprenentatge servei, una proposta educativa i, alhora, una metodologia per portar a la pràctica aquesta acció de convivència.
Dos bons motius per educar la vergonya
Anna Ramis Assens / L'autora reflexiona sobre la poca presencia del sentiment de vergonya en el nostre context cultural i es qüestiona: com podem sensibilitzar els nostres fills i els nostres alumnes davant del que està passant al món amb les guerres, a Europa amb els refugiats, a les nostres ciutats amb els sense-sostre... si no eduquem la vergonya?

Inclusión y convivencia.
revistes
Àngels Grado y Pedro Ma Uruñuela / ¿Qué relación existe entre inclusión y convivencia? ¿Es posible que un centro educativo trabaje la convivencia positiva y no tenga en cuenta la inclusividad como principio básico de todas sus actuaciones? Se trata de una situación contradictoria en sí misma, un dilema imposible ya que, si falta una de las dos dimensiones, no podría hablarse ni de escuela inclusiva ni de convivencia positiva.
Es pot educar (en valors) només amb voluntat?
opinió
Anna Ramis Assens / Si bé estic d'acord amb la sensació de desaparició de l'educació moral, no coincideixo del tot en l'anàlisi de les causes que se'n fa a l'editorial de Senderi Però això no em sembla tan important com la resposta que voldria apuntar humilment des d'aquest post a la pregunta que ens formula sobre com hauria de ser l'educació en valors en un futur pròxim.
La educación, en teoría
llibres
GREM / ¿Cómo es un buen profesor? ¿Qué hace una maestra que, año tras año, maravilla a gran parte de sus alumnos? ¿Y qué se espera del alumnado hoy en día? ¿Qué es eso que tanto se escucha de que alumnos y alumnas son los protagonistas del hecho educativo? ¿Es que un alumno hoy ya no es igual al de hace unos cuantos años? ¿Qué hay que enseñar hoy en las escuelas e institutos? ¿Cómo es que gran parte de lo que siempre se había enseñado ya no parece ser importante y útil?
Què passa amb l'educació en valors?
editorial
Senderi / Estem en un canvi d'època, moltes coses han envellit, algunes mai no van anar prou bé i altres han quedat inservibles davant tota mena de transformacions socials. Aquí, però, ens volem referir en exclusiva a un àmbit limitat i rellevant: l'educació en valors.
Participació social i Consells d'Infants
opinió
Jaume Trilla Bernet / Els infants no poden votar en les eleccions polítiques, però sovint acompanyen als seus pares quan aquests van a fer-ho; i segurament molts els pregunten a qui votaran i perquè. Veuen propaganda electoral pels carrers i -quin remei!- la de la televisió. Alguns també tenen les seves simpaties o antipaties pels diversos polítics i partits que es presenten; i tanmateix potser en parlen entre ells a l'escola o a l'esplai.
La chica desconocida
cine cela
Jaume Cela / Per poc que em conegueu sabeu que sóc un incondicional del cine dels germans Dardenne. Les seves pel·lícules mai m'han decebut, sempre les he trobat molt interessants, unes obres que et sacsegen, que no et deixen indiferent.
65 experiències d'ApS
documents
Senderi / En les passades Jornades d'Intercanvi d'Experiències d'Aprenentatge Servei es van presentar seixanta-cinc experiències diferents en format de pòster. Ara el Centre Promotor de l'ApS ha publicat un document que les recull. És una bona oportunitat per comprovar la varietat de realitzacions i per descobrir alguna idea que ens pot inspirar.

La valentía de dialogar
opinió
Ignacia Cabrera Reveco / La escuela está llena de historias y quiero contar una de ellas. Ocurrió el 22 de mayo del 2016, en Chile, al iniciar la jornada escolar, a las ocho de la mañana, familias, estudiantes, docentes, administrativos y directivos nos encontramos con el colegio ocupado.
El apoyo mutuo
opinió
Senderi / "El Apoyo Mutuo, de Kropotkin, es uno de los grandes libros universales. Un hecho que evidencia tal afirmación es que continúa siendo reeditado y que constantemente se encuentra agotado. Es un libro que siempre ha sido difícil de conseguir, incluso en bibliotecas, ya que parece estar en demanda permanente." Así comienza el prólogo que Ashley Montagu escribió para esta obra en el año 1955.